Anar al contingut

CONTROVÈRSIA JUDICIAL

Les jutges denuncien que la decisió també condemna els fills de Juana Rivas

Critiquen durament per «desproporcionada» la pena de cinc anys de presó

Les jutges denuncien que la decisió també condemna els fills de Juana Rivas

L’Associació de Dones Jutges d’Espanya (AMJE) ha denunciat que la sentència a Juana Rivas condemna tant l’acusada com els seus dos fills, que perden el vincle amb la seva mare malgrat que “tots” els informes d’especialistes “confirmen una relació positiva i vinculant entre els menors i la seva progenitora”.

En un comunicat difós divendres a la nit, les jutges s’han pronunciat així després que el Jutjat Penal 1 de Granada hagi condemnat Rivas a cinc anys de presó per dos delictes de sostracció de menors i a sis anys d’inhabilitació per exercir la pàtria potestat dels seus dos fills, així com a indemnitzar el pare, Francesco Arcuri, amb 30.000 euros i al pagament de les costes, incloses les de l’acusació.

Segons el parer del col·lectiu, aquesta decisió “que es percep com decisions desproporcionades o dictades al marge de la realitat social” és producte d’ignorar l’“obligació” d’integrar la perspectiva de gènere a l’aplicació del dret, de manera que es pugui interpretar la norma salvaguardant els drets humans.

L’AMJE considera que la “persistència d’estereotips” sobre els maltractadors i les víctimes en la tasca judicial porten a valoracions de les proves i interpretacions de la norma que corren el risc de “consagrar una manifesta injustícia”.

I recorda que recents pronunciaments judicials, com la sentència de la sala segona del Tribunal Suprem del 13 de juny del 2018, integren el “mandat” d’aplicar la perspectiva de gènere i atendre les “particulars circumstàncies que poden donar-se en qui denuncia ser víctima de violència masclista”.

Mandats legals

L’associació recorda que el 2014 el Comitè CEDAW de Nacions Unides va recomanar a Espanya en un dictamen arran de l’assassinat de la filla d’Angela González que es prenguessin “mesures adequades i efectives perquè els antecedents de violència domèstica siguin tinguts en compte en el moment d’estipular els drets de custòdia i visita relatius als fills, i perquè l’exercici dels drets de visita o custòdia no posi en perill la seguretat de les víctimes de la violència, inclosos els fills”.

Aquest dictamen, prossegueix l’associació, s’ha vist “parcialment” complert en la recent sentència del Suprem que va reconèixer el dret de la filla de González a ser indemnitzada “per la ineficaç protecció que li van donar a ella i a la seva filla les institucions i òrgans judicials espanyols”.

Finalment, l’AMJE insisteix que no es continuïn “ignorant” aquells mandats legals i jurisprudencials per “deixar de ser hereus i hereves d’una justícia patriarcal que la societat no tolera i la comunitat internacional condemna” i mantenir la confiança de la ciutadania en les institucions.