Anar al contingut

METEOROLOGIA

L'estiu ha sigut tres graus més càlid de l'habitual a Catalunya

La temperatura mitjana ha sobrepassat l'habitual a excepció d'alguns punts del Pirineu i el Prepirineu

Els dies 4 i 5 d'agost es van arribar a registrar 40 graus a la ciutat de Barcelona i àrees de l'Empordà

El Periódico

L'estiu ha sigut tres graus més càlid de l'habitual a Catalunya

RICARD CUGAT

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha calculat que aquest estiu ha sigut el segon més calorós dels últims anys, amb només algunes excepcions al Pirineu  i Prepirineu, on la temperatura ha resultat pròxima a la mitjana climàtica.

Les anomalies han sigut més destacades a la zona costanera del territori, on els tres mesos estivals han sigut clarament càlids, especialment a l’agost. Els valors màxims s’han situat fins a tres graus per sobre dels normals per a l’època, així com la distribució de les pluges, que ha sigut irregular, amb zones de superàvit i altres de seques.

Només en alguns sectors del Pirineu i el Prepirineu, com la Cerdanya, l’Alta  Ribagorça, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Solsonès o el Berguedà, l’estiu ha sigut normal. Les anomalies més altes, amb temperatures que han arribat a més de 2,5 graus per sobre les mitjanes, s’han situat a les comarques del Litoral i Prelitoral, especialment a l’Alt Empordà  i a la mateixa ciutat de Barcelona (Barcelonès), però també a punts del Vallès Oriental, Baix Llobregat, Baix Camp i Baix Ebre.

En el moment d’analitzar els observatoris amb més de 100 anys de dades, a l’observatori de l’Ebre (amb registres des del 1905), l’estiu del 2018 ha sigut el segon més càlid de tota la sèrie, per darrere del 2003, amb una temperatura mitjana de 27,2 °C. També l’observatori Fabra, amb registres des del 1914, ha sigut el tercer estiu més càlid de la sèrie, amb una temperatura mitjana de 24,2 °C, que iguala el valor del 2015 i darrere dels càlids 2003, 2009. Quant a les sèries històriques disponibles, que es van iniciar el 1950, a Figueres – Cabanes (Alt Empordà), aquest estiu ha sigut el segon més càlid d’almenys els últims 69 anys.

Presència d’una falca anticiclònica

L’agost ha sigut el mes que més ha influït en aquest balanç final de l’estiu. Si bé en alguns punts del Pirineu i el Prepirineu ha sigut normal, el mes d’agost ha resultat càlid a gairebé tot el país. El caràcter marcadament càlid d’aquest s’explica per la presència d’una falca anticiclònica amb arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord de l’Àfrica els primers dies del mes, fet que va produir l’episodi de calor més destacada de tot l’estiu.

Malgrat que a l’interior de Catalunya no va ser un episodi de calor excepcional, en alguns d’aquests sectors litorals va ser una de les onades de calor més destacades des de l’agost del 2003, amb una temperatura mínima que va fregar els 30 °C a la ciutat de Barcelona i àrees de l’Empordà, i amb una temperatura màxima al voltant dels 40 °C els dies 4 i 5 d’agost, tant a l’interior com al litoral.

Distribució irregular de precipitacions

Per la seva banda, les pluges han presentat una distribució molt contrastada, amb àrees plujoses i seques, a diferència dels últims dos estius, quan gairebé tot el territori va tenir dèficit de precipitació. Les àrees que es poden qualificar de plujoses es concentren sobretot al quadrant nord-est, litoral central, Prepirineu oriental i punts del Pirineu. En alguns d’aquests sectors ha sigut l’estiu més plujós de les últimes dècades. A Ponent, prelitoral sud, delta de l’Ebre, extrem nord del litoral i prelitoral central, litoral nord, i de forma més puntual punts de la Catalunya central i el Pirineu i Prepirineu, l’estació ha sigut seca.

En alguns llocs de la Ribera d’Ebre, i de forma més local a la Conca de BarberàPriorat Pla d’Urgell l’estiu es pot qualificar de molt sec (quantitats recollides inferiors al 30% de la mitjana climàtica).

El Servei Meteorològic ha indicat que la distribució irregular de dies de tempesta mostra la gran irregularitat pròpia de l’estació, amb uns mesos de juny, juliol i agost en què el pas de diverses pertorbacions va comportar nombrosos episodis tempestuosos, el més destacat el del 9 d’agost, amb 5.759 llamps núvol-terra, el nombre de llamps més elevat des del 14 de setembre del 2014.

Gairebé tot el país ha presentat una anomalia positiva, especialment el Pirineu, on s’ha arribat a més de deu dies de tempesta respecte de la mitjana corresponent, i el Prepirineu i Catalunya central. La resta d’àrees presenten una anomalia més discreta, entorn dels més de tres dies de tempesta del que és habitual a la franja litoral nord i fins a 2 dies més a la resta. L’excepció es troba a la Ribera d’Ebre, on hi ha fins i tot valors negatius.