L'origen de l'arbre de Nadal i altres curiositats d'aquestes dates

Decorar l’arbre de Nadal, posar-nos roba interior vermella i fer bromes el dia delsSants Innocents són algunes de les nostres tradicions per aquestes dates. ¿Alguna vegada t’has preguntat per què? T’expliquem l’origen  d’algunes d’aquestes tradicions.

L’arbre de Nadal

L’arbre de Nadal prové de l’històric culte als arbres i es remunta al segle VIII, quan el Papa va encomanar a un sacerdot anomenat Bonifaci la missiód’evangelitzar  pobles alemanys de costums pagans. Una vegada allà, el missioner es va trobar amb el sacrifici d’un nen sota un roure que els germànics consideraven sagrat. Bonifaci va talar el roure i, després de llegir l’Evangeli, va oferir als veïns un avet com a símbol de pau. A partir de llavors, es van començar a talar avets i penjar-los de cap per avall dels sostres perquè se sabés que era un símbol del cristianisme. Finalment, això es va canviar i es va optar per posar l’arbre en posició vertical, amb la seva punta assenyalant el cel.

Nadal el dia 25

¿Per què celebrem el dia de Nadal el 25 de desembre? Si creus que és perquè l’esmentat dia va néixer Jesús, estàs equivocat;  a la Bíblia no apareix la data del seu naixement. La teoria més acceptada afirma que es va elegir per ser el dia del solstici d’hivern, en el qual la Roma pagana celebrava les Saturnals i el naixement del déu Sol. Per això, quan el cristianisme es va establir com a religió oficial de l’Imperi Romà, es va fixar aquest dia per acostar els pagans a la nova doctrina.

Fer el pessebre

L’origen del pessebre és una llegenda de l’any 1223. Es diu queSant Francesc d’Assís va reunir els fidels en una cova de la vila italiana de Greccio per celebrar la missa de mitjanit al voltant d’un pessebre vivent, entorn de la figura d’un nen Jesús d’argila modelada per ell mateix. La tradició explica que, en el moment més solemne de la missa, aquella figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap al sant d’Assís. A partir de llavors, els cristians fan cada any el pessebre.

El caganer del pessebre

L’associació Amics del Caganer assegura que l’origen d’aquesta figureta se situa en l’època del barroc (finals del s. XVII - inicis del s. XVII), un moviment artístic que representava el realisme més extrem. Això, pel que sembla, va donar lloc a la reproducció d’escenes costumistes que dignificaven aspectes de la realitat quotidiana. Així, el corrent barroc va arribar a incidir en el mateix pessebre amb la figura delcaganer,identificada com un símbol de la condició humana des del punt de vista més cru i irònic. Aquesta icona es va fer especialment popular a Catalunya i, en el dia d’avui, es pot trobar en pessebres de tot el país.

Els Sants Innocents

El costum de celebrar el dia delsSants Innocents fent bromes té un origen d’allò més truculent: segons la Bíblia, el rei Herodes va ordenar executar tots els nens menors de dos anys nascuts a Betlem per assegurar-se d’acabar amb Jesucrist, el “futur messies”. Aquest succés es coneix com la matança dels innocents i es commemora el dia 28 de desembre. Però, ¿per què és costum fer bromes? La teoria més estesa és que té a veure amb els artificis que suposadament van utilitzar molts pares de Betlem per evitar que matessin els seus fills durant l’esmentada matança.

Roba interior vermella

Un altre costum que molts compleixen al peu de la lletra és portar roba interior vermella la nit de Cap d’Any per atreure la bona sort. Tot i que l’origen d’aquesta tradició no està del tot clara, es diu que es remunta al’Edat Mitjana, una època en què el vermell era símbol del dimoni, la sang i la bruixeria, per la qual cosa era un color tabú, prohibit fins al punt, fins i tot, que hi va haver temps i llocs en què es va prohibir fins i tot plantar i consumir aliments de color vermell, com els pebrots i tomàquets. Per això, vestir amb roba vermella era una cosa impensable. No obstant, durantl’hivern, quan la neu tenyia de blanc els carrers, portar una cosa vermella es considerava un símbol de vida i bona sort, però, a l’estar prohibit, la gent optava per portar l’esmentat color a la roba interior.

Els dotze grans de raïm

La tradició espanyola és prendre un raïm amb cada campanada (no amb els quarts, ¡compte!). La seva procedència es remunta a l’any 1882, una època en què, la nit de Cap d’Any,l’alta burgesia solia celebrar festes privades en què menjaven raïm i brindaven amb xampany. En aquella època, a Madrid estaven prohibits els festejos de carrer la vigília del dia de Reis. Davant d’aquesta situació, alguns madrilenys van decidir acudir a la Puerta del Sol per menjar raïm amb el so de les campanades com a senyal de burla i de protesta. Però la tradició no es va estendre per tot el país fins al1909  quan, a Alacant, hi va haver una molt bona collita de raïm i els productors van decidir incentivar la seva venda publicitant-les com a“raïm de la sort”, amb uns paquets de dotze unitats ja preparades que van tenir un gran èxit.

La fava del tortell 

L’origen del tortell de Reis se situa al segle II aC,quan els romans celebraven el solstici d’hivern amb una festa en què menjaven una coca de mel i fruita seca. No obstant, la fava no es va introduir fins alsegle III dC,quan aquest llegum era símbol de prosperitat i augurava sort a aquell que la trobava.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El seu significat va canviar quan, alsegle XVIII, Felip V va portar de França el costum d’afegir-hi també una moneda com a premi (que més tard es va canviar per una figureta), cosa que va transformar la fava en un símbol negatiu. Amb el temps, a qui li sortia la figureta se’l va començar a coronar com el rei de la festa i a qui li sortia la fava, que era qui havia de pagar les postres, se l’anomenava tonto de la fava, cosa que va originar el conegut insult en castellà‘tontolaba’ (acrònim de ‘tonto del haba’).

Les targetes nadalenques

L’origen d’aquestes targetes de felicitacions és d’allò més curiós: al Londres de 1843, era costum enviar cartes per desitjar un bon Nadal i any nou. No obstant, un funcionari anomenat Henry Cole tenia massa amics per redactar tants escrits per a cadascun d’ells. Davant d’aquest ‘problema’, Sir Cole va fer ús del seu enginy i va demanar a un pintor que imprimís còpies d’un retrat seu amb una escena nadalenca de fons en una petita cartolina que inclogués les paraules: “Bon Nadal i bon Any Nou”. Molts van decidir imitar aquesta invenció, que encara és molt present en la nostra societat.