Més urnes, menys cementiris

Flors fresques i equips complets per a la neteja i l’arranjament de tombes són aquest dijous protagonistes a tot cementiri. Només en els nou de Barcelona s’esperen unes 100.000 visites. La festa de Tots Sants eleva el pic més gran d’afluència de familiars de difunts als recintes que durant tot l’any molts d’ells no tornen a trepitjar. “Nadal i els dies del pare i de la mare són altres de les dates assenyalades, però amb menys visites”, apunta el director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña (CBSA).

La tendència cada vegada més gran a incinerar en lloc d’enterrar ha fet que en l’última vintena d’anys s’hagi anat reduint gradualment el vincle de les famílies als cementiris. “Avui, el 51% dels difunts s’incineren i només en el 30% d’aquests casos les cendres es queden al cementiri”, informa Valmaña. L’urna pot ocupar un lloc al columbari (nínxol per a urnes cineràries) o dins d’un panteó o nínxol familiar.

Als nou cementiris que gestiona CBSA es reparteixen 335.000 sepultures, entre nínxols, tombes i panteons. Montjuïc és el que més en té, amb 150.000, seguit de Collserola, amb 86.000. Però la creixent demanda de cremacions ha motivat l’habilitació d’espais per a cendres, que conviden a viure el recolliment per la marxa de l’ésser estimat en racons bucòlics com el jardí de les aromes, el del silenci o el del Mediterrani, a Montjuïc, o el bosc del silenci, a Collserola.

Però aquest 70% de famílies que s’emporten a casa l’urna dels seus difunts per expandir les cendres al mar o a la muntanya, en un lloc especial o expressat en vida per la persona que se’n va anar, fa pensar que les d’avui seran potser les últimes generacions vinculades al cementiri.

Amor que no mor

Teresa Escorihuela, per exemple, guarda a casa l’urna amb les cendres del seu marit, que va morir fa tres anys. “Ell sempre va dir que volia ser incinerat, però mai vam parlar d’on volia que quedessin les seves cendres. Em toca a mi prendre la decisió”, diu aquesta veïna de Barcelona de 73 anys. “La vall de Boí i Cadaqués eren els nostres llocs preferits. Vam estar 44 anys junts i jo continuo celebrant el nostre aniversari de casament cada 13 d’octubre, i el dia que ens vam conèixer, el 13 d’abril. Però no és l’urna la que guarda l’amor, podré prescindir-ne quan decideixi on portar les seves cendres, no representa res especial. Ell viu en mi i li parlo cada dia. Com tothom que ens va conèixer sap, vam ser una parella molt especial”.

Malgrat la seva vida summament activa, per afrontar millor l’adeu al seu marit, Teresa va participar en el Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, al final de la seva vida, que acompanya els familiars també en el després, de l’Obra Social ‘la Caixa’ (26.500 persones a Catalunya han sigut acompanyades). “Em va anar molt bé. Jo soc psicòloga i treballar amb els equips d’ajuda psicosocial em va fer de mirall per veure tot l’esforç que anava fent. Al principi només sentia que em va faltar temps per ser amb ell perquè em vaig sentir molt feliç al seu costat”.

Marisa Casado, en canvi, sí que visita el cementiri, però no el dia de Tots Sants. “Hi vaig setmana sí, setmana no. M’agrada anar-hi a passejar, em dona una tranquil·litat tremenda. M’encanta asseure’m una estona davant la tomba dels meus pares i sentir-me amb ells. Quan la meva mare vivia –va morir fa 5 anys–, hi anàvem perquè per a ella visitar el meu pare –que va morir fa 25– era com una religió. A mi em surt de manera natural, parlo mentalment amb ells. Avui en canvi vivim l’altre extrem, als nens els evitem el contacte amb hospitals i cementiris, i amb la mort, i això sí que no és natural”, precisa aquesta veïna de Manresa de 65 anys.

Cada dissabte, la Merche visita a Collserola la tomba del seu fill, que va morir el 2013 amb només 21 anys. “Al principi venia fins a tres vegades a la setmana. Sentia que el necessitava”, diu. “De vegades passejo pel cementiri i em pregunto si la gent recorda durant l’any els seus difunts”.

Refugi de pau

Notícies relacionades

Les agressions sexuals registren una pujada de l’11% a Catalunya

Renfe incorpora 25 tècnics per a Rodalies al Clot

La Núria és molt més jove que la Marisa, però visita el cementiri del seu poble, al Pirineu, una vegada a la setmana, com a mínim. Té allà la seva mare, el seu pare i els avis. “No jutjo el que d’altres facin, perquè no estimes més els teus difunts per anar més a la seva tomba. El vincle amb ells és a tot arreu, però per a mi el cementiri és un refugi de pau”, afirma.

“Vivim una tendència a desvincular-nos familiarment dels cementiris per l’augment de la cremació, però els cementiris sempre seran un lloc de patrimoni cultural i memòria”,conclou Jordi Valmaña. Més de 17.000 persones han assistit a les visites turístiques dels cementiris de Montjuïc i Poblenou (www.cbsa.cat).