María Torres Oliver: «En els Latin Kings em sentia algú important"

Amb el canvi de mil·lenni, la madrilenya María Torres es va convertir, als 18 anys, en la primera reina ‘latin queen’ a Espanya. La ‘Madrina’ dels Latin Kings, ‘Queen Maverick’,li deien. Ara és Mariah (amb hac) Oliver (el seu segon cognom), professora amb estudis de Filologia Anglesa. Vol fer un doctorat en bandes llatines. Ella va ser-hi a dins i sap el que és.

Assentada a l’altre costat, des de la seva experiència ajuda a entendre tots els perquès que fan que un adolescent s’integri en una banda. Participa en el projecte Transgang, que investiga el resultat de les polítiques de mediació sobre els grups transnacionals juvenils, i es presta a explicar la seva història, similar a la de molts altres que troben en les colles de carrer el seu lloc al món.

Sola a casa

Sola a casa“Els meus pares estaven separats, la mare treballava 1.000 hores i jo estava sempre sola a casa. Quan ets adolescent necessites regles, algú que t’estructuri la vida, sents que no ets ningú”, recorda Oliver. Diu que sempre li van interessar les causes perdudes, i sentia empatia per altres criatures solitàries com ella, que patien conflictes familiars, racisme i discriminació. “Eren els 'panchitos', els marginaven i jo volia ajudar-los i defensar-los”. Va conèixer l’equatorià Eric Javier Jara Velastegui, el fundador dels Latin Kings, i se’n va anar a viure amb ells. 

La seva nova família, sosté, li proporcionava un xut d’autoestima. “Em vaig sentir útil, important; sents que compten amb tu, que ets algú. Al cap i a la fi som éssers socials”. Va ser aquest “orgull” de tenir una posició dins del grup, un valor, el que va motivar la seva estada a la banda. “No va ser per amor. Érem unes criatures i tenir una estructura, amb una autoritat, t’ordena la vida i et dona una responsabilitat”. Ells recreaven les organitzacions que tenien als seus països d’origen, i la jove madrilenya va quedar atrapada pels llaços de solidaritat i de recolzament que s’hi establien. Molts treballaven en la construcció; ella, a telepizzes, botigues... "Sempre he treballat". Podien permetre’s la independència.

"Les noies no érem violentes"

Notícies relacionades

Arxivada la causa contra una residència on van morir de covid 50 avis

Els permisos retarden el pla per potabilitzar més aigua del Besòs

A la seva mare, afirma, no li va fer cap gràcia. “Va deixar que jo mateixa m’adonés de la meva ficada de pota”. Admet que de vegades es produïen baralles, tot i que “aquest no era l’objectiu” del grup. “Nosaltres, les noies, no érem violentes”, assegura. Sis anys després va arribar la caiguda. El 2007, juntament amb 13 capitostos més dels Latin Kings, es va asseure al banc dels acusats per associació il·lícita, coaccions i amenaces a altres membres de la banda. Segons el jutge, ella ocupava la “direcció suprema de totes les dones de la banda”. Va purgar sis mesos de presó preventiva i va ser condemnada per associació il·lícita. “Mai em vaig sentir culpable, però ho vaig lamentar per la meva mare”, afirma l’avui mestra, que al sortir va fer creu i ratlla.

Gairebé dues dècades després, Oliver considera que la mediació és la clau perquè els membres d’aquestes bandes, cada vegada més heterogènies, deixin els carrers i s’integrin en la societat. “Han desaparegut els treballadors socials, que són els qui en un primer contacte els escoltaven i ajudaven. La majoria d’aquests xavals no són uns delinqüents. Però necessiten unes eines per integrar-se i cal oferir-los aquestes eines. Els sistemes punitius no funcionen. Si a un adolescent li dius que no surti, voldrà sortir més”, argumenta la docent, un exemple de superació i esperança per a tots ells.