David Noguera, president de MSF Espanya: «Tancar els ports significa més morts»

David Noguera s’asseu amb aquest diari després d’haver parlat amb la CNN i amb Al-Jazeera. En un envelat, al costat del moll en el qual ja han atracat l’‘Aquarius’ i el ‘Dattilo’, el president a Espanya de Metges sense Fronteres, analitza el que ha succeït en aquesta última setmana. I el més important: adverteix sobre el que ha de venir. 

¿L’ha sorprès tanta expectació?

Jo veig bé que hagi vingut tanta premsa, encara que és cert que estem acostumats a treballar sols.  Pensa que ens acaben de bombardejar un hospital al Iemen i no ha sortit enlloc. Hem pogut tornar a obrir-lo, per cert. És agradable sentir-se acompanyat i esperem que aquesta atenció mediàtica contribueixi a una discussió global. Crec que Merkel ja ha anunciat una cimera extraordinària. Benvinguda sigui. També crec que l’expectativa ha vingut canalitzada per una societat que empeny i es mobilitza.

¿Però no s’ha polaritzat tot una mica?

Hi ha un cert fenomen de polarització, és veritat, i ens preocupa perquè estem parlant de vides humanes. Una cosa és discutir sobre el Barça i el Madrid i una altra de molt diferent, frivolitzar sobre la tragèdia del mar. Generen por certs discursos amb impacte en la vida de les persones.

¿I certes polítiques què generen?

El bloqueig dels ports decidit pel govern d’Itàlia generarà més morts. Punt. Això és així de clar. I una altra cosa: tres vaixells de rescat exercint de vaixells de transport significa que no estan traient gent del mar. Trobo a faltar empatia i pensar una mica més abans de llançar opinions tan contundents. Parlem de mort i sofriment.

¿Com es va sentir quan l’‘Aquarius’ tenia Itàlia a l’abast i Roma no li va permetre anar a port?

Ens va generar indignació. El nostre treball té un element passional, que és el motor que ens mou. Però des d’una anàlisi més racional és fins i tot més preocupant, ja que això implica que ara serà més complicat rescatar éssers humans al Mediterrani.

¿Què canviarà?

Des del punt de vista de la logística, moure gent a una localització més propera o més llunyana afecta moltíssim. I deixo de banda la llei del mar, que diu que si algú té problemes pot anar al port més proper. Això ha quedat clar que no es compleix. Ara caldrà veure quin és el nou mapa operatiu, però sembla clar que només generarà més morts. Europa no ha sabut buscar un sistema de repartiment eficaç de migrants.

¿Com s’explica que Itàlia sí que hagi acceptat nàufrags rescatats per un vaixell dels EUA?

No s’explica de cap manera. És molt contradictori... L’‘Aquarius’ ha estat ostatge d’una incoherència flagrant entre polítiques d’estats europeus. És un problema que no té fàcil solució.

¿Quina és la recepta?

Falten mecanismes de petició d’asil que siguin segurs. Espanya avui fa aquest gest amb aquests vaixells que valorem molt, però el nostre país és a la cua en el compliment de recol·locació de refugiats pactats amb la Unió Europea. Portem dos anys de retard. De vegades oblidem que aquesta gent no viatja; fuig. Em preocupen discursos de criminalització, de les oenagés i dels refugiats. Em sorprèn com passem de la simpatia a discursos simplistes i cruels. Culpen de ser terroristes gent que fuig de guerres; és increïble. 

Abans parlàvem de la política italiana. Tampoc no sembla gratuïta la solidaritat d’Espanya... 

Segurament no, però he d’expressar la meva satisfacció per la decisió d’Espanya. Avui som portada a tot el món i amb una imatge de solidaritat i humanitat.  Esperem que no quedi aquí, perquè hi hauria un problema gran d’incoherència. Ara haurien d’unir-se a altres països amb una sensibilitat similar i empènyer. Perquè aquest problema no s’acabarà, i el que no entengui això és que no entén el món. Es parla molt de l’‘efecte crida’, però ningú fa referència a l’‘efecte sortida’. Tenim cinc milions de refugiats i desplaçats al món, més que en la segona guerra mundial. I 450 conflictes bèl·lics actius. Les conseqüències són globals i també les causes.

¿Com ha estat la vida al vaixell?

Complicada... No és un creuer, es dorm a terra o en matalassos. No és gens còmode. El moment del rescat és un moment molt dur i tens. Quan s’estabilitzen, ve la incertesa, en aquest cas, amb molta por de tornar a Líbia. Es van sentir molt alleujats quan van saber que anaven a un lloc segur. Però el viatge ha estat dur, amb molts marejos i vòmits de persones que no estaven acostumades a navegar, i menys en aquestes condicions tan pèssimes del mar. La relació amb els activistes ha estat molt intensa. Els han deixat cartes, missatges... No els coneixen de res, però els han salvat la vida.

¿Què farà ara l’‘Aquarius?

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

Ho estem pensant, però som molt tossuts...

El motor de l’‘Orione’, l’últim vaixell de la flotilla de rescat, interromp l’entrevista. Entra al port i ja són els tres vaixells a València. “Ara, a tornar a començar”, conclou Noguera.