serveis públics
Sanitaris i pacients rebutgen "privatitzar" la sanitat a través de les farmàcies
Denuncien que les anomenades apotecaries "comunitàries" facin tasques assistencials previ pagament
Madrid, el País Basc, València i Catalunya han fet passos destinats a externalitzar serveis d'atenció primària
Una farmàcia de Barcelona /
Enmig d’un panorama de centres de salut saturats i metges i infermeres reclamant més mitjans per atendre una població cada vegada més envellida, en algunes comunitats autònomes s’estan fent passos encaminats que siguin els farmacèutics els que facin certes prestacions sanitàries, com l’atenció domiciliària, el control de pacients crònics o el seguiment de les embarassades. En vista d’aquesta situació, infermeres, metges, societats científiques i usuaris de la sanitat pública s’han aixecat en peu de guerra per denunciar l’intrusisme i el risc que es produeixi una “privatització encoberta”, atesa la possibilitat que les farmàcies cobrin per prestar determinats serveis.
Així, 10 associacions, entre les quals destaquen el Consell General d’Infermeria, el sindicat d’infermeria Satse, l’Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid (Amyts), Facua il’Associació en Defensa de la Sanitat Pública, han publicat aquest dimarts una declaració conjunta en contra del que ells consideren la “mal anomenada farmàcia comunitària”,en què demanen a la Comunitat de Madrid que faci marxa enrere en l’avantprojecte que permet a les oficines privades de dispensació de medicaments el desenvolupament de determinades activitats sanitàries que “no són de la seva competència”, que segons el seu parer provoca“duplicitat”d’actuacions i un “greu conflicte d’interessos”.
El metge jubilat i portaveu de l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública, Marciano Sánchez, ha enumerat en roda de premsa els riscos de l’externalització d’aquests serveis. En primer lloc, per a la salut dels pacients, ja que els farmacèutics no estan formats per fer atenció domiciliària i no disposen, per exemple, de l’historial mèdic del malalt. I en segon lloc per a l’equitat del sistema, ja que es cobra per certs serveis i existeix el risc que els professionals“promocionin”entre els pacients altres productesno subjectes a recepta mèdica i dels quals les farmàcies obtenen abundants beneficis.
Catalunya, metadona, VIH i còlon
Notícies relacionadesMadrid és la regió amb un avantprojecte a favor de les “farmàcies comunitàries” més avançat, però també hi ha iniciatives similars al País Basc i a la Comunitat Valenciana. A Catalunya el Departament de Salut ha concertat amb les apotecaries la dispensació de metadona, els test ràpids del VIH i les proves de detecció precoç de càncer de còlon. Per això, el sindicat català d’infermeres iniciarà ben aviat una campanya de protesta, segons avança Satse.
A escala nacional, la Mesa de la Professió d’Infermera ha reclamat a la ministra de Sanitat, María Luisa Carccedo, que aclareixi si recolza el suport que la directora general de Farmàcia ha prestat a les botigues en qüestió.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- El conflicte del Pròxim Orient El "Guantánamo" dels palestins
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- TU I JO SOM TRES L’harakiri inconclús de la senyora Mariko
- SUCCESSOS Desarticulada la xarxa europea més gran de falsificació de monedes de 2 €
- URBANISME Balmes encara la reforma entre la plaça de Molina i General Mitre