Als EUA
Johnson & Johnson, obligada a pagar 4.700 milions per 22 casos de càncer en dones
Les pólvores de talc de la companyia han portat J&J a haver de fer front a més de 9.000 litigis
unknown-30
Un jurat als Estats Units ha ordenat a Johnson & Johnson indemnitzar amb 4.690 milions de dòlars 22 dones, i les seves famílies, que van contreure càncer d’ovaris presumptament per haver utilitzat un talc que venia aquesta companyia i que tenia amiant (asbest).
El veredicte és l’últim resultat d’una sèrie de milers de demandes presentades contra Johnson & Johnson per la qüestió del talc. Segons l’advocat de les víctimes, Mark Lanier, el jurat, compost per sis homes i sis dones a Saint Louis, va emetre la seva sentència a favor de les demandants després d’un judici que ha durat sis setmanes i vuit hores de discussions. La indemnització es divideix en 550 milions de dòlars en danys compensatoris i 4.140 més en danys punitius. Es tracta de la indemnització més alta que afronta fins a la data Johnson & Johnson,que té prop de 9.000 casos similars oberts.
Sis víctimes mortals
Notícies relacionadesLes demandants, sis de les quals ja han mort, van acusar el fabricant de productes de cura personal i per a nadons d’haver contribuït al desenvolupament del seu càncer d’ovaris amb les seves pólvores de talc amb amiant des dels anys 1970.
"Durant més de 40 anys Johnson & Johnson ha encobert l’evidència de l’existència d’asbest als seus productes", ha assegurat Mark Lanier en un comunicat. La companyia ha assenyalat que està "profundament decebuda amb el veredicte". Johnson & Johnson, que ja va anunciar que recorrerà el veredicte, defensa que els seus productes de talc ni contenen amiant ni són causants de càncer.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- turisme cultural La Cerdanya a través de les esglésies romàniques
- caminada popular De ruta pels paratges de la riera de Rajadell
- EXPOSICIONS El Balloon Museum d’‘Emily in Paris’ aterra a Barcelona
- ruta La vall de Ribes, per anar sense presses