"El president de la comissió antipederàstia va ocultar els abusos que vam patir a La Bañeza"

A Francisco Javier, que la persona elegida per liderar la comissió antipederàstia –la creació de la qual la va anunciar aquest dimarts la Conferència Episcopal Espanyola– sigui el bisbe Juan Antonio Menéndez Fernández, li ha semblat un "acudit de mal gust". ¿Per què? 

Francisco Javier és la persona que va denunciar, a finals del 2014, els abusos sexuals que va patir del sacerdot José Manuel Ramos Gordón el 1989, quan ell i el seu germà bessó–ja mort– tenien 13 anys i eren interns al Seminari Menor de La Bañeza (Lleó). Durant el Nadal del2015, Menéndez Fernández va ser nomenatbisbe d’Astorga, la diòcesi a la qual pertany el seminari de La Bañeza. Així es van creuar els camins de Francisco Javier i Menéndez Fernández. El bisbe tenia l’encàrrec d’investigar Ramos Gordón. Però el que va fer “va ser un despropòsit”, avança, abans d’explicar tota la història a EL PERIÓDICO, perquè es comprengui per què creu que Menéndez no és l’adequat per canviar les coses al si de l’Església espanyola.

“Ell va amagar el meu cas, si jo no l’hagués fet públic, Ramos Gordón seguiria actualment a càrrec d’una parròquia”, avisa. El 29 de gener del 2017 va anar al diari‘La Opinión de Zamora’per evitar que això passés.Amb el seu gest, van aparèixer noves víctimes ocultes a La Bañeza que “apuntaven” a Ramos Gordón –implicat en altres casos a La Puebla de Sanabria– i a un altre sacerdot, Ángel Sánchez Cao.La lluita d’aquests exalumnes va arribar fins al programa'Salvados'. 

Els abusos de La Bañeza

Francisco Javier i el seu germà van estudiar alSeminari Menor de La Bañeza els cursos 6è, 7è i 8è d’EGB. El sacerdot Ramos Gordón era tutor de setè i professor degeografia i històriaa vuitè. Aquell últim any, va abusar dels dos bessons a les nits,entrant a la seva habitació. Francisco Javier, el seu germà i altres companys acorralats a les fosques també per Ramos Gordón van triar no callar i van trucar a la porta del rector del seminari,Gregorio Rodríguez(difunt). Tot i que l’únic que va tenir valor per entrar en aquell despatx va ser el germà de Francisco Javier. El rector va saber aquell dia, de la veu d’un alumne,“i no sota secret de confessió”, que el professor de geografia i història agredia sexualment els seus deixebles a les nits. “Vam creure que se solucionaria. Però no va fer-hi res".

Mesos més tard, els nois ho van intentar de nou i van buscar l’auxili del tutor de sisè, a qui van remarcar igualment que el rector n’havia sigut informat mesos abans. Tampoc va servir de res. Els abusos van seguir fins al final de les classes. Al començar el curs següent, quan la promoció de Francisco Javier es va traslladar a Astorga per fer el seminari major, Ramos Gordón va continuar impartint les seves classes i abusant d’altres menors a les nits. A començaments dels 90, va ser finalment destinat com a capellà la parròquia deTábara (Zamora).

Les quatre cartes al papa Francesc

El 30 de novembre del 2014, Francisco Javier va decidir que havia arribat el moment d’actuar. Va enviar una carta alpapa Francesc, que no li va respondre, però sí que va ordenar que s’investiguessin els fets denunciats en aquella missiva. El bisbe d’Astorga, Menéndez Fernández, va ser qui la va dur a terme i va obtenir la confessió de Ramos Gordón, que va admetre els abusos als dos germans bessons, un dels quals, ja difunt. El juliol del 2015, el bisbe va contactar amb Francisco Javier per informar-lo que el procés canònic desencadenat per la seva carta –del qual no havia tingut cap constància– ja havia finalitzat. L’església els reconeixia tant a ell com al seu germà la condició de víctimes i el Vaticà imposaria un càstig al seu abusador. No hi hauria, però, cap tipus de reparació econòmica. Pagar-los una indemnització suposaria“malversar els fons” de la institució, va concloure Menéndez.

La condemna imposada a Ramos Gordón des de Roma va ser“ridícula”: se l’apartava de l’exercici durant un any. Però, a més, aquesta sentència va serexecutada en silenci. Una discreció que va propiciar que Ramos Gordón rebés un homenatge a Tábara al deixar la seva parròquia i ingressar en una residència per a la gent gran. “Em consta que durant aquell període va continuar oficiant misses i que aquell no va ser l’únic homenatge que li van dedicar”, afegeix.

Les respostes

Francisco Javier va escriure tres cartes més al Papa, que tampoc van obtenir resposta: el 4 de novembre del 2016, el 6 d’agost del 2017 i el 19 de novembre del 2017. Entre la tercera i la quarta, va explicar la seva història a la premsa. Aquesta última missiva la va enviar també a54 bisbes espanyols. Dos li van respondre: l’arquebisbe de Barcelona,Joan Josep Omella, i l’actual president de la Conferència Episcopal Espanyola,Ricardo Blázquez.

Notícies relacionades

L'Església posa al capdavant de la comissió antipederàstia un bisbe acusat d'encobrir abusos

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Omella li va prometre que s’asseguraria que el Papa tenia la seva carta i que li havia“destrossat el cor”conèixer uns fets que, segons afirma Francisco Javier, han marcat totes les seves relacions sentimentals. “Sense el que va passar a La Bañeza, la meva vida hauria sigut una altra, completament diferent”.

En la seva resposta, Blázquez va escriure que“compartia el seu dolor”. Menys d’un any després, com a president de la CEE, Blázquez ha elegit Menéndez Fernández per liderar la comissió antipederàstia de l’Església espanyola.