models de contracte

Guia per no perdre's en l'embolic dels lloguers

Encara hi ha un marge d'uns dies per beneficiar-se dels avantatges del decret rebutjat aquest dimarts pel Congrés

Una vegada entri en vigor la derogació del legal, l'aconsellable seria esperar per si el Govern aprova una norma amb les demanades de Podem

Protesta veïnal per la pujada dels lloguers en un edifici de Sant Joan Despí.

Protesta veïnal per la pujada dels lloguers en un edifici de Sant Joan Despí. / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

L’embolic està servit. Si algun efecte immediat tindrà la derogació del decret dels lloguers portada a terme aquest dimarts pel Congrés serà sembrar el desconcert entre arrendadors, llogaters i gestors. El nou model de contracte que incloïa, entre altres qüestions, l’ampliació a cinc anys del termini mínim de durada haurà estat en vigor poc més d’un mes. Torna als tres anys de la llei aprovada pel PP el 2013. Els gestors hauran de tirar a la paperera els impresos utilitzats durant aquest mes.

La via escollida pel Govern per aprovar la reforma, el reial de decret llei, té aquesta peculiaritat: és d’aplicació immediata. L’endemà de la seva publicació en el BOE ja entra en vigor. I així va ser amb el del lloguer. El Consell de Ministres el va aprovar divendres 14 de desembre i el BOE el va publicar dimarts 18. Els contractes firmats a partir del dia 19 ja s’havien de subjectar a la nova regulació.

Els reials decrets llei han de ser ratificats abans d’un mes pel Congrés. Habitualment aquesta demora no crea cap problema. Només en tres ocasions els diputats havien rebutjat el text que els arriba del Consell de Ministres, l’última el decret de l’estiba promogut el 2017 per l’exministre del PP Íñigo de la Serna. Quan el decret és tombat, la seva derogació s’aplica amb tanta rapidesa com quan s’aprova. L’endemà de la seva publicació en el BOE el decret deixarà d’estar en vigor i  es restituirà la legislació anterior, la llei d’arrendaments urbans (LAU) en versió pepera del 2013.

Uns quants privilegiats 

Els llogaters que hagin firmat durant aquests poc més de 30 dies seran uns privilegiats que gaudiran de molts més drets que la resta. No deuen ser gaires si la diputada del PP Ana María Zurita estava en el cert quan ha advertit que la incertesa ha provocat que tant gestors com llogaters hagin frenat la firma de contractes a l’espera de com acabava el decret.

Si cal donar un consell als qui estiguin a punt de firmar un contracte és que ho facin si és possible abans que el BOE, divendres o dissabte, publiqui la derogació del decret.

En el cas probable que el propietari no ho vulgui, el més recomanable seria esperar a veure si el Govern, com aquesta tarda li ha fet arribar a Podem, acaba aprovant un nou decret incloent les demandes de la formació morada. O sigui, un embolic, en llenguatge ‘rajoyà’.

Fins a set anys

El principal avantatge del decret per als llogaters era acabar amb la inestabilitat dels contractes de tres anys. Passaven a ser de cinc i fins i tot de set anys en el cas que el propietari fos persona jurídica (immobiliària, banc, fons d’inversió o voltor). Però n’hi havia algunes més. També limitava a l’import equivalent de dues mensualitats les garanties exigibles al marge de la fiança.

Es facilitava la millora de la vivenda en el transcurs del mateix contracte sense esperar al seu venciment i s’establia que les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte vagin a càrrec del propietari si és una persona jurídica.

Les carències 

Notícies relacionades

Per contra si el Govern acaba aprovant el nou decret afegint les propostes de Podem, els nous llogaters podran beneficiar-se del veto a la pujada del lloguer més enllà de l’IPC mentre duri el contracte. La portaveu adjunta de la formació morada, Lucía Martín, ha explicat com els fons d’inversió havien aprofitat aquesta “fallada” del decret per introduir als contractes de 7 anys “pujades anuals abusives”.

També, és clar, la limitació dels preus a les zones on estiguin pels núvols. Tot i que això requeriria més temps perquè serien les autonomies i ajuntaments els encarregats d’executar-lo una vegada la LAU els autoritzi a fer-ho.