El càstig de la UE contra Israel només afectarà un terç de les importacions

La Comissió Europea va proposar ahir la suspensió parcial del capítol comercial de l’acord d’associació amb Israel que va anunciar la presidenta Ursula von der Leyen en el discurs que va fer sobre l’estat de la Unió, però que a la pràctica es traduirà en la reimposició d’aranzels als productes israelians i únicament afectarà un 37% del comerç amb el país.

"La incursió del Govern d’Israel a Ciutat de Gaza representa una nova escalada de la guerra i encara agreujarà més la crisi humanitària", va dir la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. L’estoniana va presentar un nou paquet de mesures que inclou les primeres sancions contra el Govern de Benjamin Netanyahu: la congelació de fons europeus i algunes restriccions al comerç. "L’objectiu no és castigar Israel; l’objectiu és millorar la situació humanitària que hi ha a Gaza", va assenyalar.

Amb la seva intervenció a Gaza, la mort de milers de civils, la catàstrofe humanitària i la fam provocada pel bloqueig de l’ajuda, "Israel viola els drets humans i el dret internacional humanitari". Així va justificar ahir Brussel·les la seva proposta de suspendre, unilateralment, el capítol de l’acord d’associació que regula les relacions comercials amb Israel.

La Unió Europea i Israel no tenen un acord de lliure comerç. Tot i això, el país es beneficia de condicions preferencials en el marc de l’acord d’associació. El que va proposar ahir la Comissió és suspendre els avantatges de què gaudeixen els productes israelians tornant a imposar aranzels a les importacions. "No proposem suspendre el comerç amb Israel, sinó que proposem suspendre el comerç en condicions preferencials", va aclarir ahir una alta font comunitària.

A la pràctica, però, tot aquest seguit d’accions representen que bona part del comerç amb altres països, fins i tot si no hi ha acords, és lliure. Brussel·les reconeix que això, en el cas d’Israel, implica que únicament un 37% del comerç, per valor d’uns 5.800 milions d’euros, es veurà afectat per les mesures.

Fonts de la Comissió defensen que, mentre que Israel és un soci comercial menor per al bloc, la UE és la principal destinació de les exportacions israelianes. La Unió va ser la destinació d’un 32% dels béns israelians el 2024. Brussel·les calcula que la factura de les mesures puja fins a 227 milions d’euros en gravàmens, que hauran d’assumir els importadors europeus. Del costat israelià, les exportacions europees es veuran sotmeses a aranzels per valor de 574 milions d’euros.

La suspensió parcial només afecta béns, no serveis, ni capital. Fonts comunitàries ho defensen assegurant que, a la pràctica, l’acord cobreix sobretot productes i, per tant, és la part "més significativa". També han al·legat que, com que no s’han suspès de facto les relacions comercials, és important protegir la lliure circulació de capitals.

El comissari de Comerç, Maros Sefcovic, va reconèixer que la Comissió "lamenta" prendre aquesta decisió, però va defensar que és "proporcionada i apropiada tenint en compte la situació humanitària a Gaza". L’eslovè va insistir en el fet que és una resposta "estudiada acuradament" davant la urgència de la situació. Quan li van preguntar sobre l’impacte real d’aquesta resposta, va dir que no és tant una "qüestió de números" com una decisió "molt política".

Suport no garantit

Aquesta proposta haurà d’aconseguir ara el suport del Consell de la UE –on estan representats els 27 governs del bloc–, per majoria qualificada. Això implica el suport, que no està garantit, d’almenys 15 països, que representin el 65% de la població europea. La presidenta, segons fonts comunitàries, "ha assumit la seva responsabilitat i espera que les altres institucions facin el mateix".

Una vegada aprovades pel Consell, Brussel·les té 30 dies per notificar les restriccions comercials a Israel en el marc de l’acord d’associació. Segons fonts comunitàries, l’objectiu és utilitzar aquest marge per negociar. "Busquem una solució", va reconèixer una alta font comunitària, tot i que sense especificar quines mesures hauria de prendre Israel per capgirar les restriccions, més enllà de facilitar l’entrada d’ajuda humanitària. La mateixa font admet que una solució de dos Estats seria clau, però aquí hi "veiem clars intents de debilitar-la".

Brussel·les va aprovar congelar diverses partides de fons comunitaris a Israel. En particular, la mesura afectarà projectes de cooperació interinstitucional, que tenen l’objectiu de treballar amb el país perquè s’acosti als estàndards europeus en matèria de política social o mediambiental. L’altra via de finançament congelada per la Comissió és la relativa a la cooperació regional.

En total, les mesures afecten 6 milions d’euros pendents d’assignar i que es mantindran congelats, i 14,3 milions d’euros en projectes de contractes que encara no estaven firmats.

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Per primer cop, la Comissió va proposar sancionar dos ministres del Govern d’Israel: el de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, i el de Finances, Bezalel Smotrich. Fonts comunitàries diuen que tots dos, d’extrema dreta, han encoratjat la violència contra els palestins a Gaza i Cisjordània. Els ministres veuran els seus actius congelats i seran objecte de restriccions d’entrada al territori europeu. Les sancions també afecten tres colons i sis organitzacions que contribueixen a aquesta violència, a més de membres de l’ala política de Hamàs.

Per la seva banda, el Govern de Netanyahu va amenaçar amb conseqüències davant unes mesures "moralment i políticament esbiaixades" i sobre les quals el ministre d’Exteriors, Gideon Sa’ar, va dir que acabaran perjudicant els mateixos interessos d’Europa".