Els van prendre els seus fills

Trist Dia de la Mare a la Puerta del Sol

Associacions de famílies de nadons robats es concentren a Madrid per reclamar el cessament d'obstacles a la investigació

Els casos catalans de Montse Roca i Paula Hernández han estat representats a la manifestació madrilenya

Trist Dia de la Mare a la Puerta del Sol
3
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Com cada any des de fa sis anys, mares, pares i familiars de nadons robats de tres associacions s'han concentrat aquest diumenge a la Puerta del Sol de Madridperquè no es perdi la memòria del seu sofriment, i per reclamar que cessin els obstacles a les investigacions judicials dels seus casos.

El que va començar sent una reunió d'una vintena d'afectats a la plaça del Callao s'ha convertit amb els anys en una concentració més important per remarcar la pervivència sense resoldre d'una atrocitat del franquisme que es va estendre fins als vuitanta. Aquest any hi han acudit tres centenars de persones, la majoria, mares, amb el suport d'associacions de memòria històrica.

Aquest adolorit col·lectiu, acostumat a l'arxivament de casos per falta de proves –quan no és per indolència en les indagacions policials– exigeix la "investigació exhaustiva de totes les denúncies presentades". 

En un comunicat difós abans de la manifestació, les associacions SOS Bebés Robados, Todos los Niños Robados Son También mis Niños i Adelante Bebés Robados han recordat que "entre el 1936 i fins ben entrada la democràcia milers de nenes i nens van ser robats de presons, clíniques i hospitals, fet que va canviar la vida i la identitat a milers de persones (...) Els autors d'aquests robatoris, avui dia, gaudeixen de la més absoluta impunitat". 

Regals buits

Com en altres ocasions, la concentració s'ha fet entorn d'un ritu sentimental i trist: els manifestants han apilat a la plaça nombroses capses de cartró buides embolicades amb paper regal. Són els obsequis d'un particular Dia de la Mare: no hi ha res sota la cel·lofana de coloraines, com a símbol del buit que afligeix aquestes famílies. "Estem aquí mares que fa 30 o 40 anys que no reben el regal del seu fill o filla", explicava María Cruz Rodrigo Hernández, presidenta de SOS Bebés Robados.

"Hem vingut mares que fa 30 o 40 anys que no reben el regal del seu fill o filla", diu Mari Cruz Rodrigo

Mari Cruz, de 59 anys, és la dona d'un taxista madrileny. Tots dos han tingut altres fills, però això no ha pal·liat el dolor i la incertesa que els marca des que algú va treure el segon fill de la incubadora de l'Hospital 12 de Octubre. Va ser el 18 d'agost del 1980. Cinc dies abans, suposadament, havien ficat el nen allà perquè tenia un pulmó immadur. L'expedient es va resoldre amb una breu comunicació que el nadó havia mort per infart. No se'ls va lliurar el cos ni hi va haver enterrament.

Trenta-vuit anys després, Mari Cruz resumeix així la principal reivindicació del col·lectiu: "El que volem és que l'any que ve siguin els nostres fills que ens donin el regal del Dia de la Mare personalment".

Presència catalana

Per la Puerta del Sol, entre dones amb símbols grocs i morats, s'ha mogut com una manifestant més entre les caixes buides una altra mare sense fill. Paula Hernández denuncia el robatori del seu nadó (no li van dir mai el sexe) a l'Hospital Sant Bernabé de Berga (Barcelona) el 21 de juny del 1974. Ella i el seu marit vivien a la ciutat per motius laborals. El seu nen havia de ser el primer català de la família.

A l'esquerra, la caixa de regal buida que ha enviat la mare tarragonina Montse Roca. A la dreta, Paula Hernández, el nadó de la qual va desaparèixer a l'Hospital de Berga. / M. C.

Notícies relacionades

A la concentració de Madrid també hi han estat presents altres detalls de la memòria catalana d'aquests esdeveniments. La mare Montse Roca ha enviat des de Tarragona una caixa rectangular de regal. Roca denuncia la pèrdua d'un fill l'1 de setembre del 1976 a l'Hospital Joan XXIII.  Li van dir que havia nascut mort.

Amb els anys, a Roca li han sorgit preguntes kafkianes que la roseguen per dins: Si el nen va néixer mort, ¿com és que figura a l'expedient que li van donar lactància artificial? ¿I com és que aquest expedient no està al Joan XXIII sinó a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona? I, sobretot, ¿per què no hi ha cap anotació d'entrada de nadons al cementiri aquell dia?

Temes:

Nens robats