Pablo Ibar encara de nou l'hora de la veritat

Més de la meitat de la vida de Pablo Ibar ha transcorregut entre reixes. 16 dels seus 46 anys els va passar al corredor de la mort, condemnat a la pena capital als Estats Units per un triple assassinat ocorregut el 1994 del qual sempre s’ha declarat innocent. Ara, gairebé tres anys després que el Tribunal Suprem de Florida determinés que mereixia una altra oportunitat de tenir si més no un procés més just que el que el 2000 va acabar amb la seva condemna a mort, el futur de l’espanyol-nord-americà, fill d’un pilotari basc que va emigrar als EUA, torna a estar en mans de d’altres: els 12 membres del jurat que han seguit el seu quart procés en un tribunal de Fort Lauderdale i que aquest dimecres han escoltat les conclusions finals de la fiscalia i la defensa.

Aquest últim judici, que presideix el jutge Dennis Bailey, va començar l’1 d’octubre. Per a Ibar, la seva família i el seu equip legal, finançat amb una combinació de recolzament d’institucions  espanyoles i una campanya de crowfunding, ha representat l’opció de plantejar la debilitat de les proves contra ell i els múltiples errors i injustícies que han emplenat tot el procés des que Ibar va ser detingut el juliol del 1994.

La història del crim i del cas

Llavors, quan estava involucrat en mercadejos de drogues, ell i Seth Peñalver van ser detinguts i acusats d’un brutal crim: els assassinats el mes anterior en una casa als afores de Miami de Casimir 'Butch Casey' Sukarski, amo d’un local nocturn, el Nickelodeon, i de dues de les ballarines del seu club que eren a la seva la residència, Sharon Anderson i Marie Rogers. El cas en contra seu es va construir sobre la base d’una gravació d’ínfima qualitat d’una càmera de videovigilància, en la qual es veia borrós el rostre d’un dels assaltants que les autoritats van identificar com a Ibar, i en el testimoni d’un home que passava amb cotxe per la casa a Miramar i assegura que els va veure sortir. Cap rastre de l’ADN o qualsevol altra empremta física van coincidir amb els d’Ibar, però després d’un judici nul el 1997 i un altre d’ajornat el 1999, l’espanyol va ser condemnat l’any 2000. Peñalver, que també havia sigut condemnat a mort, va ser exonerat el 2012.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

L’“absència de proves físiques”que connectessin Ibar amb l’assassinat i la violació dels seus drets en el judici del 2000 per la pobra representació que va rebre llavors d’un advocat d’ofici, Kayo Morgan, van ser els arguments que va esgrimir el Suprem de Florida per concedir-li el nou judici, treure'l del corredor de la mort i permetre-li plantejar-se la possibilitat d’una segona vida. I tot i que la fiscalia en aquest últim procés ha intentat aportar una nova prova de suposades restes del seu ADN trobades en una samarreta de l’assassí, la defensa ha aconseguit posar en qüestió la seva validesa, apuntant amb pèrits a la possibilitat que aquesta presència de l’ADN hagi sigut fruit de contaminació, ja que la peça es va guardar en una capsa de cartró amb altres proves quan els protocols eren més laxos.

La defensa ha desarticulat altres línies argumentals de la fiscalia, que novament busca la pena de mort per a Ibar i insisteix en la seva culpabilitat. Un expert en mapatge facial ha testificat que hi ha diferències entre Ibar i l’assassí que es veu en la gravació. Un altre expert ha posat en qüestió el testimoni de l’home que va identificar Ibar suposadament sortint de la casa de Sucharski. En aquest quart judici, amés, un altre testimoni que va declarar contra Ibar el 2000 ha reconegut que llavors va mentir i ha assenyalat que va ser subornat per fer-ho per un detectiu que va estar a càrrec de la investigació i la tasca del qual té també altres punts foscos.