«Me'n vaig anar a la Xina per tractar-me el càncer» (amb una teràpia que acaba de ser aprovada per Sanitat)

A Noëlle Campos, mestra de Primària, li van detectar un càncer el 2009. Li va costar bastant digerir el diagnòstic: limfoma fol·licular de creixement lent. Va voler (i continua volent) entendre la seva malaltia. Agafar-ne les regnes. Informar-se. Preguntar. Tafanejar. Indagar. Compartir dubtes amb els metges. Aquesta actitud l’ha portat –després de diversos cicles de quimioteràpia a La Paz (Madrid)– a aconseguir entrar en un assaig clínic en un hospital hematològic privat als afores de Pequín. Allà ha rebut un revolucionari tractament anomenat CAR-T, que –de moment– només és apte per a determinats tipus de càncer i que a Espanya està fent ara els seus primers passos. Abans d’ingressar al centre xinès, la situació de la Noëlle era límit. L’últim cicle de quimioteràpia no aconseguia frenar el tumor. “Estava al límit, entre la vida i la mort”,explica.

L’octubre de l’any passat va ingressar a l’hospital Lu Daopei. Durant setmanes va rebre la teràpia. L’11 de desembre li van practicar un escàner. Va saber els resultats dos dies després. La bona notícia va arribar via missatge de mòbil: “Remissió completa. Enhorabona”. Això no significa que estigui curada. Significa que no hi ha cèl·lules malignes perceptibles al seu cos. Pot ser que hagin desaparegut per sempre. O no. Però és viva. I feliç. I aprecia cada segon de la seva existència al costat del seu marit, Mark Kitcatt, empresari del món de la cultura, i els seus dos fills, de 18 i 16 anys.

Quan a la Noëlle li van extirpar un gangli, el 2009, el metge –de la sanitat privada– va apostar per un immediat cicle de quimioteràpia. “Jo em trobava bé. Molt bé, de fet. M’anava fatal fer la químio perquè em presentava a unes oposicions en poc més d’un mes. Així que li vaig preguntar si m’estava morint”, explica. La Noëlle (gallega) i el Mark (britànic) són dues persones extremadament curioses i inquietes així que van decidir investigar i consultar estudis rigorosos i científics sobre el seu tipus de càncer. “Vam veure que hi havia dues vies. Una era fer químio immediatament i l’altra, esperar i veure. Entre les dues opcions no hi havia diferència en l’esperança de vida”, recorda la Noëlle després d’explicar, entre rialles, que sí que es va presentar a les oposicions i va aconseguir aprovar-les.

A la sanitat pública

La parella va prendre la decisió d’entrar a la Sanitat pública, a La Paz (Madrid), on sempre s’han sentit respectats i cuidats. Anys després, el 2015, el limfoma va donar males notícies: s’havia convertit en un de més agressiu. La Noëlle es va sotmetre a quimioteràpia i va obtenir un excel·lent diagnòstic: remissió completa. Però va recaure-hi aviat. A l’estiu del 2016 va haver de tornar a rebre quimioteràpia i posteriorment li van practicar un autotrasplantament de medul·la (al novembre). De nou, el diagnòstic va ser “remissió completa”.

El càncer, no obstant, va tornar a donar senyals de vida a començaments del 2018. En aquesta ocasió, la quimioteràpia havia de ser el pas previ per a un trasplantament al·logènic amb el seu germà, compatible al 100% amb ella. Era necessària una remissió completa prèvia. Però la remissió no va arribar. La Noëlle i el Mark van tornar a investigar. “Havíem sentit parlar d’una teràpia anomenada CAR-T i vam llegir tota la informació mèdica internacional que hi havia publicada. Als EUA ja s’havien fet els assajos clínics necessaris i havia sigut aprovada. Però rebre el tractament allà no ens ho podíem permetre econòmicament perquè suposava un desemborsament d’uns 700.000 euros. Sabíem que a Europa es començaven a realitzar assajos amb CAR-T. A La Paz no estava disponible. Així que vam escriure a hospitals de tot el món, Canadà, Anglaterra, Suècia... Vam enviar més de 200 correus electrònics. És molt difícil que t’agafin. Alguns ens deien que només admetien pacients del mateix país. D’altres ens van contestar que no a causa del meu tipus de limfoma”, recorda la Noëlle.

Rumb a Pequín

Finalment, la resposta afirmativa va arribar del’Hospital Lu Daopei, on s’estaven realitzant assajos amb CAR-T amb més de 470 pacients, gairebé tots asiàtics. A l’octubre, la parella va fer les maletes i van posar rumb a la Xina. La barrera de l’idioma la van salvar amb nota. La directora del centre, Peggy Lu, parlava anglès perfectament. I, a més, es van descarregar una aplicació per traduir tot el que volien preguntar als metges i infermers. Mark i Noëlle mostren somrients els seus mòbils, on encara tenen l’aplicació i el servei de missatgeria instantània xinès (We Chat).

Al ser un assaig clínic, el tractament per si mateix era gratis. Però totes les altres coses, calia pagar-les. Des de posar una injecció fins a rebre oxigen o prendre la tensió. Noëlle i Mark es van gastar propde 50.000 euros. “No sabem la immensa sort que tenim a Espanya amb la Sanitat Pública, a la qual hem de mimar i defensar”, destaquen.

La teràpia CAR-T (que, de forma molt resumida, consisteix en l’extracció de sang del pacient per ser tractada al laboratori i després tornada a injectar al cos perquè ataqui les cèl·lules cancerígenes) pot tenir efectes secundaris. I alguns d’ells, molt seriosos, incloses alteracions en el sistema nerviós central.

