Les dones treballadores són les que més pateixen l'estrès postvacacional

 “L’ésser humà té molta traça en amargar-se la vida. Sembla que estiguem més dissenyats per percebre la nostra realitat d’una forma negativa i anguniosa que no a l’inrevés”. Ho apunta la psicòloga Júlia Pascual, directora del Centre de Teràpia Breu de Barcelona, per advertir que si el treball es percep com “una condemna, amenaçadora i desagradable”, hi haurà més predisposició a patir l’anomenada síndrome d’estrès postvacacional. La tornada a la feina no resulta gens fàcil. El 65% dels treballadors espanyols pateix l’esmentada simptomatologia, segons un estudi de Sanitas (altres investigacions l’eleven al 70%), que indica que afecta especialment dones de més de 45 anys. El 20% aconsegueix recuperar-se en tot just dos dies, però un 35% l’arrossega un parell de setmanes o més.

“Tornar a la normalitat representa una vicissitud emocional i física per al nostre organisme, que ja s’havia habituat a certes dinàmiques vacacionals”,explica Mireia Cabero, professora d’Estudis de Psicologia i Educació de la UOC, que avisa que si el període de malestar es prolonga més enllà d’un mes, el treballador s’hauria de replantejar el seu present professional. “Ja no es tractaria d’un problema d’adaptació a la rutina, sinó d’un rebuig per una altra casuística, com els conflictes amb els caps o companys o exercir un treball que no agrada”.

Els símptomes

Irritabilitat, nerviosisme, inquietud, tristesa, insomni i cansament són alguns dels símptomes que es manifesten en les persones que, de mala gana, reprenen les seves rutines laborals. “Es té la sensació de no arribar a tot”, afirma la psicòloga Silvia Saskyn, membre de Top Doctors, que corrobora la incidència més gran en les dones. “Elles són les que pateixen un estrès més gran, ja que en la majoria dels casos al tornar a la feina han d’assumir les responsabilitats de la vida quotidiana de la casa i dels fills, ja que continuen recaient principalment en elles, i suporten conseqüències tant físiques com psicològiques”.

El desassossec de la ‘réentrée’ laboral afecta, segons alguns estudis, més els urbanites que els residents en zones rurals. “En canvi, no hi ha diferències significatives entre els autònoms o directius i els treballadors per compte d’altri, ja que tots han d’assumir, en la mesura corresponent, l’efectivitat i la productivitat a les seves feines”, explica el psicòleg clínic David Núñez Palomo, adscrit també a Top Doctors.

L’Organització Mundial de la Salud (OMS) no reconeix aquest fenomen psicoemocional com una malaltia. Per a la psicoterapeuta Júlia Pascual, no és apropiat definir-ho com a “depressió” perquè “banalitzaria una patologia que pot arribar a ser molt invalidant”.  Segons el seu parer, és més adequat referir-se a aquest malestar com a “estrès” o “malenconia vacacional”, que provoca “cansament generalitzat, falta de motivació, tristesa i alteracions del son i de la gana”, entre altres afectacions. 

Els més propensos

Júlia Pascual detalla quatre tipologies de persones més propenses a patir-les: 

-El planificador: aquell que abans de començar a treballar ja està pensant i planificant fins al més mínim detall. Qualsevol imprevist els genera tensió i irritabilitat perquè no s’ajusta a la seva agenda. Els canvis els suposen estrès.

-El fòbic: el que té por d’afrontar la seva situació laboral per por d’equivocar-se o no estar a l’altura. Solen evitar i delegar les seves responsabilitats.

Notícies relacionades

Els assessors fiscals aconsellen sobre la campanya de la renda: "Habitatge i eficiència energètica són les deduccions més potents"

Catalunya registra el mes d’abril més calorós des que hi ha registres

-El controlador: persona tipus obsessiva-compulsiva, que controla diverses vegades les tasques que realitzen per por de cometre un error. Acaba fent hores de més.

-El profeta negatiu: aquells als quals contínuament els venen pensaments catastròfics i negatius que els fan sentir angoixats, irritables i tristos.