PERILL PLANETARI

Trump intensifica el seu assalt a la protecció mediambiental amb la desregulació d'emissions de metà

La proposta arriba després de desarticular normes sobre contaminació de vehicles i plantes de carbó

L'EPA admet que les mesures tindran efectes adversos en la qualitat de l'aire i la salut

rjulve45001197 file photo  u s  president donald trump speaks during an ova180912190838

rjulve45001197 file photo u s president donald trump speaks during an ova180912190838 / Leah Millis

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

En un canoneig constant, Donald Trump prossegueix el seu assalt al llegat de protecció mediambiental que va deixar Barack Obama. Després de dues mesures promogudes aquest agost amb què desbarata les regulacions sobre emissions contaminants de vehicles i de plantes elèctriques de carbó, ara l’Administració del president que ha tret els Estats Units de l’Acord de París ha posat a la seva diana el control de les emissions de metà, que va ser el tercer dels eixos de la lluita contra el canvi climàtic del seu predecessor. Aplaudeixen les indústries del petroli i el gas, responsables d’aproximadament un terç de les emissions d’aquest gas amb efecte d’hivernacle; els especialistes en medi ambient s’emporten, una vegada més, les mans al cap i el mateix Govern, tot i que promet estalvi econòmic (de 75 milions de dòlars a l’any), admet que s’eleven els riscos per a la salut dels ciutadans amb la seva proposta.

Com en els dos casos de desregulació d’aquest estiu, la proposta sobre el metà presentada dimarts perl’Agència de Protecció Ambiental (EPA, per les seves sigles en anglès) no entrarà en vigor immediatament. Ara s’obre un procés de discussió pública que podria acabar amb alguns canvis en la normativa. La línia marcada, no obstant, és clara: es redueix la freqüència de les proves per monitorar i prevenir durant les extraccions de gas i petroli les fugues de metà, un gas no tan prevalent com el diòxid de carboni (que és 200 vegades més present en l’atmosfera) però amb molta més potènciaper escalfar l’atmosfera, ja que atrapa fins a 28 vegades més d'escalfor.

L’EPA d’Obama va marcar que aquestes proves havien de fer-se dues vegades a l’any, però sota Trump es rebaixa la freqüència a només una prova anual, ambl’antic lobista de la indústria energètica Andrew Wheeler com a administrador en funcions de l’agència després de la dimissió de Scott Pruitt per escàndols de corrupció. En el cas del que es diuen “pous marginals”, amb poca producció, es permet fer controls una vegada cada dos anys. A més, es dobla el termini per arreglar les fugues (de 30 a 60 dies),s’elimina el requisit d’un enginyer professional per certificar el disseny de l’equipament i es permet a les empreses seguir regulacions estatals més laxes que les federals en llocs com Texas.

Aquest paquet de mesures arriba després que el Departament d’Interior ja relaxés al febrer els mandats a companyies energètiques per limitar les fuites de gas en terrenys públics. I s’estima que és la primera part d’un doble assalt a les regulacions d’emissions de metà per part de l’EPA de Trump (al qual els tribunals van frenar l’any passat l’intent d’anular unilateralment els mandats de regulació). S’espera que, pròximament, l’agència anunciï que no considera si més no necessari regular directament les emissions de metà.

Crítica i alerta

Notícies relacionades

La crítica il’alerta  dels experts en canvi climàtic és unànime. Matt Watson, especialista en contaminació de metà al Fons de Defensa Mediambiental, ha advertit a 'The New York Times' que “com més temps passi entre inspeccions, més temps es quedaran sense detectar ni reparar les fugues”. I el professor d’ecologia i biologia de l’evolució de la Universitat de Cornell Robert Howard, ha recordat en l’agència Bloomberg que “el metà atmosfèric ha estat pujant ràpidament des que als EUA el 2008 va arrencar l’explosió de [l’extracció de] gas pissarra” i ha alertat: “Ara no és el moment de relaxar els controls de les seves emissions”.

Els riscos del metà per a la salut són coneguts: els compostos orgànics poden provocar desd’irritacions  nasals i de coll fins a asma, emfisema, altres malalties respiratòries i fins i tot morts prematures. La mateixa EPA admet que la seva desregulació tindrà efectes contraproduents i en la proposta presentada dimarts assumeix que s’elevarà la presència de contamintants perillosos en l’aire i d’emissions de compostos orgànics que poden “degradar la qualitat de l’aire i afectar adversament la salut”.I tot i que diu que “limitacions de dades” no permeten quantificar específicament el potencial impacte, un informe de científics de la mateixa agència que es va publicar al juliol calculava que al 2025 entre 1.100 i 2.700 morts prematures podran atribuir-se a les emissions dels sectors de gas natural i petroli.