Anar al contingut

EL #METOO AL PAÍS VEÍ

França advoca per trencar el silenci i educar davant la violència sexual

Les psicòlogues Heidi Beroud-Poyet i Laura Beltran, autores de 'Las mujeres y su sexo', adverteixen dels múltiples abusos en la infància i valoren l'educació sexual obligatòria

Un nou protocol francès insta els ginecòlegs a preguntar a les pacients si han patit agressions

Imma Fernández

França advoca per trencar el silenci i educar davant la violència sexual

Trencar el silenci és el primer pas per combatre la violència sexual i a França s’estan adoptant noves mesures per donar veu a les víctimes. “Els professionals de les salut sexual de la dona, ginecòlegs i llevadores, inclouen ara als seus qüestionaris una consulta sistemàtica sobre violència: pregunten a les pacients si han viscut algun esdeveniment violent o difícil en la seva vida sexual”, informen les psicòlogues i sexòlogues Heidi Beroud-Poyet i Laura Beltran,  autores de ‘Las mujeres y su sexo’ (Plataforma Actual). Testimonis, en la seva pràctica clínica, de la gran repercussió del moviment #MeToo al país veí, que ha portat les dones a “atrevir-se a explicar coses que eren tabús”, alerten d’una violència sexual que durant anys ha estat soterrada i que s’acarnissa especialment amb els més vulnerables: els nens. 

“Tots els dies trobem dones que ens diuen que han patit agressions; i el gran problema, com indiquen tots els estudis i veiem en consulta, és que la violència comença a la infància”.  No és una xacra que afecti només els barris més desfavorits, aclareixen. Arriba a totes les classes socials. “Ens parlen de tocaments o altres actes comesos per algun familiar, un professor, un veí, amics dels pares de vacances...”. Han estat callades perquè ningú els va preguntar, addueixen les psicòlogues, que formen el personal mèdic per abordar la delicada pregunta i permetre que les pacients verbalitzin els abusos. “Així poden alliberar-se i ser tractades si ho necessiten”. Altrament, no sortiran del seu rol de víctimes i poden “arrossegar pors, desconfiança en si mateixes i en els altres, falta de desig... Problemes que transmetran als seus fills”. Per superar un esdeveniment traumàtic, incideixen, el primer és treure la mordassa.    

Més enllà dels abusos, les psicòlogues també han advertit que moltes dones acaben per renunciar al sexe per les dificultats, físiques o psicològiques, que els produeix. “Moltes pacients es queixen de dolor i se senten soles i marginades perquè la sexualitat no els funciona com a la resta. D’aquí va sortir la idea d’escriure un llibre per desdramatitzar i ajudar-les a disfrutar de la vida íntima”, exposen les autores.

Ensenyament obligatori

En la lluita contra la violència masclista, França compta amb una altra eina que Beroud-Poyet i Beltran consideren clau: l’educació sexual és obligatòria a les aules, amb matèries ajustades als diferents nivells d’ensenyament. “No es tracta d’aprendre com fer-ho sinó de per què vull fer-ho. Que tingui sentit per a cada persona: per enamorament, per plaer...”. El respecte al cos de l’altre i al propi ha de ser la pedra angular d’aquest aprenentatge que permetrà als xavals “desenvolupar un esperit crític per protegir-se d’altres missatges negatius, com els del porno”, emfatitza Beroud-Poyet.

Davant els qui postulen que parlar de sexe a les criatures pot fomentar-ne la pràctica, els estudis conclouen el contrari. “Permet que els nens tinguin una sexualitat més segura i fins i tot menys precoç perquè es posa l’accent en poder escollir amb qui fer-ho, el millor moment i com fer-ho bé, sense caure en les pressions que dicta la hipersexualitat que ens envolta”, afirmen les expertes. 

L’educació sexual a França, agreguen, va començar amb un caire molt feminista per evitar els embarassos –“molt centrat en el fet que les nenes diguessin ‘no’”–, va prosseguir amb l’accent posat en la prevenció contra la sida i ara proposa donar una “imatge positiva de la sexualitat”, tractant també els aspectes psicològics. “Es tracta de fer-ho bé”, destaquen.

La força del moviment #MeToo en la societat veïna ha portat fins i tot a una reforma legislativa. A l’agost, l’Assemblea francesa va aprovar un projecte de llei contra les violències sexuals i sexistes que recull, entre altres qüestions, endurir les penes per abusos i violacions als menors de 15 anys i establir multes contra l’assetjament al carrer. Des d’aquesta tardor, els comentaris sexistes o degradants poden costar, si l’individu és reincident, fins a 3.000 euros.