El Clínic atendrà aquest 2018 unes 400 agressions sexuals, un 33% més que el 2017

Els números parlen del que el mateix director mèdic de l’Hospital Clínic, Antoni Castells, defineix com "un problema summament greu i preocupant, tant social com de salut". Des del 2005, quan va començar el registre, les visites per agressions sexuals al centre s’han duplicat i aquest 2018, fins al 31 d’octubre, es va atendre 351 persones. S’estima que, amb una mitjana d’una agressió per dia, se’n comptabilitzaran unes 400 al final d’any, cosa que suposa un increment del 33% respecte al 2017. Les víctimes són majoritàriament dones (321 davant 30 homes) i un 62% són menors de 25 anys. Des del maig, el Clínic atén també víctimes d’entre 16 i 18 anys (se n’han comptabilitzat 12 casos).

El balanç proporcionat per aquest centre de referència en l’atenció d’aquest tipus de violència amb un protocol específic i transversal deixa indicadors per a la reflexió. En el 29% de les agressions se sospita que hi va haver una submissió química: la víctima estava sota els efectes de substàncies psicoactives (ingerides voluntàriament o involuntàriament). "Expliquen, per exemple, que s’han despertat en un lloc desconegut, amb la roba esquinçada o despullades i amb lesions; no recorden res", exposa la infermera Teresa Echevarría, coordinadora d’urgències. El 59% de les dones van admetre que havien consumit alcohol o alcohol més drogues.

Menys denúncies

L’anàlisi comparativa detecta una tendència descendent en la decisió de denunciar: el 2014 ho feien el 73% de les víctimes i aquest any, un 63%. "Desconeixem per què, potser han influït les conseqüències de denúncies que apareixen en els mitjans, la resolució dels judicis i l’exposició mediàtica", opina la psiquiatra Luisa García-Esteve, presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’hospital. "No sabem si denunciar és bo o dolent per a la víctima, perquè exigeix estar més exposada i menys protegida. Però queda clar que aquesta decisió intervé en el procés d’estabilització de la persona", afegeix.

Quant al tipus de violència, 7 de cada 10 víctimes van patir penetració i 1 de cada 3 coneixia l’agressor; en prop del 8% dels casos n’hi va haver més d’un. El lloc més freqüent per cometre les agressions és un domicili (56% dels casos), seguit per la via pública (22%) i discoteques i bars (10%). El 44% de les persones violentades són de nacionalitat espanyola i el 56% són estrangers. 

En estat de xoc

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La majoria de les visites al centre es produeixen abans de les 12 hores d’haver-se comès l’agressió. "Totes les víctimes arriben en estat de xoc; terroritzades, bloquejades o avergonyides", explica la psiquiatra. Les seqüeles psíquiques, que impliquen una "desorganització general", són les més greus. 

De cara a oferir una atenció terapèutica i integral des del primer moment, el servei d’urgències del Clínic destina un espai específic per acollir aquestes pacients amb privacitat. El protocol inclou l’avís al treballador social i als serveis de ginecologia (o cirurgia en homes), infeccions, psiquiatria i medicina forense. A un primer programa de seguiment per a la detecció, profilaxi i tractament d’infeccions de transmissió sexual, s’hi afegeix la prevenció i tractament de les seqüeles psíquiques. "Al cap d’un mes el 50% de les víctimes presenten una patologia per trastorn agut", informa García-Esteve.