Només el 18% dels presos que acaben la condemna fora de la presó tornen a delinquir

La taxa de reincidència dels interns que compleixen tota la condemna sense sortir de presó és del 34,3%

Justícia estrena quatre noves residències tutelades penitenciàries, que se sumen a les 10 ja en marxa

zentauroepp45345948 d esquerra a dreta  en mustaf   en marcos i en juan al menja181005151504

zentauroepp45345948 d esquerra a dreta en mustaf en marcos i en juan al menja181005151504 / Gemma Tubert

4
Es llegeix en minuts
Carla Riverola

Com més en contacte estan amb l’exterior, més efectiva és la reinserció dels presos en la societat. El risc de tornar a delinquir disminueix en el cas dels interns que acaben la condemna fora de la presó, en semillibertat. Segons dades de la Generalitat, la taxa de reincidència dels interns en tercer grau és només del 18,1%, en comparació amb el 34,3% dels presos que han complert tota la condemna sense sortir de la presó. És a dir, només 2 de cada 10 presos en semillibertat reincideixen.

Amb aquestes dades sobre la taula, la Conselleria de Justícia ja fa anys que aposta perquè els interns recuperin progressivament el contacte amb la societat, a través de les tècnicament anomenades unitats dependents, és a dir, vivendes tutelades. La idea d’aquestes residències és que els presos amb una evolució més bona acabin la condemna en llibertat. Això els permet recuperar a poc a poc l’autonomia i poder refer la seva vida professional i social, però sempre amb l’acompanyament dels serveis penitenciaris i “en un entorn tan semblant com sigui possible a la vida en llibertat total”, apunten des de la conselleria.

Ara, Justícia ha obert quatre noves residències –que se sumen a les 10 ja existents i repartides per Catalunya– a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Baix Penedès i l’Alt Empordà. “És un model d’èxit que permet a les persones prendre decisions de forma individual, però sempre acompanyades, per ajudar-los a reiniciar la vida en llibertat”, ha dit aquest divendres la consellera de Justícia, Ester Capella, després de visitar les vivendes de Figueres (Alt Empordà). El departament continuarà apostant per “sistemes de semillibertat”, que garanteixin “índexs de reincidència tan baixos com els que tenim a Catalunya, i tan allunyats de països del nostre entorn com França, on voregen el 60%”, ha afegit Capella. 

Pisos normals 

Tot i que les residències són d’alguna manera extensions de les presons, perquè es continua complint condemna, no tenen res a veure amb els centres penitenciaris. Les vivendes estan situades en pisos normals, sense cap distinció externa i sense funcionaris. “Això normalitza la situació i vincula el pres amb la comunitat, cosa que garanteix una reinserció més bona”, explica a aquest diari Sergi Fortià, responsable de la unitat de Figueres, que gestiona Suara Cooperativa. D’aquests pisos se n’encarreguen les entitats del tercer sector, amb personal que hi passa la nit i que dona recolzament als interns per fer-los més fàcil el retorn a la societat. Els reclusos només hi han d’anar a dormir vuit hores al dia, excepte el cap de setmana, que el poden passar amb la família. “En les unitats dependents, els presos passen els permisos a casa seva i, entre setmana, són aquí”, detalla Fortià.

El primer contacte dels presos amb la societat es fa en la mateixa convivència. En el cas de la vivenda de Figueres, es tracta d’un sol pis de 12 places, tant per a homes com per a dones, repartides en tres habitacions amb dues lliteres. “Es desperta un tema de convivència: ells mateixos s’han d’autogestionar, amb el menjar, la neteja o les rentadores,” relata el responsable d’aquesta residència. No obstant, reconeix que, més enllà de les picabaralles que hi pot haver en qualsevol pis compartit, els interns ho veuen “com una oportunitat, perquè poden abandonar la presó”.

Però, ¿quin perfil de presos pot accedir a aquest recurs?“Han de tenir feina o moltes possibilitats de tenir-ne, sense toxicomanies i sense problemes de salut mental”, enumera Fortià. Els reclusos que depenen d’aquestes residències –matisa– poden tenir dos nivells de vinculació: n’hi ha uns quants que hi van a dormir i d’altres que només hi van per al seguiment que els fan els professionals durant el trànsit de la presó a la comunitat.

Notícies relacionades

Amb les noves residències, la xarxa de pisos dels serveis penitenciaris ja té una capacitat de 200 places per dormir i 100 per a seguiment, cosa que suposa que dos de cada deu presos en tercer grau estan vinculats a aquestes residències.

“Fa anys que sabem que com més medi obert hi ha, més reinserció hi ha. Si no es compleix tota la pena a la presó, i una part es passa a l’exterior, el procés és més exitós, perquè es treballa en la comunitat i per a la comunitat”, explica Fortià. També comparteix aquesta visió la Generalitat, que aposta per “un augment dels interns” en tercer grau. Aquesta modalitat de reclusos ha passat del 21,3% el 2015 al 25% d’aquest any, i actualment hi ha 1.640 persones en semillibertat a Catalunya. “Anem cap aquest camí: el tercer grau és una garantia d’una reinserció més bona i, per tant, de més seguretat ciutadana”, conclou Fortià.