El 70% dels migrants del CIE de Barcelona surten en llibertat

El 70% dels migrants que ingressen al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona surten en llibertat al cap d’uns dies. Segons les dades de l’última memòria del servei d’estrangeria de Barcelona, de les 1.822 persones que el 2017 van entrar al recinte de la Zona Franca, 1.286 el van abandonar lliurement, 585 van ser-ne expulsades i 50 van ser traslladades a presons o a altres centres d’immigrants.

La majoria d’estrangers que van anar a parar al CIE provenen de l’arribada en pasteres (1.517 el 2017). Després d’arribar a les costes del sud d’Espanya, són repartits pels centres de tota la geografia. La resta dels interns tenen antecedents policials o estan pendents de la seva expulsió per la substitució de la seva condemna.

El fiscal d’estrangeria de Barcelona, Fernando Rodríguez Rey, assegura que resulta "cridaner i preocupant" el percentatge tan baix d’expulsions d’interns en relació amb el total d’ingressos al CIE. La majoria no poden ser expulsats perquè es desconeix el país de procedència o per la falta de col·laboració d’alguns consolats. Segons l’opinió d’aquest fiscal, aquesta situació ha de donar lloc a una "profunda reflexió" al voltant de si en tots aquests casos l’internament en aquests recintes "realment es correspon amb la veritable naturalesa i finalitat d’aquesta privació de llibertat i d’aquests centres".

Uns 31 dies d’internament

Els terminis d’internament acordats pels jutges solen fixar-se entorn dels 40 dies, tot i que excepcionalment s’estenen al màxim de 60 dies que preveu la llei d’estrangeria. Una dada remarcable és que els magistrats de la província de Barcelona estan acceptant la possibilitat d’aplicar com a mesura cautelar l’ingrés al CIE dels ciutadans de la comunitat europea que tinguin una expulsió de sanció.

Però aquests casos són molt pocs. Les estadístiques oficials revelen que la majoria dels interns del centre barceloní procedeixen d’Algèria  (636, el 2017), Guinea (276), Costa d’Ivori (268), Gàmbia (171) i el Marroc (154). La mitjana d’ocupació diària del recinte es va situar l’any passat en 162 migrants. La capacitat teòrica és de 211, segons les dades de la fiscalia. I la mitjana de permanència va ser de 31,97 dies, quan el 2016 va ser de 28,44.

Increment de les peticions d’asil

Rodríguez Rey ofereix una altra dada significativa: el nombre de sol·licituds d’asil i protecció internacional s’està incrementat any rere any. El 2017 van ser 496, de les quals se’n van tramitar 362 i se’n van admetre 66. Deixant clar que l’asil és un dret bàsic i irrenunciable, aquest jurista afirma que les xifres esmentades  apunten a la possible utilització d’aquestes al·legacions per part dels migrants com a manera d’obstaculitzar les expulsions.

Un dels aspectes més preocupants, no obstant, és l’ingrés de menors al CIE. El 2017, segons la fiscalia, es van registrar 137 al·legacions de minoria d’edat per part dels interns estrangers. 12 d’ells eren adolescents. Això es produeix perquè els migrants no hi fan referència fins que ingressen al centre. Quan es comprova que no són adults, és la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAI) qui se’n fa càrrec.

Rodríguez Rey remarca la importància d’aquesta matèria, ja que està en joc l’interès i la protecció dels menors, "sobretot quan la realitat demostra que en algunes ocasions el resultat" és que els interns són menors. Després de les disfuncions i deficiències en la tramitació de les al·legacions de minoria d’edat en anys anteriors, des del 2017 són els jutges de control del CIE els que resolen aquests casos i no els d’instrucció.

Proves per comprovar l’edat

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Una altra qüestió diferent són les proves mèdiques que es van fer als menors estrangers no acompanyats per determinar la seva edat i que s’han disparat. El 2017 se’n van fer 1.455. En 145 casos es va determinar que eren més grans, en 815, menors i 156 es van arxivar. El 2015 va ser 318 el nombre de diligències d’aquesta naturalesa tramitades per la fiscalia i 506 el 2016. Per tant, l’any passat gairebé es va triplicar la xifra. Aquestes proves consisteixen en radiografies del canell, de les dents i, en ocasions, d’altres parts del cos.

L’augment d’aquestes proves, incideix Rodríguez Rey, és exponencial i ha provocat situacions de col·lapse a les dependències de la fiscalia i dels recursos assistencials de la DGAIA. Fins fa poc, era habitual que els nois dormissin a les dependències de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. La jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, ha prohibit l’ús d’espais comuns del recinte judicial com a allotjament temporal de menors migrants sense papers, al ser "inacceptable" que puguin arribar a estar hores en espera i dormir a terra entre bancs. En un acord dictat fa uns dies, insta les administracions que de "manera inajornable" es posin en marxa els mecanismes per afrontar els tràmits "en condicions de respecte i dignitat", habilitant-hi espais "adequats".