MOBILITAT EN AUGE

El furor pel patinet elèctric esgota els models estrella

Els usuaris valoren que no requereix esforç, la rapidesa i que es pot plegar i entrar a casa i a l'oficina

El vehicle guanya terreny per portar els fills a l'escola

El furor pel patinet elèctric esgota els models estrella

ALBERT BERTRAN

5
Es llegeix en minuts
Imma Fernández
Imma Fernández

Periodista

ver +

És xinès, pesa 12,5 quilos i corre fins a 25 quilòmetres per hora (trucat arriba als 30-35). Es diu Xiaomi i és la sensació de la temporada. No hi ha qui l’agafi. Aquest, més que l’any del Gos, és l’any del Xiaomi. Del Xiaomi en particular perquè aquesta marca asiàtica està arrasant, però del patinet elèctric en general perquè aquest vehicle està revolucionant la mobilitat a Barcelona i altres ciutats. Els models més demandats s’han esgotat a les principals cadenes comercials. El nou curs, l’escolar i el laboral, anirà rodat. Anem als motius.

 “La gent és gandula, per això té tant èxit”. És la taxativa certesa del Carlos, un venedor de MediaMarkt que confirma que el producte estrella indiscutible dels últims mesos és el patinet elèctric. El citat Xiaomi, a un preu de 379 euros, és imbatible per la seva relació qualitat-preu, diuen venedors i usuaris. També la marca pròpia de Decathlon, a 400 euros, vola. “L’any passat va triomfar la bici elèctrica i ara el rei és el patinet”, comenta una encarregada. El patinet elèctric ha convençut a tothom: joves, pares, executius, comercials... i intrèpids de la tercera edat.

Amb el fill a l’escola

La Yara, brasilera establerta a la ciutat –”els compren molts estrangers”, informen els comercials–, arriba a un comerç amb la seva filla, la Zoe, de 6 anys, disposada a adquirir el producte de moda. Diu que li facilitarà portar la criatura a l’escola, a l’Eixample, des de la seva casa a Gràcia. La Zoe, encantada, presumeix de destresa amb el patinet manual –“¡m’entusiasma!”–, i qüestiona la de la seva mare: “Mira’m, has d’aprendre’n, tu no saps equilibrar-te”, li deixa anar la petitona. La principiant mare riu i afirma que farà pràctiques, tot i que no el veu perillós. Està habituada a les dues rodes i el veu més segur que la bicicleta. “Jo anava amb bici, però me l’han robada cinc vegades. Per més cadenes que posi, se l’emporten, fins i tot del garatge”.

Un usuari de patinet, a Barcelona / ALBERT BERTRAN

El Pablo, argentí de 27 anys, entra en una botiga amb l’artefacte. “És molt còmode i no et canses, et dona molta independència d’horaris i guanyes temps. És ideal per a distàncies curtes, com les d’aquesta ciutat”, argumenta. Els seus amics, abans molts ciclistes, van a rebuf. “El vaig comprar jo i, després un altre, i després un altre, com una cadena. Fa furor”. No és difícil imaginar-se la ‘troupe’ anant al gimnàs sobre el patí per suar després al pedal amb l’‘spinning’. Contradiccions d’aquests temps accelerats. El Pablo sap que s’ha d’anar pel carril-bici tot i que confessa alguna ingerència en terreny prohibit. “Als vianants no els agrada, però és igual de perillós que la bici”, opina, i reparteix culpabilitats: “També hi ha vianants perillosos que no miren per on van. És qüestió d’actuar amb consciència”.

Enfront dels contres dels ciutadans corrents, les raons a favor s’acumulen. Aquests vehicles tenen una autonomia d’uns 30 quilòmetres i es poden carregar a casa com si d’un mòbil es tractés. Superen els desnivells del traçat urbanístic sense que l’usuari es despentini i entren plegats a tot arreu, per a enuig dels amics de l’aliè. Els lladres de bicicletes, sense pretendre-ho, s’han convertit en els millors aliats del ‘boom’ del patinet.  L’Alina, una jove russa, ho va tenir clar quan va desaparèixer la seva. “És molt lleuger i el puc pujar a casa”, addueix, i prossegueix la seva marxa per l’ampla vorera d’Aragó. “Ja sé que no hi he d’anar, però de vegades...”.  

Lleis i assegurances

El Bilal, un enginyer informàtic d’uns trenta anys, porta des d’abril amb el patí a sobre. “A l’empresa el deixo al meu costat, com si fos la meva mascota xD”. Amb la bici, diu, la gent arriba suada a la feina i les elèctriques “valen una pasta i pesen molt”. L’únic desavantatge -el jove és corpulent- és que la roda de davant es punxa cada dos per tres. “En podrien posar una de massissa, però no t’ofereixen la mateixa estabilitat que les de cambra d’aire, l’altra solució seria utilitzar ‘tubeless’, el pneumàtic sense la cambra d’aire”, aporta. No tot és xauxa, concedeix l’enginyer. “Falten lleis que regulin el seu ús i que ens emparin. Són necessàries assegurances que ens cobreixin en cas d’accidents i més consciència d’alguns usuaris que pugen la velocitat a 30 km/h només per presumir i utilitzen voreres... Això pot provocar accidents”. 

Explica L’Alicia, consultora de 29 anys, que el patinet va ser un regal del nòvio, fart de sentir-la “rondinar”  contra el transport públic. “Els autobusos van plens i són lents i trigo massa. Fa dos mesos que el porto i estic supercontenta. Pujo a treballar a la UB, a la zona del Camp Nou, des de Glòries, pel carril-bici. Només per anar al centre, que hi ha molt d’enrenou, vaig amb metro”. El preu, diu, és l’únic impediment que deté els seus amics per afegir-se a l’últim ‘hit’ de la mobilitat personal. Testifica que no només els vianants, també alguns ciclistes han posat el crit al cel pels nous i veloços llogaters del seu carril: “¡Que no vas en una bici!”, li recriminen.

Pujades sense esforç

No hi ha fre, ni tan sols l’edat, per al patinet. Gent gran que viu al Carmel ha trobat la solució per pujar sense taquicàrdia l’Everest on habiten. “Una senyora ens va demanar posar una cistella”, recorda una venedora. I després hi ha els pares, interessant-se pels accessoris per portar la prole a l’escola. “En funció dels models, es poden posar un o dos sellons, plataformes perquè es pugi la criatura i segons manillars”, explica una dependenta.

Notícies relacionades

Un home equatorià justifica la compra: “Amb l’aparell és més fàcil i més ràpid traslladar-se, tot i que resulta una mica car”, llança tot d’un plegat, tot i que rectifica: “A la llarga és rendible, ja no has de pagar metro o bus”. Li servirà per portar el seu fill a l’escola i el compartirà amb la seva altra filla adolescent. El preu, convé una venedora, fa que molts interessats facin marxa enrere. “Alguns, com veuen tants patinets pels carrers, es creuen que costen uns cent euros”.

La més saludable bicicleta (fins i tot la motoritzada requereix un mínim esforç) li porta molts anys d’avantatge, però el temps dirà. Li ha sortit un competidor amb molt múscul. I la gent, com deia el comercial Carlos, és molt gandula. S’acosten temps difícils per als vianants si, com és habitual per aquests verals, propis i estranys comencen a saltar-se les normatives. 

Temes:

Transports