La utòpica equiparació de gèneres

Un segle de desigualtat femenina a Alemanya

Cent anys després d'aprovar el dret a vot de les dones, Alemanya té una de les bretxes salarials més grans de gènere del continent i baixa representativitat femenina

zentauroepp45838260 rosa luxemburgo bpk   herbert hoffmann181110180049

zentauroepp45838260 rosa luxemburgo bpk herbert hoffmann181110180049 / BPK HERBERT HOFFMANN

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

“Sota la pressió irresistible de l’auge de la classe obrera, l’estat capitalista va claudicar davant de les dones proletàries a l’admetre-les en les assemblees públiques i en les associacions polítiques [...]. La conseqüència inevitable és que avui milions de dones reclamen desafiadores i plenes de confiança: ‘¡Volem el vot!’”. Convertida ja en un referent de la lluita marxista, Rosa Luxemburg anticipava en la jornada de dones socialdemòcrates de Stuttgart del 1912 una fita de l’emancipació femenina a Alemanya.

La dreta militar alemanya en la primera guerra mundial va arrossegar amb si mateixa el Reich i el kàiser Guillem II. Les velles estructures van col·lapsar i d’aquestes runes va néixer la República de Weimar, primer capítol d’un inestable parlamentarisme democràtic que obria una nova finestra d’oportunitats a les dones. El 12 de novembre del 1918, tan sols dos dies després de proclamar-se, el consell de delegats del poble va deixar empremta en els llibres d’història a l’establir el dret a vot femení.

Aguda desigualtat de gènere

Un segle després d’aquesta fita la millora social és més que evident. No obstant, Alemanya dista de ser un model a seguir. En ple 2018, la potència econòmica d’Europa és també un dels països del continent amb una bretxa salarial de gènere més gran. Així, les dones alemanyes cobren un 21,6% menys que els homes, una desigualtat que tan sols superen la República Txeca i Estònia, mentre que el seu salari és un 7% inferior quan es tracta de la mateixa feina. Això fa que sols un 72% de les treballadores puguin mantenir-se a si mateixes mentre que entre els treballadors la xifra ascendeix a un 86%.

Tot i que l’informe anual del Fòrum Econòmic Mundial del 2017 situava Alemanya en la posició 12 d’entre 144 pel que respecta a igualtat de gènere, les quotes de poder femení continuen estant sota mínims. El 2015, tan sols el 7% dels càrrecs directius d’empreses que cotitzen a la borsa eren ocupats per dones.

Miratge polític

Una dona en la cancelleria i en la presidència de cinc dels sis partits amb representació parlamentària. Aquestes quotes de poder ens podrien portar a pensar que la igualtat de gènere ja és un fet a l’hemicicle. Res més lluny de la realitat. En el pla polític, Alemanya també coixeja. Aquesta presència femenina és en realitat un miratge, ja que formen part del parlament més masculí de les últimes dues dècades. Actualment, un 30,7% dels diputats del Bundestag són dones, la xifra més baixa des del 1998.

El partit amb menys presència femenina a les seves files és la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) amb un 11%. No sense relació, en les eleccions federals del 2017 la formació antiimmigració va ser la que va registrar una proporció de vots masculins més gran, un 16,3% davant un 9,2% emès per dones. Al Bundestag actual, tan sols l’esquerra sindicalista de Die Linke (53%) i Els Verds (58%) compten amb una quota majoritària de dones. En la CDU de la cancellera Angela Merkel, les dones només ocupen un 20% dels càrrecs.

Auge feminista

Després de l’alliberament del període d’entreguerres el feminisme alemany va tornar a quedar soterrat sota el jou del nazisme, que va apartar les dones de la vida política i les va rellevar al paper d’incubadores de la raça ària. Amb la recuperació de la postguerra, les seves reivindicacions van tornar a créixer a l’Alemanya dividida a partir de la dècada dels 80. A l’Oest, van venir acompanyades de la irrupció política d’Els Verds.

No obstant, la reunificació no va portar una millora directa dels drets de les dones. L’Alemanya actual manté una llei nazi de 1933 que penalitza oferir informació pública sobre l’avortament. Tot i que és tècnicament il·legal, es consent la pràctica quan es fa durant les 12 primeres setmanes de gestació. El país ha hagut d’esperar fins al 2015 perquè la píndola de l’endemà estigui disponible en farmàcies sense prescripció mèdica i fins al 2016 per aprovar una llei que castigui amb més severitat l’assetjament sexual  i la violació.

Notícies relacionades

Tot i que el Govern ha impulsat mesures per reduir la desigualtat, com una quota femenina del 30% en els consells d’administració de les grans empreses, aquestes han estat obra delssocialdemòcrates. Reticent a declarar-se feminista, Merkel es va oposar a aquesta proposta el 2013 i l’any passat va votar en contra del matrimoni homosexualque va acabar aprovant-se.

Assassinada sense veure el seu somni

El 19 de gener del 1919 les dones alemanyes votaven per primera vegada en la història del país. Assassinada quatre dies abans per un grup paramilitar nacionalista aliat amb l’SPD, Rosa Luxemburg no arribaria a viure aquesta fita. Un segle després, el que el 1918 va ser un acte revolucionari és avui un consens social indispensable que, no obstant, continua sent incomplet.