El cometa Love of Lesbian es va presentar davant d'una platja atapeïda

Fa dos anys els núvols i la pluja no els van deixar brillar. Però com tots els cometes, el de Love of Lesbian ha seguit el trajecte de la seva òrbita i ha tornat a aterrar a Barcelona dos anys després, per enlluernar una platja atapeïda amb temes antics i també amb "El poeta Halley".

Els de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) han sigut els cap de cartell dels concerts "Mediterràniament" que Damm organitza a la platja de Bogatell de la capital catalana durant les festes de la Mercè.

Tal com el mateix grup va anticipar a la seva cançó "Los males pasajeros", són molts els barcelonins que han esperat al "cometa que passa cada dos anys" per veure com el seu estiu "flueix" entre els versos que entona Santi Balmes.

Com si fos una picada d’ullet a aquesta absència, el concert ha començat amb "Cuando no me ves", un tema del seu últim disc, que de seguida ha fet moure els malucs als més dançaires.

I és que han sigut moltes les persones que s’han desplaçat fins a la platja del Bogatell per veure els ja tradicionals concerts que organitza el grup cerveser que, com no, ha contribuït amb les seves begudes que molts sufoquessin la calor de la nit, inusualment càlida per a un final de setembre.

En el moment precís

Love of Lesbian ha reconegut que tocar a La Mercè era "una assignatura pendent" perquè feia molts anys que no passaven per unes festes que senten molt seves.

Per això no han escatimat en 'hits’ i han sonat clàssics com "Allí donde solíamos gritar", "1999" o "Maniobras de escapismo"; cançons que els han convertit en el grup de l’estiu com "Los toros en la Wii" i temes recents com "Bajo el volcán" o "Planeador".

També s’han animat amb alguns pupurri de veus d’abans com Janet o l’incombustible Miguel Bosé, que han barrejat amb temes com "Club de fans de John Boy".

Una vegada més, Santi Balmes i els seus han enlluernat Barcelona, una ciutat que apareix recurrentment en algunes de les seves lletres, com "Oníria e Insomnia" o "Contraespionaje".

Abans que ells, ha tocat La Iaia, un grup de la comarca barcelonina d’Osona que guanya sencers quan es puja a l’escenari i es deixa portar pels arranjaments que afegeix in situ a les seves cançons.

Per a aquest grup, la cita d’avui era doblement especial, ja que a part de poder tocar en un dels escenaris més freqüentats de La Mercè, la cita coincidia amb el final de la gira del seu últim disc "Tornar a ser U".

Han arrencat amb "No sé què fer amb la meva vida", el primer single del seu últim treball, que els ha consolidat com un referent en la música indie catalana.

Notícies relacionades

La Via Làctia va patir un sotrac fa més de 300 milions d'anys

El naixement d'una estrella per una explosió

A més de caldejar l’ambient a l’inici de la nit, el 'frontman' d’aquest grup, Ernest Crusats, ha pujat a l’escenari amb Balmes per cantar la ja esmentada "Los toros en la Wii".

I com sol passar amb les nits, la licitació del ritme ha anat a l’alça, i el colofó l’han posat la Fundació Tony Manero, que han entusiasmat els més nostàlgics de la nit barcelonina.