EL 3 DE JULIOL DEL 2006

La fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per als exdirectius de FGV per l'accident del metro de València

Els imputa un delicte social i 43 d'homicidi i 37 de lesions per imprudència greu

Fa dues setmanes la magistrada que instrueix el cas va haver de doblegar-se al criteri de l'Audiència i portar-lo a judici

zentauroepp29907357 metro valencia170523182847

zentauroepp29907357 metro valencia170523182847

2
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

La Fiscalia Provincial de València demana penes de tres anys i set mesos de presó per a Marisa Gracia, exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat de Valencia, i per a set exdirectiusmés de l’empresa per l’accident del metro que va causar 43 morts i 37 ferits el 3 de juliol del 2006 a la capital valenciana.

El ministeri fiscal, que aplica en la seva petició l’atenuant de "dilació indeguda" pels dotze anys d’instrucció, considera que els fets poden ser constitutius d’"un delicte social, en la seva modalitat de seguretat i higiene en la feina", però també de 43 delictes d’homicidi i 37 de lesions "per imprudència greu professional".

En la seva qualificació, la fiscalia reconeix que en el punt de l’accident hi havia dos senyals de velocitat limitada a 40 km/h i que segons les normes de la FGV no es podia circular a més de 60 km/h, però remarca que l’empresa no va implementar cap mitjà per impedir que se circulés més ràpid i que el comboi va arribar als 80 km/h.

També apunta a "greus defectes en la configuració i segellament de les finestres" com a causa que "es descorreguessin com persianes" i que per això alguns dels passatgers van ser "succionats" i llançats a les vies i quan el comboi va bolcar d’altres van quedar a mercè de les vies i "van morir immediatament tots".

La fiscalia, que sol·licita que es declari la responsabilitat civil directa de l’empresa ZURICH ESPAÑA SA i la subsidiària de FGA, recalca que, com a membres del comitè de seguretat de l’empresa, els acusats “van ometre” la seva obligació d’“alertar i/o decidir sobre la implementació de mesures de seguretat” al recorregut.

També, que “coneixien o havien de conèixer” altres deficiències “del material mòbil rodador” i en la “formació i selecció de personal per a la tasca de maquinista”, així com la inexistència de pla de prevenció de riscos laborals en aquesta activitat que neutralitzés els riscos de velocitat, descarrilament i bolcada dels trens” en aquesta línia.

L’escrit també recorda que el llibre d’avaries del comboi no ha aparegut, que lacaixa negra es va llegir en dependències de la FGV i només amb el seu personal i els sindicats i que no hi va haver control sobre els vagons sinistrats precintats.

Notícies relacionades

A començaments de novembre, la magistrada Nieves Molina, encarregada de la instrucció i que en quatre ocasions ha arxivat el cas, perquè creia que l’única causa de l’accident va ser l’excés de velocitat i que la seva responsabilitat quedava extingida amb la mort del maquinista, es va veure obligada a dictar un acte de processament tot i que va deixar clar que no pel seu criteri.

"Atenent el contingut de la interlocutòria de l’Audiència Provincial (Secció 2a) de data 16/02/18, i trobant-s’hi vinculada aquesta jutjadora pel que s’hi disposa, entenent el tribunal que els fets poden ser constitutius de delictes, serà procedent acordar la continuació del procediment", apuntava en el seu escrit.