Troben el primer híbrid de dues espècies humanes extintes

Denny, una dona que va morir fa uns 50.000 anys, era meitat neandertal i meitat denisovana. Així ho determinal’anàlisi genòmica d’un os descobert en una cova siberiana. Una troballa que converteix aquesta femella en el primer híbrid conegut entre dues espècies d’humans extints.

“Trobar una persona de primera generació d’ascendència mixta d’aquests grups és absolutament extraordinari”, diu el genetista de poblacions Pontus Skoglund a l’Institut Francis Crick de Londres. “Es tracta d’una gran ciència, juntament amb una mica de sort”, fa broma l’investigador. La troballa, publicada aquest mateix dimecres a la revista Nature, és fruit dels esforços dels grups d’investigació de Viviane Slon i Svante Pääbo, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya).

D’acord amb els experts, tenint en compteels patrons de variació genètica en humans antics i moderns, ja se sabia que els denisovans i els neandertals s’havien d’haver criat entre si. Però fins ara ningú havia trobat la descendència d’aquella primera generació de parelles. Abans del descobriment de Denny, la millor evidència d’una associació tan pròxima es va trobar en l’ADN d’un espècimen d’Homo sapiens que tenia un avantpassat de Neanderthal dins de les 4-6 generacions anteriors.

Un aparellament extraordinari

“Sabíem per investigacions prèvies que els neandertals i els denisovans havien d’haver tingut fills en algun moment, però mai vam pensar que podríem arribar a tenir tanta sort i trobar una descendència real dels dos grups”, va explicar un dels autors, la investigadora Viviane Slon, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, ubicat a Leipzig (Alemanya).

Aquest aparellament va passar fa uns 50.000 anys. A la recent troballa es va arribar gràcies a un petit fragment d’os trobat el 2012 a la cova de Denisova (Sibèria) per investigadors russos. “Aquest fragment formava part d’un os més llarg i per això podem estimar que l’individu tenia almenys 13 anys”, va dir l’especialista Bence Viola, de la Universitat de Toronto (Canadà). L’os va ser traslladat a Leipzig per ser sotmès a una anàlisi genètica, en què van comprovar que es tractava d’un homínid.

Una convivència fructífera

“Un aspecte interessant d’aquest genoma és que ens permet aprendre coses sobre dues poblacions: els neandertals per part de la mare i els denisovans per part del pare”, va explicar el coautor de l’estudi Fabrizio Mafessoni, del centre d’investigació alemany.

D’acord amb els investigadors, la mare es trobava genèticament més a prop dels neandertals que vivien a Europa occidental que dels que residien a la cova de Denisova. Això mostra que els neandertals van migrar entre Euràsia occidental i oriental desenes de milers d’anys abans de la seva desaparició, segons els experts. El pare denisovà, d’altra banda, tenia almenys un avantpassat neandertal en el seu arbre genealògic.

Emoció entre els investigadors

Notícies relacionades

Mor als 89 anys José María Cruz Novillo, el dissenyador dels logos més emblemàtics d’Espanya

Alatxa, gamba blanca o cranc blau: el canvi climàtic al nostre plat

La troballa, acabada de publicar, ha emocionat la comunitat científica. Un element que, per als investigadors artífexs del descobriment, no fa més que obrir noves línies d’estudi: “Des d’aquest genoma podem detectar múltiples interaccions anteriors entre neandertals i denisovans”, va declarar un dels responsables de l’estudi, l’investigador Benjamin Vernot. 

“Potser els neandertals i els denisovans no van tenir gaires oportunitats per conèixer-se, però quan ho van fer, es van haver d’aparellar amb molta més freqüència del que pensàvem”, va sentenciar Pääbo.