Fingeixen la seva mort per no servir un banquet de casament que ja havien cobrat

A poques hores de celebrar-se un casament, el responsable de l’empresa de càtering va enviar un correu electrònic a la nòvia fingint que ell i el seu fill havien mort per no servir un banquet que ja havien cobrat, una mentida que la Justícia reconeix però que no castiga al no considerar-la una estafa.

Perquè malgrat faltar a la veritat i no prestar el servei de càtering ni tornar els diners als nòvios, l’Audiència Provincial de Madrid els absol en una sentència, a què ha tingut accés Efe, d’un delicte d’estafa, pel qual la Fiscalia demanava un any i tres mesos de presó. La fallada és recurrible.

La història és com a mínim surrealista. En juny del 2015, Sorina i Leonardo van delegar la responsabilitat del banquet a l’empresa Catering Mòdena, amb la que van concertar a través d’un contracte verbal, que mai es va posar sobre paper, un preu de 1.980 euros, IVA inclòs.

Com havien acordat, la parella va avançar el 75% del preu, 1.500 euros, en el compte corrent acordat. I d’aquesta forma van pensar que ja podien dormir tranquils. Res més lluny de la realitat.

Tot transcorria amb normalitat quan la vigília, el fill va portar un envelat de lona al lloc on se celebraria el banquet el 5 de setembre del 2015. Però la sorpresa no va tardar a arribar.

Sorina es va despertar amb un email de l’empresa –escrit pel pare–, que anunciava que ningú podria encarregar-se del seu banquet perquè els responsables acabaven de morir en un terrible accident a les seves instal·lacions i que els tornarien els diners.

La sentència diu el següent: “Jesús, des del compte de l’empresa, va remetre a Sorina un correu electrònic, en el qual, faltant a la veritat, va comunicar la impossibilitat de complir amb el concertat, perquè ell mateix i un fill seu havien mort en un accident produït a les instal·lacions de l’empresa”. I aquí acaba el relat de fets provats, amb la mentida al descobert.

Tot i que el dia de la cerimònia i després de llegir l’email amb la terrible notícia, els nòvios no van aconseguir parlar amb l’empresa, Leonardo va aconseguir l’endemà que algú li agafés el telèfon: un home que deia ser el germà de Jesús, i que li va comunicar que en aquell mateix instant estaven sent enterrats pare i fill.

No era la primera farsa

Després de mesos sense rebre notícies de l’empresa ni la devolució dels diners, Sorina i Leonardo van descobrir per internet que Càtering Mòdena havia protagonitzat altres episodis similars. Almenys sis parelles formaven part d’un grup a Facebook que s’havien unit amb aquest motiu, al·legant una presumpta estafa.

Però els magistrats no veuen indicis suficients d’estafa, perquè “l’engany sorgeix quan l’autor simula un propòsit seriós de contractar quan, en realitat, només pretén aprofitar-se de les prestacions a què s’obliga l’altra part”, això és dels diners, “aprofitant-se de la confiança i la bona fe del perjudicat amb clar i terminant ànim inicial d’incomplir el convingut”.

Això segons els magistrats no va ser el que va passar perquè “els acusats van realitzar actes que, implicant per a ells un cost econòmic, revelen un inici del compliment de la prestació convinguda”, amb referència a l’envelat que van enviar, “i resulten incompatibles per tal de no complir-la” que exigeix l’estafa.

Al jardí dels pares

I tot i que diuen que “és indubtable que el servei de càtering no va ser prestat” i que això “es va provar de justificar mitjançant una fal·làcia”, el que ocorre és que no hi ha prova suficient que la voluntat de no complir estigués al contractar, tan sols un ànim sobrevingut de no dur a terme la prestació.

A més, la “maniobra enganyosa” dirigida a justificar l’incompliment va ser “posterior als actes de disposició patrimonial de la denunciant, i per tant, sense connexió causal amb ells”.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Res diu la sentència del perquè els van plantar, ni de la mentida o de la mort fallida, més enllà de recollir el manifestat pel pare, que va decidir no servir el banquet perquè la parella li devia “uns suplements” –l’envelat– i no li va fer “gaire bon efecte”, cosa que va ser desmentit per la dona, que va negar encàrrecs extres.

Res se sap tampoc de la destinació d’aquell envelat després d’utilitzar-lo al jardí d’un dels sogres, on es va celebrar el convit. Tot i que sí que hi ha dos fets irrefutables: uns es van casar i altres són mentiders, però innocents.