Supervivents d'abusos sexuals trenquen el silenci

Són supervivents. Supervivents que trenquen el silenci. La Sara, l’Àlex, l’Alexandra i molts altres que van decidir no callar més i denunciar públicament el que van patir: abusos sexuals quan eren nens i adolescents. Uns abusos que els han robat la infància però que no els robaran el futur.

Els seus testimonis són la prova que el problema de l’abús sexual infantil no és residual, sinó que afecta milers de nens i nenes. Estudis sobre la prevalença de l’abús sexual infantil demostren que a Catalunya un 17% de la població l’ha patit, el 15,5% nois i el 19% noies. Un dels pitjors problemes de l’abús sexual infantil és el secret i els tabús que l’envolten. Els nens i nenes que el pateixen no poden explicar-ho per vergonya, per por de represàlies, per temor de generar una crisi familiar o senzillament perquè no ho entenen ni saben a qui explicar-ho ni com fer-ho.

“La persona et manipula perquè no diguis res, ho fa amb paraules, però sobretot amb mirades, mirades que fan que tinguis por i no diguis res. A això se suma la vergonya i la culpa que fan que no puguis dir ni una paraula”,assegura l’Alexandra. Un conegut de la família va abusar sexualment d’ella des dels 7 fins als 9 anys, tot i que, després de fer teràpia, sap que podrien haver començat abans. Les imatges es difuminen a la seva memòria. El seu cervell va enterrar tot aquell dolor per poder seguir endavant. Però un dia, als 33 anys, parlant amb la seva parella sobre un regal li va venir un record de cop: la cuina de la Barriguitas, aquell regal que li va fer el seu abusador per comprar el seu silenci quan era nena.

L’abús sexual és un abús de poder, és una relació viciada d’amor disfuncional, és una manipulació de sentiments on l’abusador juga amb les debilitats del nen. El padrastre va abusar de la Sara des dels 12 fins als 18 anys. “Van ser uns abusos a través de la coacció i la manipulació. Va arribar un punt que em vaig veure a dins d’aquella història i quan vaig ser conscient que alguna cosa passava, que allò no era normal, em vaig veure impossibilitada per sortir d’allà i demanar ajuda per poder parar-ho”, explica la Sara. Després d’explicar-ho, va voler denunciar-ho per fer justícia i que d’alguna manera li compensessin tot el mal que havia patit. Però la justícia mai va arribar. “Em vaig sentir una víctima una altra vegada, aquesta vegada de la violència institucional perquè no se’m va tractar amb dignitat”,afegeix. Com en el cas de la Sara, la justícia moltes vegades no arriba perquè el seu delicte va prescriure i el seu abusador mai serà jutjat.

L’Àlex va denunciar el seu professor d’educació física el dia abans de complir 23 anys. Si ho hagués fet unes hores després el delicte hauria prescrit i el seu cas no aniria per la via penal. “Un dia abans o un dia després no em fa ni més ni menys víctima. Un delicte que és tan greu ha d’anar en consonància amb la seva prescripció, no entenc com pot prescriure tan aviat”,explica. Perquè la justícia sigui més garantista és necessari donar més temps a les persones que han patit abús sexual en la seva infància, primer perquè entenguin el que els ha passat i després perquè tinguin el coratge d’explicar-ho i denunciar-ho.

Notícies relacionades

Investiguen tres professores per accedir al mòbil d’un menor

La Generalitat perdona els deutes a dependents amb ajudes per error

Des de Save the Children hem llançat la campanya “Trenco el silenci”amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre els abusos sexuals que pateixen els nens i per demanar una protecció més gran. Necessitem urgentment una llei integral que protegeixi tots els nens i nenes de la violència, amb mesures específiques per lluitar contra l’abús sexual infantil.

Entre aquestes mesures és essencial la prevenció i la formació, per això s’ha de garantir l’educació afectiva i sexual en l’ensenyament obligatori i des d’edats primerenques, així com incloure la formació sobre violència i protecció de la infància en els currículums formatius de mestres, professors i directors de centres educatius. És essencial donar eines als nens perquè puguin protegir-se. Si saben el que són els abusos sexuals i coneixen les situacions de risc, sabran com evitar-los. Està constatat que els programes de prevenció redueixen a la meitat les possibilitats que un nen o nena pateixi abús. ¿A què estem esperant?