La sanitat catalana, a la cua des del 2015

Els metges i altres professionals de l’atenció primària han dit prou, amb una vaga històricaque va començar aquest dilluns, on denuncien unes condicions laborals i assistencials pèssimes, amb consultes col·lapsades i llistes d’espera que superen tota lògica. I les dades els donen la raó: la sanitat catalana figura entre les quatre pitjors dispensades per les comunitats autònomes des del 2015. I en els cinc anys precedents mai es va situar entre els primers llocs. El 2011, quan va obtenir la seva millor nota, abans que les retallades per la crisi deixessin la sanitat catalana a la UVI, va ser la vuitena per la cua, segons el detallat informe que cada any elabora la Federació d’associacions per la defensa de la sanitat pública (FADSP), tenint en compte dades oficials de la despesa per càpita, el nombre de llits, hospitals i sanitaris, la despesa farmacèutica, les llistes d’espera i la valoració dels pacients, entre altres referències.

L’últim estudi, publicat el setembre passat, atorga a Catalunya un 65, en un rànquing en el qual la puntuació màxima seria un 118 i la mínima un 29. Al capdavant s’hi va situar el País Basc, amb un 94, i per sota només hi ha la Comunitat Valenciana, amb un 63, i les Canàries, amb un 53. L’any passat Catalunya també va ocupar el tercer lloc per la cua.

I és que tenint en compte la despesa sanitària per habitant, la Generalitat va pressupostar per al 2018 1.192 euros, la inversió més baixa exceptuant la d’Andalusia, amb 1.166 euros. L’escàs pressupost pot estar darrere quel’índex de satisfacció amb la sanitat se situï en un 6,51, un dels més baixos, i que només el 3,2% dels pacients afirmi que quan demanen cita al centre de salut, l’hi donen en menys 24 hores, el percentatge més baix de tot Espanya.

La taxa de metges

Quant a la taxa de metges d’atenció primària per habitant, a Catalunya és de 0,67, només per sobre de cinc comunitats autònomes.

El president de la Federació per la defensa de la sanitat pública, l’excap de pediatria de l’Hospital Niño Jesús de Madrid, Marciano Sánchez Bayle, atribueix els mals resultats de Catalunya a dos motius: d’una banda, que la Generalitat va ser la primera administració a Espanya que va començar a aplicar tisorades pressupostàries en l’inici de la crisi econòmica, retallades que, segons les seves dades, “no s’han superat malgrat que la comunitat disposa d’un producte interior brut (PIB) elevat”. D’altres, com el País Basc, Navarra, Extremadura i Castella-la Manxa sí que han tornat a invertir per sobre del que havien invertit el 2012.

La privatització

Notícies relacionades

El programa educatiu antibullying "Somos Únic@s" de la Fundación ColaCao arriba a Secundària

Les onades de calor li costen ja a Europa 43.000 milions

I, en segon lloc, el problema català és que disposa d’un sistema de sanitat “molt privatitzat”,ja que en l’atenció especialitzada és el model “hegemònic” i en la primària té un “paper important”, i per això, segons el parer de Sánchez, provoca“ineficiències i sobrecostos”.

La Federació difon, de fet, un altre informe amb dades de les mutualitats de funcionaris, de les assegurances privades, de la inversió pública en contractació de centres privats, etc. que conclou que Catalunya és la segona regió amb una privatització sanitària més gran, només per sota de Madrid.