La meitat d'arqueòlogues ha patit abusos a les excavacions, segons un estudi

La meitat de les arqueòlogues ha patit abusos durant les excavacions, segons treu a la llum un estudi presentat durant el Congrés de l’Associació Europea d’Arqueologia, que se celebra a la Universitat de Barcelona (UB), ha explicat a Europa Press una de les seves autores, Ana Pastor.

“Res nou sota el sol, el gènere masculí assetja en gairebé un 90% de casos i els individus que assetgen són majoritàriament persones que ocupaven un lloc de poder per sobre de l’assetjat (70%)”, diu l’estudi. Es tracta d’individus amb una formació acadèmica d’alt nivell, llicenciats, doctors, persones que no només deixen la seva empremta en lliçons en aules; sinó que escriuen llibres, articles, surten als mitjans en alguna ocasió.

La major part dels casos tenen lloc a les universitats que ofereixen graus d’arqueologia (Complutense, Barcelona i Granada), ja que concentren bona part de les excavacions programades.

L’arqueologia de gestió també registra casos d’assetjament, però en menor mesura, al voltant del 75% tenen lloc en l’àmbit públic. La gran majoria d’universitats tenen protocols d’assetjament, però es desconeixen o no estan adaptats al context arqueològic en totes les seves dimensions (treball de camp).

Origen del treball

L’estudi sorgeix de la preocupació manifestada per un grup d’arqueòlogues que van començar a compartir experiències al voltant de l’assetjament, maltractament i les relacions de poder viscudes recentment en l’àmbit de les excavacions.

“Totes nosaltres formàvem part d’un sector molt determinat de la societat: dones, majoritàriament de classe mitjana i amb estudis en el camp de la prehistòria i arqueologia, cap arribàvem a superar els 35 anys”, expliquen.

“Impotència comuna”

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

I afegeixen: “Compartíem també la impotència comuna cap a a qui dirigir-nos i explicar-li les nostres històries; s’ajuntaven la falta d’informació amb la vergonya o la por a les represàlies”.

Posteriorment, es van posar en contacte amb investigadores del Centre Revolucionari d’Arqueologia Social (CRAS), i van iniciar l’estudi basat en enquestes fetes durant els mesos d’estiu, que és quan es registra el major nombre d’excavacions programades.