INFORME DE CÀRITAS

Més de 8 milions de persones pateixen exclusió social a Espanya

Segons l'estudi de FOESSA i Càritas, 4 milions d'habitants viuen en una situació d'exclusió severa, la qual cosa suposa un 40% més que fa 10 anys

undefined38889475 barcelona   barcelones     14 06 2017   barcelona   ola de c180926170545

undefined38889475 barcelona barcelones 14 06 2017 barcelona ola de c180926170545 / JOAN PUIG

2
Es llegeix en minuts

El 18% de la població a Espanya, que representa un total de 8,6 milions de persones, es troba en situaciód’exclusió social. Així ho ha determinat un estudi de la Fundació FOESSA, vinculada a Càritas, que adverteix a més que hi ha 6 milions de persones en situació d’integració social molt feble que podrien caure en l’exclusió si empitjorés la situació econòmica.

Una de les conclusions més preocupants de l’informe és la quantitat de persones que viuen en situació d’exclusió social severa. Segons aquest estudi, 4 milions d’habitants viuen en una situaciód’exclusió severa, la qual cosa suposa un 40% més que fa 10 anys, quan va començar la crisi.

Així, al comparar les dades de 2007 i els actuals, s’observa un augment de l’exclusió global d’un 12% i d’un 40% en el cas de l’exclusió severa. “És la factura que la societat ha pagatdesprés d’una crisi de 6 anys i uns altres 4 de recuperació”, ha lamentat el coordinador d’Estudis de Càritas, Raúl Flores.

No obstant, Flores ha reconegut que l’exclusió social s’ha reduït en els últims 5 anys, al passar del 25 al 18% de la població, tot i que en el cas de la severa, el descens és menor i passa de l’11 al 9% entre 2013 i 2018. Per al coordinador, aquestes dades signifiquen que existeix una recuperació “a dues velocitats”, que diferencia aquells que viuen una participació social integrada dels que es troben en espais d’exclusió.

D’altra banda, les dades de l’enquesta posen de manifest que 1 de cada 5 persones en exclusió està afectada també per problemes de vivenda, ocupació i salut. En aquest sentit, Flores ha destacat que en aquests deu anys, la població en exclusió ha patit un empitjorament en dimensions com la capacitat de consum, vivenda, participació política, salut i aïllament social.

Bretxa salarial

A més, es constata que l’ocupació no assegura la integració, a causa dels baixos salaris i la temporalitat, i la meitat de les famílies en les quals hi ha una ocupació no disfruten d’una situació d’integració plena.

Flores ha remarcat, així mateix, que la bretxa de sexe també despunta en l’espai de l’exclusió i, el 2018, hi ha situacions d’exclusió al 16% de les llars en què el sustentador principal és un home, mentre que aquesta dada puja fins al 20% quan la cap de família és una dona.

També les llars amb menors i joves pateixen més nivells d’exclusió i, en l’actualitat, el 23% dels menors es troben en llars en aquesta situació, davant el 18 % previ a la crisi.

Notícies relacionades

Els adults grans que es desconnecten de la recuperació també són “protagonistes negatius”, en concret el grup d’entre 45 i 64 anys, que ha passat d’un nivell d’exclusió del 13% el 2007 al 18% actual.

Un altre col·lectiu d’especial vulnerabilitat és el de les famílies nombroses i monoparentals, ja que el risc d’exclusió es multiplica per 1,9 entre les famílies amb o 3 o més fills i per 1,6 en aquelles amb un sol progenitor.

Temes:

Pobresa