BALANÇ ANUAL

Almenys 82 periodistes van ser assassinats el 2018

Puja el nombre de periodistes segrestats o presos

zentauroepp45359692 file photo  a demonstrator holds picture of saudi journalist181007111543

zentauroepp45359692 file photo a demonstrator holds picture of saudi journalist181007111543 / Osman Orsal

4
Es llegeix en minuts
Agencias

Almenys 82 periodistes han sigut assassinats, 348 estan empresonats, 60 segrestats i tres desapareguts el 2018, segons el Balanç Anual de Reporters sense Fronteres (RSF) sobre les agressions comeses contra els periodistes al món, actualitzat a 28 de desembre.

"Aquestes xifres en augment reflecteixen una violència inèdita contra els periodistes", ha denunciat l’organització, que ha destacat que el 2018 ha sigut "particularment mortífer", amb 82 periodistes assassinats mentre exercien la seva tasca informativa.

Aquesta xifra inclou periodistes professionals, periodistes-ciutadans (persones que exerceixen el periodisme sense que aquesta sigui la seva professió) i col·laboradors de mitjans de comunicació, segons ha aclarit RSF. Tot i que els últims tres anys el nombre de periodistes professionals assassinats havia descendit, el 2018 s’ha produït un augment del 15%, amb 64 assassinats davant 55 de l’any anterior.

Jamal Khashoggi

Segons el parer de l’organització, l’assassinat del columnista saudita Jamal Khashoggi i el del jove periodista de dades eslovac Jan Kuciak "mostren la incommensurable determinació dels enemics de la llibertat de premsa". Més de la meitat dels periodistes assassinats el 2018 van ser atacats de forma deliberada (61%), segons RSF.

"Els actes violents contra els periodistes arriben a un nivell inèdit aquest any: tots els indicadors estan en vermell", ha manifestat el secretari general de Reporters sense Fronteres, Christophe Deloire, que afegeix que "l’odi als periodistes manifestat –i fins i tot reivindicat– per líders polítics, religiosos i homes de negocis sense escrúpols té conseqüències dramàtiques i es tradueix en un augment molt preocupant de les violacions dels drets dels periodistes”.

Segons ha afegit Deloire, "aquests sentiments d’odi, multiplicats a través de les xarxes socials –que tenen una gran responsabilitat en aquests fets–, s’utilitzen per legitimar les agressions i debiliten, a poc a poc, cada dia, el periodisme i, d'aquesta manera, la democràcia".

Més presos i segrestats

Per països, l’Afganistan se situa com el país "més mortífer" per als periodistes, ja que hi han mort un total de 16 informadors aquest 2018; seguit de Síria (amb 11) i Mèxic (9), el país en pau més perillós per a la professió periodística. Els Estats Units es col·loquen aquest any entre els països més mortífers del món, després del letal tiroteig contra la redacció de 'The Capital Gazette'.

Respecte al nombre de periodistes empresonats al món també s’ha incrementat. El 2018 han arribat als 348 (entre els quals, 24 dones, el 7%) davant els 326 del 2017. Com l’any anterior, més de la meitat dels periodistes empresonats estan a les presons de l’Iranl’Aràbia SauditaEgipteTurquia la Xina, país que continua sent la presó més gran del món per als periodistes, ja que en manté presos 60, tres quartes parts dels quals són periodistes-ciutadans.

D’altra banda, el nombre de periodistes segrestats també s’ha incrementat el 2018, fins a situar-se en 60 professionals, un 11% més en relació amb els 54 de l’any anterior. Dels 60 reporters segrestats, 59 estan captius a l’Orient Mitjà (a Síria, l’Iraq i el Iemen) i sis són periodistes estrangers.

En aquest sentit, RSF ha indicat que, "malgrat la derrota de l’Estat Islàmic a l’Iraq i del seu retrocés a Síria, s’obté poca informació sobre el destí d’aquests ostatges". "Només hi ha hagut notícies del periodista japonès Jumpei Yasuda, que va ser alliberat després de tres anys de captivitat a Síria, i d’un periodista ucraïnès que encara està en mans de les autoproclamades autoritats de la República Popular de Donetsk (DNR), que l’acusen de ser un espia.

Reporters sense Fronteres ha registrat tres nous casos de periodistes desapareguts el 2018: dos a l’Amèrica Llatina i un a Rússia. "Em semblen unes xifres deplorables", ha manifestat en declaracions a Europa Press el president de la Secció Espanyola de Reporters sense Fronteres, Alfonso Armada.

Armada creu que, davant d’aquestes xifres, s’ha de fer l’intent "posar-se a la pell de cada periodista assassinat, sobretot, en la d’aquells que han sigut eliminats per fer callar la seva veu, per enviar un missatge de por, per complir amb aquest edicte de l’emperador nord-americà que diu que els periodistes són enemics del poble".

D’aquesta manera, el president de RSF Espanya ha advertit que "aquesta campanya d’acoquinament està emetent un missatge terrible cap a una professió, que si sempre ha sigut necessària, ara amb tants pescadors en aigües tèrboles, amb tant spopulistes que esgrimeixen solucions fàcils per a problemes concrets, el bon periodisme és més necessari que mai".

"Si vols un Estat de dret, hi ha d’haver periodistes. Una societat no pot tenir un Estat de dret sense una crítica racional, i la crítica racional requereix que hi hagi un grup saludable de periodistes que esbrini qui està aprovant les lleis i per quines raons, d’on venen els diners", ha indicat Armada parafrasejant i subscrivint les paraules de Timothy Snyder, titular de la càtedra Housum d’Història a la Universitat de Yale.

Notícies relacionades

El Balanç Anual d’Agressions Comeses contra Periodistes, que Reporters sense Fronteres elabora des del 1995, es basa en dades precises. L’organització recull de manera minuciosa informació que li permeti assenyalar amb certesa o amb el grau de fiabilitat més gran possible, que la detenció, el segrest, la desaparició o la mort d’un periodista és conseqüència directa de l’exercici de la seva professió.

Publicat a finals de cada any, el Balanç Anual de Reporters sense Fronteres se centra en les xifres d’assassinats, segrestos i empresonaments de periodistes, destacant-ne els casos més rellevants. És un dels principals documents que publica Reporters sense Fronteres, juntament amb la Classificació Mundial –el rànquing de 180 països, encapçalat pels països amb més llibertat d’informació i acabat amb els que tenen les pitjors situacions– i l’Informe Anual, el resum dels esdeveniments de l’any, país per país, que elabora i publica la Secció Espanyola de RSF.