REFLEXIONAR SOBRE LA MIGRACIÓ

Cornellà convida a repensar la immigració com a oportunitat

Un debat davant de 170 empresaris proposa idees per apoderar els més involucrats

zentauroepp45826548 cornell  de llobregat 09 11 2018 debate organizado por corne181109202329

zentauroepp45826548 cornell de llobregat 09 11 2018 debate organizado por corne181109202329 / JOSEP GARCIA

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales

En el marc dels debats que Cornellà Creació Fòrum organitza sobre temes socials candents, divendres la reflexió va posar el focus en la migració, els refugiats i la seva integració com a oportunitat de present i futur per a l’Europa del segle XXI. Tres professionals sensibilitzats amb el tema: l’advocada especialista en Dret Penal Internacional i en l’ús de la tecnologia per a la defensa dels drets humans, Raquel Vázquez; Alexandra Mitjans, codirectorad’Ashoka España, la xarxa internacional més gran d’Emprenedors Socials Innovadors, i el director de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, van exposar des de la seva experiència punts clau sobre barreres i estímuls que contribueixin a blindar el respecte de cada una d’aquestes vides que arriben a Europa en pastera i a assegurar així el progrés que els va portar a arriscar les seves vides al mar.

Canviar la mirada sobre les persones que fugen del seu país com a única solució per salvar la vida. Enfocar sobre elles el respecte com a éssers humans i donar-nos als uns i als altres, locals i migrants, l’oportunitat d’enriquir una Europa que envelleix i que ha esborrat els valors humans de les seves decisions, van ser arguments que van alimentar el debat. “Europa controla i sanciona els països que no compleixen els dictàmens econòmics, però ignora qualsevol control i sanció als qui no respecten els drets humans”, va expressar el director de Proactiva Open Arms, Òscar Camps. “44.000 persones al dia s’escapen de la violència al món, l’equivalent a la meitat de la població de Cornellà, cada dia.” Així l’advocada Raquel Vázquez accentuava la necessitat de respectar l’estat de dret reconegut nacionalment i internacionalment, el dret a l’asil i la dignitat de tota persona migrant. Escalar i multiplicar microaccions que ja aconsegueixen integrar aquestes persones en la seva nova destinació és un dels reptes, va exposar Alexandra Mitjans.

Mitjans, al capdavant d’Ashoka España, una comunitat que connecta líders mundials que són agents de canvi per la seva actitud i accions a petita o major escala, va posar com a exemple les comunitats autofinançades per petits emprenedors immigrants que impulsen iniciatives per tirar endavant per ells mateixos als països d’arribada. També les xarxes socials que connecten els qui arriben amb oportunitats reals d’acollida i feina. Teixir sinergies i empaties i escalar-les a nivell internacional és la idea que planeja en les ments de qui se sent cridat a intervenir en aquest canvi de mirada a la immigració, com és el cas dels tres conductors del debat a Cornellà. "Que la ciutadania ens apoderi i aconsegueixi que el Govern ens despengi el telèfon per poder asseure’ns a parlar de tot el que podríem i hem de fer", va exposar Òscar Camps.

Notícies relacionades

Del públic també van sorgir interessants qüestions i propostes. Una plantejava la possibilitat de consensuar propostes d’acollida en aquells llocs d’Espanya on la despoblació i l’envelliment dels pocs habitants que queden apunta a ser un sever problema. D’altres s’oferien per elaborar una gran campanya de sensibilització a nivell internacional capaç de llançar xarxes d’ajuda transversal, emparant-se en l’enfocament que allà on no vulguin mirar els governs que ningú ens impedeixi als ciutadans arribar.

De camí a tancar un any rècord en arribada de pasteres a les costes espanyoles, Camps va recordar, davant de 170 empresaris que van assistir al debat, que, no, en pastera, però, sí, “amb autobús i amb una altra llengua també van arribar milers i milers de persones del sud espanyol a l’extraradi barceloní en els anys 60 i 70. Sense contractes, van ser mà d’obra en la construcció i amb la seva precarietat van compartir pisos entre diverses famílies. I ells i nosaltres vam progressar. A ells ningú els va dir refugiats i, no obstant, també van arribar a la recerca d’un futur millor”, va dir.