problemàtica social

Doblement desnonats: suïcidis per perdre la vivenda

Els suïcidis a causa de llançaments eren més freqüents a l'inici de la crisi, però continuen succeint

El cas d'Amaia Egaña, que es va llançar per la finestra a Barakaldo el 2012, va fer despertar Espanya

Manifestació contra els desnonaments, divendres a Barakaldo, després del suïcidi d’Amaia Egaña.

Manifestació contra els desnonaments, divendres a Barakaldo, després del suïcidi d’Amaia Egaña. / Miguel Toña (EFE)

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez / Teresa Pérez

El d’aquest dijous a Cornellà de Llobregat (Barcelona) no ha sigut, per desgràcia, el primer suïcidi generat amb un desnonament imminent. N’hi ha hagut molts d’altres, sobretot anys enrere, amb l’esclat de lacrisi hipotecària. El 2013, un home de 40 anys va aparèixer penjat a la seva vivenda del carrer del Rosselló, a l’Eixample.  El cos el va trobar la comitiva judicial que l’anava a desallotjar per impagament del lloguer. 

Aquell mateix any un matrimoni de jubilats, a Calvià (Mallorca), es va treure la vida després de rebre l’avís que serien desnonats del seu domicili, també per impagament. Ho van deixar tot escrit en una carta. Els cossos de la parella els va trobar un dels fills. 

Notícies relacionades

També el 2013,una dona amb sis fillses va suïcidar al barri madrileny de Carabanchel després de rebre una notificació de desnonament. Tenia undeute de 900 euros.

Però el cas que sens dubte va fer obrir els ulls a Espanya pel drama dels desnonaments va ser el d’Amaia Egaña, exregidora socialista de 53 anysque el 2012 es va llançar d’un quart pis aBarakaldo (Biscaia)abans de ser desnonada. Milers de persones van sortir llavors als carrers per mostrar la seva indignació i la societat va començar a prendre consciència d’aquesta realitat.  

Temes:

Desnonaments