Carta d'una menor maltractada: «Em vaig acostumar als seus cops i al seu control»

Les víctimes de masclisme comès per menors d’edat ha crescut un 45% entre els anys 2016 i 2018 a Catalunya. Són noies molt joves amb dificultats per detectar els possibles agressors, entre altres coses perquè les actituds masclistes estan normalitzades al seu entorn, ja sigui a través de la música o de les xarxes socials. Per això les entitats que treballen en aquest àmbit insten a reforçar l’educació

Aquest és el testimoni d’una jove que va saber posar fi a una relació nociva. 

“Jo només tenia 13 anys quan em vaig començar a il·lusionar amb ell. Quan quedàvem, tot semblava anar tan bé, em deia tantes coses que em feien sentir d’alguna manera menys sola que em vaig aferrar al seu afecte i a les seves promeses.

Dos mesos després vaig començar a notar petits canvis en la relació, en aquell temps passàvem tant temps junts que gairebé vivia amb ell. Em vaig trobar en situacions incòmodes, com veure'l arribar de matinada borratxo, el presumpte afecte que em donava es va esvair i les seves paraules es van convertir en destrucció per a mi. No hi vaig donar gaire importància en aquells moments, ell em feia veure que era normal i als matins tot tornava a estar bé. Per poc temps.

Va començar a ser bastant controlador amb mi. Jo vaig deixar de sortir amb les meves amistats perquè ell no veia que fossin bones per a mi. La meva manera de vestir va començar a portar a l’enuig i a paraules com: meuca, verra, insinuadora, grassa. Em va destrossar bastants mòbils perquè no pogués parlar amb ningú que no fos ell. Va començar a crear pors en mi cap a ell i més inseguretats de les que tenia. Sentia que estava tan aferrada a ell que tot va empitjorar.

Quan vaig començar a intentar acabar amb la relació pensava que seria més fàcil, però es va posar més agressiu. La ràbia el va portar a agredir-me de qualsevol manera i per molt que intentava posar-hi fi acabava colpejada. Vaig sentir en alguns moments que era el meu últim dia, que no tornaria a obrir els ulls al matí. I llavors despertava de nou. Era com una rutina i, ¿sabeu el pitjor de tot? Vaig arribar a acostumar-me a tot això.

Notícies relacionades

Una de cada tres joves accedeixen a mantenir relacions sexuals sense desitjar-ho

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Ara miro enrere. En realitat, soc una de les milers de dones i joves que ha patit tot això i el que vull dir és que jo vaig arribar a tancar aquest capítol fosc de la meva vida, però altres dones i joves no poden. Aquests homes, si se’ls pot dir homes, van acabar amb les seves vides. ¿Ho permetrem? En el dia d’avui, soc feliç de poder compartir com van ser els meus sentiments durant aquell temps lligada a ell. En el meu cas encara no s’ha fet justícia, ja que estem esperant el judici.

Jo continuo esperant el moment, segueixo cap endavant amb forces per posar fi a tot això que gairebé acaba amb mi. Poder tancar aquesta porta una vegada per sempre. Mereixo justícia i poder viure tranquil·la. Jo i totes les dones”