ELS EXPERTS

Un terç de Sant Llorenç es va construir en zona inundable

El calaix de formigó va proporcionar una "falsa sensació de seguretat", segons l'hidròleg balear Joan Estrany

La convergència de diversos torrents en el mateix punt va formar una onada de 5 metres que ho va arrasar tot

pt6zksiddjkgqyxkaefc161100 / periodico

4
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

Una espècie de tsunami, una “onada espasmòdica” que va arribar a pics de cinc metres d’altura (com una casa de dues plantes) en alguns punts, va sepultar gairebé la meitat de la  població de Sant Llorenç sense que els habitants tinguessin temps de reaccionar. Aquesta és la conclusió a què ha arribat l’hidròleg Joan Estrany, professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, després de visitar la zona i interrogar diversos testimonis. Que l’avinguda fos tan abrupta i enorme explica que pocs poguessin posar-se fora de perill o retirar els vehicles amb temps. Simplement, van intentar salvar la seva vida, preses del pànic.

La causa d’aquest espècie de tsunami, un ‘flaix flaix’ en terminologia tècnica, cal buscar-la, segons Estrany, en la pluja excepcionalment intensa caiguda a la capçalera d’uns torrents que conflueixen en el mateix punt i que poc més endavant passen, ja convertits en curs fluvial, per una població assentada en ple meandre. “Per allà van arribar a circular unes 500 tones d’aigua per segon”, calcula.

Un assassí en sèrie

Com diu el seu company de departament, el també geògraf especialitzat en hidrologia, Miquel Grimalt, "el torrent de Sant Llorenç sembla dissenyat per un assassí en sèrie i el municipi, amb els anys, s’ha ficat literalment al seu llit".

El fet que plogués diversos dies, amb la consegüent saturació del sòl, i que les roques de la capçalera siguin pràcticament impermeables, van fer la resta.

La sorpresa dels veïns ha sigut encara més gran perquè al seu pas per Sant Llorenç el torrent havia sigut canalitzat amb una caixa de formigó. Una enorme obra portada a terme després de les inundacions de 1989. Aquesta zona no va ser llavors la més afectada però va llançar un senyal d’alerta. Les administracions van reaccionar construint una infraestructura correcta però que ha acabat proporcionant “una  falsa sensació de seguretat”, segons Estrany.

Calaix insuficient

No perquè estigués mal construïda o fos ineficaç, sinó perquè és insuficient contra les grans avingudes com la de dimarts a la tarda. És impossible canalitzar l’aigua procedent d’una pluja d’aquestes dimensions si no es construeix un calaix de 25 o 30 metres d’ample.

L’entorn immediat del torrent de Sant Llorenç està inclòs al catàleg d’Àrees amb Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSIs), conclòs per l’administració balear l’any 2016. Si un observa la zona delimitada en groc al mapa, la inundable, inclou pràcticament un terç de la població. Documents anteriors certificaven aquest alt risc.

Obligació d'enderrocar

¿Què s’hauria de fer per evitar destrosses com les d’ahir? L’article 28 del Pla Hidrològic Nacional vigent estableix que les comunitats autònomes hauran d’evitar que es construeixi en zones d’influència susceptibles de ser inundades i eliminar les construccions existents. Segons denuncia el portaveu d’Aigües d’Ecologistes en Acció, Santiago Martín Barajas, des que es va aprovar el 2001, “no s’ha fet res”.

“L’article es va aprovar a proposta nostra després de la tragèdia de Biescas per evitar que es repetís, però no s’ha aplicat. Hi ha més de 40.000 vivendes, locals, poliesportius, càmpings, restaurants en zones susceptibles d’inundació, però els polítics s’espanten quan es parla d'enderrocar”, destaca. En un càmping de Biescas (Osca) situat al costat d’un riu van morir 87 persones arrossegades per l’aigua.

Cada 500 anys

La directora general de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient, Joana Garau, creu que no és factible arribar a una “mesura tan radical com la demolició” però assegura que des del 2016, l’any d’elaboració del mapa de riscos, ja es veta qualsevol nova construcció.

Garau recorda que la zona delimitada com a inundable al mapa estaria afectada per una avinguda cada 500 anys. “Podem prendre mesures importants per a riscos de cada 10 o 50 anys, però cada 500...", assenyala. De tota manera, admet que amb el canvi climàtic i el seu efecte d’escalfament del mar, la freqüència i intensitat dels temporals han augmentat.

Xarxes d’alerta

L’aposta de l’executiu balear per per establir xarxes d’alerta, com les de tsunami a Indonèsia. Servirien per salvar vides, que no és poc. Tot i que la directora reconeix que, si bé poden ser útils en conques de gran mida com les de la serra de Tramuntana, en la de Sant Llorenç, amb la capçalera a uns 7 quilòmetres de la població, donaria només uns minuts als seus habitants per buscar refugi.

Notícies relacionades

Els experts sostenen que una pluja com la de dimarts no és tan infreqüent. “Torrentades’ (així se’n diu a l’illa) d’aquesta virulència es van produir el segle passat entre 10 i 15 vegades”, recorda Estrany. La del 1989 va ser d’una intensitat semblant, tot i que. A la Península, precipitacions de més 200 litres en 24 hores es donen gairebé cada any, però la majoria cauen en zones on no fan aquest mal, assenyala Martín Barajas.

Sant Llorenç va ser durant molts segles un nucli de població petit, en el qual els seus habitants s’establien a les zones més llunyanes al torrent. “La tradició oral transmetia on era arriscat situar-se, però ara ningú fa aquest paper”, es lamenta l’hidròleg.