Anar al contingut

VIVENDA

Un home se suïcida durant un desnonament a Cornellà

Anava a ser desallotjat per la comitiva judicial per impagament del lloguer

Teresa Pérez

Un home se suïcida durant un desnonament a Cornellà

periodico

Un home d’entre 50 i 55 anys s’ha suïcidat Cornellà de Llobregat (Barcelona) en el moment en què la comitiva judicial anava a desnonar-lo per impagament del lloguer durant prop d’un any. Els fets s’han produït pels volts de les 10.30 hores al bloc número 7 del passatge Camèlia quan, després de l’arribada dels agents judicials acompanyats pels Mossos, l’home s’ha llançat des de la desena planta de l’edifici. El jutjat va ajornar dues vegades el desnonament al març després de rebre un informe de l’Ajuntament de Cornellà, però va desatendre dos informes municipals posteriors que també demanaven un ajornament, i el desnonament es va fixar per avui.

L’home, de professió electricista, vivia des de fa vuit anys, amb la seva parella, en un pis de lloguer que recentment havia passat a ser propietat d’una entitat bancària, segons han relatat alguns veïns a aquest diari. Segons ells, el banc va aconseguir la vivenda després que morís el propietari i els seus hereus deixessin de pagar impostos i costos de comunitat.

El suïcidi

La víctima, en un primer moment, s’ha negat a deixar passar la comitiva judicial, que l’anava a desallotjar. En un segon intent, ha respost a la trucada, però ha demanat als que eren fora, al replà, que esperessin un moment abans d’obrir-los. Llavors, a l’interior del pis s’han sentit els crits d’una dona. L’individu s’hauria llançat al buit, han detallat fonts dels Mossos d’Esquadra.

Els veïns, que aquest migdia no s’havien recuperat encara del succés, expliquen que la víctima es dedicava a la instal·lació de panells i plafons i que havia treballat alguna vegada pel barri de Sant Ildefons, on vivia. 

El procés

La tinenta d’alcalde d’Educació i Política Social de l’Ajuntament de Cornellà, Montse Pérez, ha precisat que l’home no es va posar en contacte amb l’Ajuntament fins al 21 de març, quatre mesos després de ser demandat i dos dies abans que s’anés a executar el desnonament. Després d’entrevistar-lo, l’endemà els serveis socials municipals van redactar "un informe urgent que acreditava la seva situació de vulnerabilitat" i van aconseguir l’ajornament del desallotjament fixat per al 23 de març. "Vam intentar aconseguir ajornaments per tenir temps d’intentar que la situació se solucionés, però un Ajuntament per si sol no pot donar resposta a tot", afegeix la regidora.

Després que el jutjat comuniqués l’execució del desnonament per avui, l’Ajuntament de Cornellà va emetre, segons Pérez, un segon informe el 5 de juny passat reclamant més temps. "El dia 7 ens van contestar que es denegava, i ahir mateix a la tarda vam fer un tercer informe, insistint-hi fins a l’últim moment", afegeix la tinenta d’alcalde. "Un banc no hauria de tenir necessàriament tanta pressa, més enllà de l’especulació, perquè la vivenda quedi lliure. L’Ajuntament està estudiant iniciar algun tipus d’actuació contra el propietari de la vivenda, el Banc Popular", assegura.

Per la seva banda, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Cornellà de Llobregat ha declarat que no sap res de la situació en què es trobaven l’home i la seva família. "Si haguessin vingut a la nostra assemblea, no hauria passat això", ha manifestat a aquest diari Víctor González, portaveu de la PAH de Cornellà. L’entitat ha parat tres desnonaments aquest mateix dijous i, de fet, es van assabentar del tràgic esdeveniment just després d’aturar l’últim. Avui s’ha convocat una concentració davant la seu de la Conselleria d’Interior, a les 20 hores, amb el lema 'No són suïcidis, són assassinats'.

Membres de la PAH de Cornellà han informat també dels fets.

La família encara no havia entrat a formar part de la borsa de lloguer social de la Mesa d’Emergència Social de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. "La vivenda és una competència de la Generalitat, però tot i així, a Cornellà tenim un fons social de vivenda propi, amb el qual paguem la diferència entre els 180 euros que paguen les famílies en situació de vulnerabilitat i el lloguer que cobra el propietari, que ens permet allotjar 40 famílies", explica la tinenta d’alcalde. La família no s’havia pogut beneficiar de cap d’aquestes mesures. "No vam tenir coneixement del seu cas fins a finals de març", insisteix Pérez.

Propietat d’un banc

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que el propietari de la vivenda, un banc, va demandar el llogater el novembre del 2017 després que deixés de pagar set mensualitats. "No consten, en el dia d’avui, pagaments posteriors", afegeixen fonts judicials. Segons aquestes fonts, es va notificar la demanda el gener del 2018, sense que el llogater comparegués al jutjat ni sol·licités advocat d’ofici. El 13 de març, una primera comissió judicial va arribar a casa seva per a desnonar-lo, tot i que el desnonament va quedar suspès i se li va notificar una nova data. 

Segons el TSJC, el 22 de març, un dia abans de la nova data de desnonament, es va rebre un informe dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Cornellà "informant sobre la situació social del demandat", per la qual cosa es va ajornar fins al 14 de juny, així doncs, "l’Ajuntament de la ciutat tenia coneixement de la data". 

Temes: Desnonaments

0 Comentaris
cargando