La geologia i els lliscaments compliquen el rescat del Julen i obliguen a prioritzar el túnel vertical

La complicada geologia del terreny i els lliscaments registrats en les últimes hores van obligar, ahir, a canviar sobre la marxa el pla d’actuació de l’equip de rescat que treballa per localitzar el petit Julen, desaparegut en un pou a Totalán (Màlaga) des de diumenge. Tot i que no s’abandona la idea d’un pou perpendicular, la prioritat ara és actuar en paral·lel al pou original, i per això els efectius treballen a tota màquina per arreglar el terreny, rebaixar la cota uns 30 metres i començar a perforar un nou túnel des del qual accedir manualment fins al punt on estimen que es troba el nen. Per tant, els terminis s’allarguen i no es preveu que aquest escenari es produeixi abans de dissabte. [Segueix les últimes notícies del rescat del nen Julen en directe.]

La coordinació dels treballs ha recaigut en el Col·legi d’Enginyers de Camins i Mines de Màlaga, el responsable del qual, Ángel García, va explicar ahir que l’opció del túnel perpendicular d’entre 50 i 80 metres que s’havia de construir des del pendent pròxim va perdre força a causa de la“inestabilitat” del terreny i la seva duresa, perquè s’han trobat pedres de pissarra que impedien el pas de la maquinària desplaçada a la zona. Per això, malgrat que continuen estudiant si el túnel horitzontal es podria abordar des d’un altre punt, els experts es van decantar per actuar en paral·lel amb la construcció d’una nova galeria, tot i que se’n podria construir un tercer per augmentar les probabilitats d’èxit.

El tram final, amb picots

Notícies relacionades

Cas Julen: Últimes notícies de la investigació

Així és l'interior del pou de Màlaga on va caure el Julen | Vídeo

Segons va indicar García, aquest túnel al costat del pou original tindrà una amplada d’1,5 metres i 50 metres de profunditat per poder abordar així la cota de 73 metres del tap sota el qual se sospita que està localitzat el nen. Per aquest túnel baixaran dos dels miners asturians desplaçats a la zona que, una vegada al fons, començaran a excavar amb picots i de manera horitzontal per accedir al tap. Mentre un cavarà, l’altre retirarà el material pel pou.

De manera prèvia, el dispositiu de rescat s’afana a rebaixar a 30 metres la cota de la muntanya on es troba el pou on va caure el nen i a instal·lar les màquines que obriran els pous. Un treball laboriós que suposa el moviment d’enormes porcions de terreny. L’última informació oferta ahir és que s’havien guanyat 18 metres al terra inicial de la parcel·la, de manera que s’esperava que, al mantenir els torns durant la nit, durant el matí es pogués completar el desmunt i començar la perforació, que duraria al voltant de 16 hores, “segons les dificultats que ens anem trobant” i a les quals se sumen les previsions de pluja. “Tot el nostre esforç és que el temps sigui mínim, però les dificultats són enormes i tots els treballs s’estan fent sense coneixement previ del terreny i ens trobem diferents estrats i geologia que van canviant gairebé constantment les decisions”, va apuntar García, que va remarcar que una “obra d’enginyeria civil”d’aquest tipus s’executa normalment en un mes.