Dubtes inicials

La Noëlle va estar endormiscada durant unes tres hores. Parlava molt a poc a poc. Li costava trobar les paraules. Els seus moviments també eren lents. No hi havia rastre de febre. “Els metges no estaven segurs que la teràpia hagués funcionat perquè els efectes secundaris estaven sent massa lleus. Nosaltres ens en volíem anar al desembre per celebrar l’aniversari d’un dels nostres fills. Però la directora de l’hospital ens va comentar que potser passàvem allà més temps del previst”, recorda el Mark. “Vam viure una situació extrema, límit. Finalment, per comprovar el meu estat em van fer un escàner. Vam estar dos dies sense dormir. Per fi van arribar els resultats. I van ser bons”, narra la Noëlle, rient-se de com es van assabentar –via el WhatsApp xinès– de les bones notícies: Remissió completa.

Una vegada a Madrid, la Noëlle ha tornat a La Paz, un hospital que ja considera la seva segona casa i on sempre s’ha sentit acompanyada, atesa i compresa. Cada cert temps va al departament d’Hematologia per a les seves revisions i la seva medicació. Sempre l’acompanya la seva carpeta verda, que inclou l’historial de La Paz i de Lu Daopei. També l’acompanya sempre la seva mirada decidida i el seu somriure. “Visc el dia a dia amb intensitat”, acaba Noëlle mirant, amb passió, el Mark, el seu indestructible company en els mals moments. I en els bons.

Un pas de gegant

CAR-T (sigles en anglès de Receptor d’Antigen Quimèric), és una teràpia cel·lular que –actualment– no serveix per a tot tipus de càncer. Només per a les leucèmies i els limfomes més freqüents: leucèmia limfoblàstica en nens (inclosos els joves fins als 21 anys) i limfomes de limfòcits B. Tècnicament se’l considera un medicament, un producte farmacèutic, tot i que en realitat és una teràpia basada a potenciar el sistema immunitari del pacient: se li extreu sang, se la tracta genèticament (els limfòcits) al laboratori i després se li torna a injectar amb l’objectiu d’atacar les cèl·lules cancerígenes. És una tècnica complexa i caríssima amb què –de moment– es tracta pacients a qui la quimioteràpia (o els trasplantaments de medul·la) no han donat bon resultat. Fins aquí, la seva definició mèdica. Ara, la definició emocional: CAR-T és “un pas de gegant” en la lluita contra el càncer.

“Queda molt camí per fer, però és una teràpia revolucionària. Els seus efectes secundaris són diferents, tot i que no solen ser tan devastadors com els de la quimoterapia”. Així ho afirma Manel Juan, cap del Servei d’Immunoteràpia de l’Hospital Clínic de Barcelona. La teràpia CAR-T és “un camí molt prometedor en la lluita contra el càncer”, afegeix la doctora Peggy Lu, directora de l’Hospital Lu Daopei (Pequín), on Noëlle Campos es va tractar dins d’un assaig clínic. Va ser la primera europea que va rebre la teràpia a l’hospital xinès, on ja s’han tractat des del 2015 amb la teràpia cel·lular 485 pacients de “múltiples països” amb resultats “que conviden a l’entusiasme”. Els responsables de l’hospital xinès han sigut convidats a la pròxima trobada europea sobre CAR-T, que tindrà lloc al febrer a París.

Va néixer als EUA

El doctor Juan explica que tot i que la teràpia va néixer als Estats Units –on la primera investigació es va publicar el 1996– la Xina és el país amb més assajos clínics sobre CAR-T i on s’estan produint els avenços més importants. De moment, la Xina continua apostant pels assajos clínics mentre que als EUA i Europa ja està aprovada.

¿I a Espanya?

¿I a Espanya? També. CAR-T està fent els seus primers passos reals com a medicament. Però és molt complicat. El mes de desembre passat Sanitat va anunciar que el Sistema Nacional de Salut finançarà les dues primeres teràpies cel·lulars CAR-T comercials de dues farmacèutiques. És un finançament “especial” que estarà lligat als resultats, expliquen fonts del ministeri. L’Estat també finançarà una teràpia CAR-T pública: la fabricada –al marge de les farmacèutiques– per l’Hospital Clínic, en els assajos del qual ja s’han tractat més de 40 leucèmies i cinc limfomes. El 2016 va tenir molta repercussió mediàtica pelprojecte solidari Ari, que rep el nom d’Ariana Benedé, una jove que abans de morir es va mobilitzar per fer possible a Espanya el tractament.

Una vegada convertit en “producte comercial”, aquest tipus d’immunoteràpia es podrà oferir en uns quants centres, que hauran de rebre l’autorització de Sanitat. “Existeix el compromís del ministeri que en els centres que estiguin acreditats es pugui donar accés als pacients que ho necessitin. És el que desitja Sanitat, però això és com la Constitució i la vivenda. Tots tenim dret a una vivenda digna, ¿oi?”, explica Manel Juan. “Som conscients que pels preus que estan demanant serà complicat que tots els pacients puguin rebre-la”, afegeix.

La investigació, fonamental

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Noëlle Campos insisteix en la importància de la investigació: “És absurd que els nostres metges es formin a les universitats públiques espanyoles i després, per falta de diners, se n’hagin d’anar a altres països per investigar. El que ens estalviem d’aquesta forma es gasta després amb escreix comprant medicació a farmacèutiques estrangeres. Hauríem de conscienciar la població de la importància que el nostre Govern inverteixi en R+D”.

La inversió en investigació salva vides. Les estadístiques mèdiques confirmen que la teràpia CAR-T dona resposta positiva gairebé en el 90% dels pacients amb leucèmia limfoblàstica aguda. Després d’un any, estan lliures de malaltia el 50%. En el cas del limfoma, només la meitat dels pacients responen positivament a la teràpia. Després d’un any, pràcticament tots estan lliures de malaltia.