La consellera Chacón rebutja una baixada uniforme de les taxes universitàries

La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha descartat aquest dimecres una reducció lineal del 30% en les taxes universitàries, tal com demanden els estudiants, ja que ha precisat que centrarà els esforços econòmics del departament a abaixar preus a les rendes més baixes i virar cap a una "tarifació social", com la que apliquen les guarderies públiques. "La disminució lineal del 30% no afavoreix els alumnes amb menys recursos", ha afirmat en seu parlamentària durant la sessió de control al Govern.

La consellera responia així a una interpel·lació del diputat de Catalunya En Comú-Podem Lucas Ferro, que li ha retret que no s'hagin revertit les retallades que van aplicar els governs convergents d'Artur Mas en l'educació superior, que van disparar un 67% les taxes universitàries i van convertir Catalunya en la comunitat autònoma on són més cars aquest tipus d'estudis.

Mentrestant, els rectors tornaven a demanar que augmentin els pressupostos universitaris perquè "tot té un límit". Així ho expressava el president de CRUE Universidades Españolas i rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, durant la presentació de l'informe "La Universidad Española en Cifras. Any 2016 i curs acadèmic 2016/2017", on s'han manejat més d'un milió de dades sobre les universitats espanyoles.

Els màxims representants de les universitats han denunciat que Espanya és el segon país entre els desenvolupats que més ha reduït la despesa per universitari mentre que els preus públics són els més elevats de la UE, i existeixen grans diferències regionals.

Tarifació social

Chacón ha replicat que sí que hi ha hagut una reversió de les esmentades retallades, si bé ha precisat que s'han concentrat a afavorir els alumnes amb menys recursos. Així, ha detallat que en el curs 2017-2018 s'ha aplicat un descompte extra del 30% en les matrícules dels alumnes de grau més vulnerables, que són els que corresponen als trams 1 i 2, que ja tenien una rebaixa inicial del 50% i el 40%, respectivament.

De cara al pròxim curs, ha afegit, s'estudiarà l'ampliació d'aquests descomptes en altres trams, de manera que s'accentuï la tarifació social de la universitat. Amb tot, Chacón ha afirmat que si a Catalunya la universitat és més cara que en altres regions és perquè el cost de la vida és més alt que en altres autonomies i perquè el sistema d'investigació és més complex. 

Els rectors han alertat avui que si el finançament universitari no es converteix en una prioritat per als polítics i això es reflecteix en els Pressupostos Generals de l'Estat el sistema podria perdre el seu ritme perquè "tot té un límit". Calculen en gairebé 500 milions d'euros (488) el finançament dels preus públics per a estudiants de grau en universitats públiques presencials si es prengués a nivell nacional una mesura com la d'Andalusia, que des d'aquest curs bonifica el 99% de l'import dels preus dels crèdits aprovats en primera matricula.

Quant a la despesa en R+D en percentatge del PIB, cau per sisè any consecutiu i retrocedeix a nivells de fa una dècada. No obstant, els rectors han asseverat que la producció científica manté el seu creixement i incrementa el seu nivell d'excel·lència. 

Un altre aspecte subratllat és "l'exigu i excloent" sistema de beques, que "no contribueix a la millora de l'equitat i del progrés social", segons ha recalcat Fernández.

Variacions en la demanda

Els rectors reclamen que la universitat sigui una prioritat malgrat que entenen que amb "la conjuntura política parlamentària és difícil per encaminar algunes polítiques".

L'informe, dirigit per Juan Hernández Armenteros (Universitat de Jaén) i Jose Antonio Pérez García (Universitat Politècnica de València) i que maneja més d'un milió de dades sobre les 84 universitats (50 universitats públiques i 34 universitats privades), assenyala que la recuperació econòmica ha variat la demanda d'estudis universitaris que es va produir des de la crisi el 2008.

Així, en l'última dècada s'ha produït "un gradual canvi" en les preferències dels estudiants a l'hora d'elegir centre universitari i la demanda cap a les universitats privades ha crescut un 57,4%, mentre s'ha reduït les de les universitats públiques un 2,2%. Si les universitats públiques absorbien en el curs 2016-17 el 83,6% dels estudiants, en el curs 2008-09 era el 89,2%; i les universitats privades van matricular fa dos cursos el restant 16,4% quan el 2008-09 era el 10,8%.

En el cas dels ensenyaments de cicle i grau, la demanda s'ha reduït de forma global un 5,2% entre el curs 2008-09 i el 2016-17, "una dada que no és aliena a la millora del rendiment acadèmic", ha apuntat l'informe.

Demanda excessiva

D'altra banda, l'informe ha dedicat un capítol a les "titulacions de grau amb demanda excessiva per a les seves expectatives d'ocupació", en el qual parlen en concret del cas dels mestres. 

Notícies relacionades

Caminada en suport a la donació d’òrgans a BCN

Un estudi vincula la salut bucal amb els trastorns mentals

El grau de Mestre o Mestra mostra una gran diferència entre l'oferta i la demanda, sense oblidar que no és factible un acompliment professional diferent de l'activitat docent per al qual aquesta acreditació acadèmica pugui ser considerada d'utilitat. A més, cal tenir en compte la baixada de la taxa de natalitat dels últims quaranta anys.

La bretxa existent, per tant, entre la demanda i l'oferta d'ocupació de mestres previsiblement estaria "afectant la meitat dels diplomats que no podrien exercitar-se en l'acompliment de la professió per a la qual s'han format", ha conclòs la CRUE.