Receptes per triomfar per Nadal

Les festes nadalenques defineixen un període tan particular que molts cuinòlegs asseguren que es tracta d’una nova estació, entre la tardor i l’hivern. De fet, és un espai de temps comprimit entre la tradició i la modernitat. Per Nadal és cosa de records i de plats instal·lats en la memòria, mentre que per Cap d’Any tot el que és antic ha de desaparèixer per poder desitjar-nos bon any sense el pes del passat. És a dir, el dia 25 es poden prendre d’aperitiu unes magnífiques olives grossals, de les que venen a Olives Francesc, àliesl’Oliveta de la Boqueria, i per Sant Silvestre en tocarien unes d’esferificades pelsgermans Adrià, ‘matrix’ pur.

No obstant, els costums tradicionals es transformen lentament a ritme de generació, si exceptuem les nadales, que continuen sent les mateixes, presidides pel ‘Tamborilero' de Raphael, el 'ropo pom pom’ del qual pot significar el primer pas de la depressió postfestes. Rascar l’ampolla d’Anís del Mono, o la simbomba, aquesta última entesa com una forma d’onanisme antifeminista, també ha caigut en l’oblit.

Conviul’escudella amb els torrons, tot i que aquests estan adoptant formulacions noves i exquisides, a excepció del torró de xoriço, que potser triomfa a Suècia però que pot entrar en el mateix capítol de malsons que el 'Tamborilero'. En el que sí que ja s’aprecien certes variacions és en l’elecció dels volàtils que passaran al forn. Aquest 2018 s’imposen les pulardes de diferents orígenspulardes de diferents orígens. Totes, exquisides, però a preus que van des dels 16 €/quilo de les del Penedès fins als 38,50 € de les de Bresse. El glamur es paga.

Una altra bestiola important és el capó. Concretament, amb els de Vilalba s’ha d’anar amb compte. Traspuen tant greix que al rostir-los pot arribar a passar que es fregeixin, si no es retira l’excés que va quedant a fons de la cassola. Un altre detall vàlid per a tots aquests ocells consisteix a demanar al nostre proveïdor que no els obri en excés quan els buidi. Si els volem omplir, millor una obertura petita, fàcil de cosir. Fer-ho amb un escuradents és un maltractament que no es mereixen ni el capó ni el farcit.

Notícies relacionades

Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Amb els mariscos s’ha d’anar amb molt de tacte. Com que aquests dies a la costa gallega 'fai un mar de carallo', percebes, cabres i altres glòries tendeixen a cotitzar a la borsa. Més econòmiques i igualment exquisides, les navalles, escopinyes i cloïsses donen molt joc. Com el pop, que ha passat de marisc barat i popular a animal de companyia en bons sopars. En el text que segueix trobareu una recepta molt apropiada com a primer plat o en miniració d’aperitiu. Controlant preu, facilitat culinària i sabor espectacular podem utilitzar el porc com a animal comodí. Aquesta vegada, amb una salsa en què intervé la ratafia, un aiguardent oblidat en territoris carlins que la política està portant a la cuina.

Dins de la certa permeabilitat dels menús nadalencs la 'bûche de Noël’ s’ha fet un espai entre torrons. Probablement la idea del tió, la màgia del tronc que tot ho dona quan les nits són més llargues, ha influït inconscientment en l’acceptació d’un dolç típicament francès. És una via de penetració a què s’està sumant el ‘panettone’, prova que tot és etern, com l’escudella i els canelons, tot i que nous plats optin al títol d’indispensables en aquestes dates.