Cursa d'obstacles a Ciutat Vella

Entre el curs escolar passat i l’actual, 40 famílies han marxat de l’escola Cervantes, una escola d’una línia al barri de Sant Pere i Santa Caterina, a Ciutat Vella. “És una xifra alarmant”, comenta la directora del centre, Magda Martí.

“Molts se n’han anat perquè no podien assumir l’augment delslloguers”, explica la directora. “També influeixen la inseguretat del barri i el tancament de botigues de proximitat”, afegeix Silvia Martínez, mare d’alumnes del centre. “És trist. Fa una dècada era una escola molt demandada pel seu model innovador i d’integració cultural i ara la gent se’n va”, comenta Isabelle Anguelovski, investigadora en planificació urbana i mare del centre.

Un passeig al voltant de l’escola és una espècie de cursa d’obstacles entre els estralls de la gentrificació. En el seu entorn, s’han convertit en zona de vianants carrers, reformat edificis, augmentat els espais verds i instal·lat papereres pneumàtiques. Però alhora s’han multiplicat els hotels i pisos d’AirBnb i s’han disparat els preus dels lloguers.

Turistes, lladres i “menes”

El passeig comença evitant els patinets i bicicletes elèctrics muntats per turistes, que surten a tota velocitat d’una botiga de lloguer, just al costat de l’entrada de l’escola.

La concentració de visitants atrau lladres, el segon obstacle d’aquesta singular carrera. “A partir de les dues del migdia, començo a sentir els crits que segueixen les estrebades. Em passo la tarda trucant el 112”, relata Martínez.

El tercer obstacle són els captadors delsclubs cannàbics. “S’apropen als turistes, els pregunten si volen fumar i els suggereixen que els segueixin dissimuladament”, relata Lucía Valverde, una altra mare de l’escola. “Ens preocupa que puguin captar els nens més grans”, explica.

Seguint pel carrer, hi ha el casal de joves Palau Alós, que segons les mares s’ha convertit en punt de trobada de menors migrants no acompanyats (o “menes”), un col·lectiu que les estructures d’acollida són incapaces d’atendre i que pot caure fàcilment en la temptació de robar o consumir drogues. Tot i que han disminuït, hi continua havent menors que consumeixen cola al carrer, segons les mares.

Parcs deserts

Just davant del casal s’obre la plaça del Pou de la Figuera, amb dos parcs infantils deserts. “Els més petits els utilitzaven com a pati, però ho hem deixat perquè les famílies els consideraven insegurs", explica Martí. Martínez va donar per perduda la plaça quan va trobar una bosseta de pastilles en un parc.

La barreja d’aquests problemes ha fet efecte en les famílies de l’escola. “Hi ha coses que els nens no haurien de veure. Els estic dient tota l’estona que no corrin ni s’allunyin”, relata Valverde. “La meva filla els té por alsmenors, es preocupa si tornem a casa a la nit”, afegeix Martínez. Les dues puntualitzen que no és qüestió de racisme (totes dues estan casades amb homes d’ascendència àrab) sinó de manca de serveis socials.

Espais perduts

“Els nens del barri estan perdent espais de socialització, joc, activitat física. Els pares no els deixem solts per a res”, observa Anguelovski. “Els meus fills em diuen: no anem per aquest carrer o per aquesta plaça, que hi ha gent dolenta”, explica Valverde.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Fins i tot l’escola ha canviat l’entrada, de Sant Pere Mitjà a Sant Pere Més Baix. “[Al primer carrer] vam veure amb els meus fills una baralla entre clubs cannàbics, en què va aparèixer un home amb una destral”, recorda Martínez, que també lamenta el tancament d’una botiga de roba, que es veia obligada a estar sempre amb la porta tancada.

Les famílies demanen més presència policial. Possiblement, fins i tot una comissaria al Pou de la Figuera. No obstant, reconeixen que la policia és un pedaç. “La situació se li ha escapat de les mans a l’administració. Si reps molta gent, migrants i turistes, has de compensar amb mesures socials”, conclou Martínez.