La justícia declara nuls els estatuts del sindicat de prostitutes

La Sala Social de l’Audiència Nacional ha declarat la nul·litat dels estatuts del Sindicat Organització de Treballadores Sexuals (OTRAS), ja que considera que no resulta admissible que l’àmbit funcional d’actuació d’un sindicat comprengui activitats que, per la seva naturalesa, no poden ser objecte d’un contracte de feina vàlid com és la prostitució per compte d’altri.

En una sentència, la Sala estima parcialment les demandes presentades per la Comissió per a la Investigació de Maltractaments a Dones i la Plataforma 8 de Març de Sevilla, a les quals es va adherir el ministeri fiscal, que va sostenir en la vista que l’àmbit funcional que s’expressava als estatuts impugnats resultava fraudulent, ja que suposava el reconeixement de la laboralitat de la prostitució exercida per compte d’altri, cosa que implicava, al seu torn, reconèixer com a lícita l’activitat del proxenetisme, que es troba tipificada en el Codi Penal.

D’altra banda, la representació del sindicat OTRAS defensava que el seu àmbit funcional era el d’“activitats relacionades amb eltreball sexual en tots els seus vessants”, a més de la prostitució, cosa que incloïa activitats com les realitzades pels treballadors de companyia, els ballarins eròtics, els actors porno i els centres de massatge.

Analitzada la situació, els magistrats afirmen que no resulta possible d’acord amb el nostre dret la celebració d’un contracte de treball l’objecte del qual sigui la prostitució per compte d’altri, és a dir, “un contracte en virtut del qual el treballador assumeixi l’obligació de mantenir les relacions sexuals que li indiqui l’empresari amb les persones que aquest determini a canvi d’una remuneració”. El contracte que així se subscrigui “s’ha de considerar nul”, afegeixen.

El tribunal explica, que tal com ha reconegut el sindicat demandat, als seus estatuts s’inclouen “les activitats relacionades amb el treball sexual en tots els seus vessants”, cosa que comprèn tant les activitats decompanyia, com l’exercici de la prostitució sota l’àmbit organicista i rector d’un tercer, “cosa que, com s’ha dit, no resulta un objecte vàlid en el marc d’un contracte de treball”.

Il·legalitat manifesta

“Des del moment en què el precepte estatutari no exclou aquests serveis del seu àmbit funcional, la il·legalitat resulta manifesta, ja que, com ha posat de manifest el ministeri fiscal, les conseqüències de la seva admissió resultarien totalment contràries a l’ordenament jurídic”, afirma la sentència.

Les raons d’aquesta il·legalitat es basen, recalca el tribunal, que “suposaria donar caràcter laboral a una relació contractual amb objecte il·lícit i admetre que el proxenetisme –activitat que l’Estat s’ha compromès internacionalment a erradicar– és una activitat lícita, a més que és com admetre, al seu torn, el dret delsproxenetes  a crear associacions patronals amb què negociar condicions de treball i davant les quals es poguessin adoptar mesures de conflicte col·lectiu”, una possibilitat, afegeixen els jutges, que descarta expressament el Tribunal Suprem.

Els magistrats argumenten igualment que admetre els estatuts suposaria també assumir que, de forma col·lectiva, l’organització demandada i els proxenetes i les seves associacions poden negociar les condicions en què ha de ser desenvolupada l’activitat de les persones ocupades en la prostitució, disposant per a això, de forma col·lectiva, d’un dret de naturalesa personalíssima com és la llibertat sexual, entenent com a tal el dret de qualsevol persona de decidir amb quina persona vol mantenir una relació sexual, en quin moment i el tipus de pràctica o pràctiques en què aquestes relació ha de consistir”.

Nul·litat dels estatuts en el seu conjunt

Notícies relacionades

Pere Puig rep l’eutanàsia, la segona d’un pacient mental

"Des de l’aula també pots contribuir a salvar vides"

Per tot això, la Sala Social de l’Audiència Nacional declara la nul·litat del precepte estatutari on es determina l’àmbit d’actuació del sindicat, cosa que comporta, diu el tribunal, la nul·litat dels estatuts en el seu conjunt.

La sentència, contra la qual no hi ha opció de cap recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, rebutja pronunciar-se sobre la sol·licitud de les demandants perquè es declarés la dissolució del sindicat, ja que aquesta pretensió s’havia de tramitar en un procediment diferent, tal com estableix la llei reguladora de la jurisdicció social.