Anar al contingut

Un 4% de les platges catalanes són ja espais sense tabac

Espanya compta aquest estiu amb 110 sorrals lliures de fum i cada vegada més municipis s'ho plantegen

Els ajuntaments no poden multar els infractors, perquè la llei antitabac no afecta espais a l'aire lliure

Carla Riverola

Un 4% de les platges catalanes són ja espais sense tabac

JORDI COTRINA

Fa tot just vuit anys el tabac era un convidat ben vist en bars i restaurants. Poc es podia imaginar un, abans de la llei antitabac del 2010 –que ampliava el veto a àrees d’ús compartit–, que fumar en aquests espais acabaria sent una activitat estranya. Però ho és. Ara, fumar a l’aire lliure va camí de convertir-se també en una cosa rara, com a mínim a prop del mar. Espanya compta aquest estiu amb 110 platges senceres o amb zones lliures de tabac i cada vegada són més els municipis que s’afegeixen a la idea de tenir un ambient i unes platges més netes.

Catalunya és una de les comunitats autònomes al capdavant de la iniciativa. I tot i que l’Agència de Salut Pública de la Generalitat no té comptabilitzades les platges catalanes amb restricció de fum, perquè són els ajuntaments els que l’impulsen, EL PERIÓDICO ha pogut comprovar, a través dels consistoris de tota la costa catalana, que el litoral català compta avui amb 12 platges –en alguns casos, zones delimitades– sense fum, el que representa un 4,14% de les 290 que hi ha a tota la costa.

“Vam començar fa 6 o 7 anys per la demanda de la gent, aquest és un municipi amb platges molt familiars i és molt desagradable que et toqui algú al costat que fuma, encara més si vas amb nens”, assenyala Salvador Calabruig, regidor de Turisme de Sant Feliu de Guíxols (Selva), un dels tres municipis que compta amb platges sense fum a Catalunya. En aquest cas, són tres espais separats a la platja de Sant Feliu, la de Sant Pol i la de Canyerets.

Les altres dues localitats són El Masnou (Maresme) i Lloret de Mar (Selva). El primer fa tres estius que disposa d’un espai habilitat per a no fumadors a la platja d’Ocata i el segon s’acaba d’incorporar a la iniciativa, amb vuit zones restringides. La platja de Sa Boadella és totalment lliure de fum i a les de Lloret de Mar, Fenals, Canyelles i Treumal hi ha diverses àrees antitabac.

Galícia al capdavant

Si bé Catalunya és la segona comunitat autònoma en percentatge de platges sense fum, la reina és Galícia, que va ser una de les pioneres en implantar aquesta mesura i que aquest estiu ja compta amb 79 platges integrades a la Xarxa Gallega de Praias sen fume. La xifra suposa que l’11,5% de les seves platges tenen restringit el fum.

Però aquest estiu moltes altres comunitats han adoptat mesures similars. Per exemple la regió de Múrcia, que compta amb set platges sense fum; les Balears, amb dues platges a Eivissa; i Andalusia, a platja de Motril. A les Canàries el tabac no està permès a vuit platges de Mogán (Gran Canària) i a la de Las Canteras, a Las Palmas de Gran Canària, que ho va aprovar en consulta amb el 89,1% dels vots afirmatius.

Sense multes

La restricció de fumar a les platges espanyoles no comporta, ara per ara, cap sanció. La llei antitabac no permet multar si es fuma a l’aire lliure, tot i que els municipis canaris que s’han afegit a la iniciativa han redactat ordenances municipals que contemplen sancions econòmiques.

“Mai hem tingut cap problema greu i la gent que és a la platja ja avisa els fumadors que allà no es pot fumar. Podríem multar, però si la cosa funciona, no ho veiem necessari”, explica el regidor de Sant Feliu de Guíxols. Restringir el fum a la platja, segons tots els municipis consultats, pretén, en realitat, conscienciar i que siguin els mateixos usuaris els que s’adonin que és més agradable passar el dia sense tabac.

En la mateixa línia treballa la Conselleria de Salut, que vol “ampliar els espais sense fum sense necessitat d’obligació legal”, indica Josep Maria Suelves, cap de prevenció i control del tabaquisme de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que dona recolzament a la iniciativa. Regular la restricció de fumar a les platges “no és sobre la taula”, tot i que admet que la població “acull amb molt bons ulls les mesures de prevenció del tabaquisme”.

“Volem aconseguir que el més normal sigui no fumar. Ens hem acostumat a veure com a normal no tenir tabac en el treball o en un bar i ara volem que aquesta percepció s’ampliï a zones a l’aire lliure”, afegeix.

L’associació Nofumadores.org també veu amb bons ulls la iniciativa de les platges. Fa unes setmanes van començar una campanya a change.org, que ja compta amb més de 123.000 firmes, per demanar que totes les platges espanyoles siguin lliures de fum. “El no fumador no té per què empassar-se el fum del seu veí de para-sol”, critica Raquel Fernández, presidenta de l’associació. Creu que prohibir fumar a les platges evitaria també la “contaminació ambiental” que pateixen, ja que les burilles “tarden fins a 10 anys en biodegradar-se”. Però sobretot defensa que una mesura així el que cerca és que el tabac no sigui vist com a una cosa normal. “Necessitem més espais que ajudin a la desnormalització d’aquesta pandèmia que és la principal causa de mort evitable del món”, assenyala. 

Un pas més

Tot i que aconseguir que les platges siguin espais sense fum ja és un triomf per a molts, Nofumadores.org creu que cal fer més passos endavant. “Amb la llei del 2010 Espanya es va posar al capdavant europeu en la prevenció del tabaquisme, però ha quedat obsoleta”, opina Fernández. Diu que cal “guanyar altres terrenys”, com la prohibició de fumar en cotxes amb menors o en espais esportius.

“El dret a fumar no apareix en cap declaració, però el dret a la salut el recull la Constitució i els convenis de drets humans, i cal complir-lo”, conclou. Mentre tot això arriba, algunes platges espanyoles seran aquest estiu una mica més netes que l’anterior.