Legalitzar el cànnabis reportaria 3.300 milions anuals a Espanya, segons un estudi

Perquè ningú se senti enganyat, els resultats dels comptes que es presenten a continuació van ser publicats a la revista ‘Cáñamo’ d’octubre, per la qual cosa el posicionament prolegalització és evident. Dit això, tampoc ningú pot discutir que la regulació d’aquest negocireportaria a l’Estat uns ingressos dels quals ara només disfruten els narcotraficants. Ho deixa ben clar i detallat en aquell article David Pere Martínez Oró, coordinador de la unitat de polítiques de drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Psicologia Social. Segons els seus números, Espanya recaptaria més de 3.300 milions d’euros anuals si es legalitzés el cànnabis.

Per començar amb els seus càlculs, aquest investigador subratlla a EL PERIÓDICO que el més important va ser definir el model de regulació. Segons la seva opinió, aquí no serviria el de les grans multinacionals que operen en certs estats dels EUA o elCanadà, sinó una estructura amb autocultiu, clubs socials i dispensaris (empreses, emprenedors i cooperatives). El primer cobriria el 10% de la demanda; els segons, el 20%, i les canameries o estancs de maría s’ocuparien de la resta, tretd’un 15% que l’autor reserva per a un mercat negre que no desapareixeria del tot.

Però abans d’arribar a aquella fase es pot aclarir quin seria el volum de la demanda, interrogant que Martínez Oró va resoldre acudint al’enquesta EDADES del Pla Nacional sobre Drogues i a les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. A saber: el 9,5% dels residents a Espanya de 15 a 64 anys han consumit cànnabis l’últim any i el 2,1% ho fan diàriament. Ell encara aporta més dades al seu article, però partint d’aquí i del fet que els que fumen diàriament fan servir uns tres grams de cànnabis diaris, els que ho fan 25 dies necessiten dos grams... la producció legal necessitaria de més de 820.000 quilos. A més, a aquesta xifra caldria sumar la demanda dels turistes que consumeixin, i tot això tenint en compte que, d’acord amb aquest investigador, Espanya amb prou feines trauria profit de l’exportació. El Canadà i els EUA ja tenen bastant amb el seu i a l’Uruguai impera el proteccionisme. Només podria fer les Amèriques “algun ‘delicatessen’ cannàbic ‘made in Spain’, però de forma anecdòtica”.

A vuit euros el gram

Basant-se en la situació actual i en experiències foranes, l’autor estableix que el distribuïdor final vendria la marihuana a vuit euros el gram, el que comportaria un volum de negoci superior als 8.500 milions. Seria aquesta quantitat sobre la que correspondria treure rèdit tributari. Sense entrar en totes les operacions que efectua Martínez Oró i anant directament als resultats, Espanya recaptaria més de 1.500 milions en impostos indirectes com l’IVA i més de 1.800 en gravàmens directes com l’impost de societats o l’IRPF, ja que per mantenir el negoci serien necessaris prop de 92.000 llocs de treball.

“En realitat, la milionada encara seria més gran, ja que a l’article només faig referència al cànem recreatiu, quan l’Estat també podria ingressar fons del medicinal, del tèxtil, de la indústria cosmètica... fins i tot podria establir taxes mediambientals a qui cultivés en interior perquè contamina i gasta molta energia”, afirma l’investigador de la UAB, que adverteix d’una condició difícil de vendre políticament: per encarrilar la legalització no es podria gravar el cànnabis amb tanta contundència com amb els cigarrets (el 51% del preu final correspon a tres impostos especials). “Si ho féssim així d’inici, el gram costaria 15 euros, la qual cosa faria impossible competir amb el mercat negre; per això jo ho deixaria en 8 euros, el més barat possible, el Fortuna del cànnabis”, avisa Martínez Oro. La seva aposta passa per aplicar d’inici només una d’aquestes càrregues impositives i imposar les altres més endavant.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

¿I el que hauria de gastar el Govern en atenció sanitària per més problemes amb el cànnabis? L’autor esperava la pregunta. En primer lloc, afirma que el nombre de consumidors seria pràcticament idèntic a l’actual “perquè ara qui vol consumir ja pot fer-ho”. En aquests moments, afegeix, “el 20% de les urgències hospitalàries relacionades amb drogues es deuen al cànnabis, però són problemes menors, que no tenen res a veure amb l’heroïna i la coca”.

“Més problemes de salut pública provoca l’alcohol”, continua l’expert, que remarca la quantitat de fons que hi hauria per millorar els mecanismes de salut pública (els Pressupostos del 2018). La legalització hauria d’anar acompanyada d’una “limitació de la publicitat i de controls molt estrictes per protegir els menors que fugissin dels errors comesos amb el tabac i l’alcohol”, però tot això, admet, xocaria amb un enorme escull: “Aquesta regulació generaria molta controvèrsia a la Unió Europea (UE) perquè un país trauria diners d’un negoci que d’altres prohibeixen”. No seria gens fàcil promoure tots els canvis de legislació necessaris ni a la UE ni dins d’Espanya.