La defensa de 'La manada' s'alinea amb el jutge que va veure sexe "amb gresca"

La defensa de quatre dels cinc membres de 'La Manada’ condemnats a nou anys de presó per abusar sexualment d’una jove als Sanfermines del 2016 s’ha alineat en el seu recurs amb el magistrat que es va inclinar per l’absolució i va veure en el vídeo que van gravar els acusats sexe amb "un ambient de gresca". L’advocat Agustín Martínez Becerra assenyala a l’escrit, presentat aquest dimarts davant del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, la seva "absoluta adhesió" al vot particular del magistrat Ricardo González. "Resultaria agosarat per la nostra part intentar millorar l’anàlisi de la prova practicada" per aquest jutge, exposa l’escrit al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

El recurs interposat pels condemnats José Ángel Prenda Martínez, Ángel Boza Florido, Alfonso Jesús Cabezuelo Entrena i Jesús Escudero afirma que a la sentència condemnatòria només s’ha recollit la versió de la víctima i deixa entendre que la condemna es va dictar per la influència de la pressió popular i pel judici mediàtic. També opina el mateix el lletrat sobre les declaracions d’alguns testimonis, als quals atribueix que es van deixar portar pel "judici popular". La pena imposada va ser per abús sexual i no per agressió sexual (violació), malgrat que es va considerar provat que hi va haver penetració. El tribunal va entendre que no hi va haver intimidació.

El lletrat destaca que la instrucció del cas, com el judici i la sentència "ha quedat indefectiblemente contaminada" per la pràctica de les proves que "han sigut pervertides pel que vulgarment es denomina judici paral·lel o mediàtic". Incideix, a més, que la imatge pública dels processats "ha quedat marcada" de cara a la societat "a través de la inexistent imparcialitat de l’instructor" del procés. En el seu recurs, que se suma als presentats per la resta d’acusacions, fiscalia i defensa, el defensor al·lega que hi ha hagut "una autèntica cacera mediàtica" sobre els acusats "amb la difusió de missatges, converses, gravacions i imatges que han anat directament a infravalorar fins a nivells infrahumans la condició personal dels acusats".

Crítica al ministre

L’advocat fa una menció especial a les declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va assegurar que el jutge que va dictar el vot particular "té algun problema singular". Martínez Becerra assegura que aquest representant del Govern, "anant molt més enllà del respecte a causa de l’autoritat judicial i la separació de poders, va realitzar declaracions, sens dubte, ofensives".

Notícies relacionades

El pare del líder de 'La manada': "Ella n'és la culpable, els nois sevillans són molt macos i ella va anar a buscar-los"

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

L’escrit detalla que en els fets provats a la sentència "es fan asseveracions mancades de la més mínima activitat probatòria que vulneren de forma flagrant" la presumpció d’innocència. I insisteix que en aquest procés el debat era "simple":  "o la denunciant va mantenir relacions sexuals amb els acusats segons acord previ" o "es va veure sotmesa per violència o intimidació a mantenir relacions sexuals en contra de la seva voluntat". "Negre o blanc, no hi havia lloc als grisos en el plantejament que les parts van presentar davant del tribunal", argumenta, amb referència a la condemna per abús sexual amb prevalença de l’Audiència de Navarra.

L’advocat es pregunta: "¿Com pot interpretar-se una acció voluntària contra el seu consentiment, si ella [la víctima] no el va expressar, i la mateixa denunciant va reconèixer a la vista oral que ells [els processats] van poder entendre que desitjava aquesta trobada sexual". I més: "¿Com pot parlar-se d’una situació de xoc que impedís una reacció de la denunciant si en cap moment de la relació sexual no es produeix ni un gest del qual es pugui derivar un mínim rebuig, gest de fàstic, pena, dolor, sofriment o qualsevol altre del qual es pugui denotar incomoditat o disgust?" Per això, atribueix la denúncia a la "temor" de la noia que es pengés a les xarxes socials la gravació sobre la trobada sexual.