'Feminisme' i 'masclisme' no són antònims, segons la Fundéu

El terme 'feminisme' no és antònim de 'masclisme', assenyala la Fundació de l’Espanyol Urgent, promoguda per l’Agència Efe i el BBVA.

En els mitjans de comunicació no és infreqüent trobar frases en què aquestes dues veus s’utilitzen com a oposades: “Afirma que no és masclista ni feminista, sinó que busca l’equilibri”.

Segons el diccionari acadèmic, 'feminismo' és el "principio de igualdad de derechos de la mujer y el hombre" i el "movimiento que lucha por la realización" d’aquesta igualtat.

D’altra banda, la mateixa obra defineix 'masclismo' com a "actitud de prepotencia de los varones respecto a las mujeres" i "forma de sexismo caracterizada por la prevalencia del varón".

Com pot apreciar-se en les definicions, no es tracta de dos termes equiparables, ja que mentre el ‘feminisme’ és la recerca de la igualtat entre sexes, el ‘masclisme’ suposa una preponderància de l’home.

Per cobrir aquest buit semàntic, el d’una paraula que al·ludeixi a una defensa de la superioritat de la dona sobre l’home, es fa servir en ocasions el terme 'hembrismo'. Es tracta d’un mot correctament format i que es fa servir en ocasions com a parella lingüística de 'masclismo'.

No obstant, mentre el 'masclismo' designa tant una actitud com una estructura social històricament assentada, l’'hembrismo' no es defineix com un sistema amb existència real, sinó simplement coml’actitud particular d’algunes persones que advoquen per la prevalença de les dones sobre els homes.

Notícies relacionades

Les platges catalanes sumen vuit ofegats aquest estiu i segueixen sense una regulació comuna de mínims de seguretat

El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'

No obstant, molts col·lectius rebutgen el terme, ja que entenen que es fa servir de forma pejorativa per atacar els postulats feministes i que designa una realitat que no existeix.

Convé remarcar que la paraula 'hembrismo', que està adquirint aquest significat en els últims temps, en té un altre de menys usual i restringit als camps de la psicologia i la sociologia. En concret, alguns especialistes fan servir aquesta veu per al·ludir a una exagerada actitud de submissió, passivitat i resignació de la dona davant l’home.