El Govern només va gastar el 60% del pressupost contra la pobresa energètica

L’any passat, el Govern de Catalunya, amb Carles Puigdemont com a president i Dolors Bassa com a consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, només va utilitzar el 60% dels recursos econòmics dirigits a pal·liar la pobresa energètica a Catalunya. En els pressupostos del 2017 hi havia 10 milions d’euros destinats a lluitar-hi, però d’aquesta partida només en va fer ús d’un total de 6.472.331 euros. 

El va revelar l’actual conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani Lesfar, arran d’una pregunta del diputat del PSC Jordi Terrades publicada divendres passat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). Amb aquests 6.472.331 euros es van pagar els ajuts dels rebuts d’aigua, gas i llum d’un total de 87.388 catalans. O, el que és el mateix, de 35.251 famílies. Però són moltes més les persones que es van quedar sense cobertura, ja que la pobresa energètica afecta actualment el 10% de la població, és a dir, uns 750.000 ciutadans a Catalunya. A 325.021 llars familiars, segons un estudi d’Ivàlua publicat el 2017.

Així doncs, l’any passat un 40% dels recursos econòmics del Govern destinats a pal·liar aquest mal endèmic no van ser invertits en el seu final. “Això es deu a una mala gestió dels circuits de presa de decisions del Govern i de mala relació amb els ens locals, que són els que acaben atenent, i subvencionant, les persones amb dificultats”, explica Terrades a EL PERIÓDICO. “De fet, no és la primera vegada que li passa això al Govern –apunta–. El 2015 havien previst 5 milions d’euros i es van gastar 1,5 aproximadament”.

El 2016, la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya s’havia queixat que aquell any el Govern només va invertir 3 milions en la lluita contra la pobresa energètica, la meitat que l’any següent. Segons la Taula, que participarà en el segon Congrès Català de Pobresa Energètica (el qual estarà organitzat per diferents entitats i administracions) a Barcelona els dies 6 i 7 de novembre, les principals causes estructurals de la pobresa energètica són el preu de l’energia, la qualitat de la vivenda i la situació socioeconòmica de la persona.

Aigua, llum i gas

Com reflecteixen les xifres fetes públiques per El Homrani al BOPC, la major part dels ajuts destinats a pal·liar la pobresa energètica van ser per pagar, principalment, els rebuts de la llum. Després els de l’aigua i després els del gas. A Barcelona, per exemple (que va rebre més de 4 milions d’euros, el 67% de la partida pressupostària), dos milions van ser per a la llum, 1,3 milions per a l’aigua i uns 757.000 per al gas. 

Girona va rebre 908.352 euros, dels quals 349.067 van ser per a la llum, 285.546 per a l’aigua i 228.071 per al gas. Per la seva part a Lleida es van destinar 478.198 euros: 332.809 per a la llum, 53.686 per al gas i 85.177 per al gas. I finalment Tarragona va rebre 666.961 euros, dels quals 298.053 van ser per a la llum, 190.049 per a l’aigua i 51.335 per al gas.

La llei 24/2015

L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) considera que la solució no passa perquè el Govern pagui les factures, sinó per reforçar els serveis socials o obrir oficines de pobresa energètica als ajuntaments. El que ha de fer la Generalitat és firmar convenis amb les empreses perquè siguin aquestes les qui paguin les factures i assumeixin els deutes de les famílies”, considera Maria Campuzano, portaveu d’APE.

Notícies relacionades

Almenys 11 de cada 100 cases catalanes estan afectades per la pobresa energètica

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

Segons l’informe ‘Pobresa energètica a Espanya 2018’,de l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), la llei catalana és “la més garantista de tot l’Estat perquè protegeix els consumidors vulnerables” en vista de talls d’electricitat, gas natural i aigua i a més obliga les subministradores a assegurar-se que “el consumidor no està en risc d’exclusió residencial abans de procedir al tall”. 

La llei 24/2015, la de la lluita contra la pobresa energètica i els desnonaments, va ser una de les que va recórrer el Govern de Mariano Rajoy el 2016 davant del Tribunal Constitucional (TC), que va suspendre els articles relatius a la vivenda. Pedro Sánchez s’ha compromès a reinstaurar-la, però de moment continua bloquejada davant del TC. Govern central i Govern català es culpen que així sigui.