La Fiscalia adverteix de l'ús de xats de pares contra professors i companys

La Fiscalia General de l’Estat ha advertit de l’ús de xats per part delspares en els que “es falta el respecte al professorat, a companys i a la comunitat educativa”. En aquest sentit, el Ministeri Públic incideix en la seva Memòria anual, presentada aquest dilluns, en la importància de la prevenció i l’educació enl’ús de les noves tecnologies, que “no ha de restringir-se als menors, sinó també als pares”.

Quant a l’assetjament escolar, la Fiscalia ha detectat un descens de les denúncies després dels increments registrats en el 2015 i el 2016, tot i que admet que, “sovint, els actes d’assetjament tenen lloc com a conseqüència d’un mal ús de les TIC”.

Concretament, fa menció al cas de la xarxa social Instagram, “el mitjà que més agrada als joves, que se senten més integrats quants més seguidors i ‘likes’ assoleixen”. En aquest sentit, el departament que dirigeix María José Segarra ha alertat del risc d’una “desviada utilització” d’aquesta xarxa que “porta a alterar perfils, pujar fotos i vídeos no consentits, enviar missatges de contingut sexual i degradant”.

En aquest sentit, ha precisat que en alguns casos aquestes conductes les cometen “menors de catorze anys els pares dels quals no tenen cap control sobre els dispositius electrònics dels seus fills” i refereix que, en casos d’assetjament escolar, “s’ha tingut notícia de xats de pares on es falta al respecte al professorat, a companys i a la comunitat educativa”.

En casos en què s’ha descobert un mal ús de les noves tecnologies per part de menors investigats, la Fiscalia ha sol·licitat mesures de llibertat vigilada, que incloïen regles directament dirigides al control del bon ús de les TIC. A part d’aquestes conductes, s’han començat a detectar més casos de menors implicats en diferents modalitatsd’estafes comeses per Internet, sobretot compres fraudulentes.

Assetjament escolar

El Ministeri Públic ha observat el 2017, després dels increments de denúncies el 2015 i el 2016, un descens de les denúncies respecte a l’assetjament escolar. Concretament, a Madrid s’ha passat de 230 a 192 i aquesta tendència s’ha constatat també per altres fiscalies com la de Sevilla o Valladolid. A més, gran part de les diligències s’arxiven per ser els denunciats menors d’edat inferior a catorze anys –42,19% a Madrid, o més del 50 % a Navarra i altres llocs–.

El que sí que s’ha detectat són denúncies contra nens de molt curta edat, “per conflictes mancats de rellevància jurídic penal” que, en la majoria dels casos i segons l’opinió del Ministeri Públic, “no són greus, per tractar-se de conductes puntuals”.

Notícies relacionades

No traieu el mòbil als nens, traieu-lo als pares

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

La institució entén que això “no sigui obstacle” perquè les denúncies per assetjament escolar resultin “assumptes complexos”, a causa que “en ocasions els pares dels denunciants magnifiquen els fets i els assetjats responen amb insults als assetjadors, mentre que els pares dels denunciats no admeten la responsabilitat dels seus fills i aquests no tenen consciència de ser responsables dels fets”.

Segons el Ministeri Públic, els factors apuntats determinen que les solucions extrajudicials del’article 19 de la Llei Orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), sobre conciliació i reparació, “continuen sent la millor via de sortida a aquests conflictes”, ja que el menor denunciat “rep el seu retret, evitant que reiteri les seves conductes i s’esquiva la vista penal, amb la victimització secundària que pot suposar per als assetjats”.