Un forense reconstrueix la cara dels cranis deformats de Tiahuanaco

Els antics pobladors de Tiahuanaco, capital d'un imperi prehispànic a Bolívia, han recobrat la seva cara 3.000 anys després, gràcies a la reconstrucció en tres dimensions dels seus cranis deformats, en un projecte similar a la reconstrucció facial del llibertador Simón Bolívar.

Tres mil·lennis després encara es desconeix per què deformaven els seus cranis de forma intencionada "a partir dels sis mesos d'edat, quan segons algunes teories, posaven algunes taules o teles estrenyent el cap", comenta a Efe l'antropòleg forense Luis Castedo.

Es queixa del fred, ja que el laboratori ha de mantenir en tot moment una temperatura baixa i una ventilació adequada per preservar els ossos de fa més de 3.000 anys, però això no li impedeix treballar amb eficàcia.

El treball de Castedo és minuciós i precís, envoltat en tot moment de cranis i eines per treure els motllos exactes que aconsegueixin entendre aquests caps allargats de la cultura prehispànica.

"El procés que s'està seguint és l'anàlisi del crani, on es fa l'estudi craneomètric, es prenen les mesures, es van determinant els punts facials per després tenir tots els marcadors per poder posar el teixit tou de la cara", relata.

La reconstrucció, manté, "assegura un 96% de similitud", perquè no es pot conèixer "el color d'ulls, el pavelló auditiu i el color de pell a partir del crani".

L'objectiu és conèixer com eren les cares d'aquests habitants de la zona andina a través d'una tecnologia que ja s'ha utilitzat al Perú, Veneçuela o el Brasil.

Les tècniques de reconstrucció, pioneres a Bolívia, "ja s'havien realitzat al Perú per exemple, amb la reconstrucció de San Martín de Porres -considerat el primer sant mulat a Amèrica- i a Veneçuela amb la reconstrucció facial del llibertador Simón Bolívar".

Els veneçolans van poder veure la cara de Simón Bolívar (1783-1830), anomenat El Llibertador per haver alliberat Bolívia, Colòmbia, l'Equador, Panamà, el Perú i Veneçuela de l'imperi espanyol, gràcies al treball de l'antropòloga Lourdes Pérez el 2012.

El modelat dels cranis de Tiahuanaco

El forense va necessitar sis mesos per reconstruir els tres primers cranis i va rebre l'ajuda d'una artista plàstica, "que va ajudar amb la fesomia", i dos antropòlegs, "amb el modelat".

El Museu Nacional d'Arqueologia de Bolívia, on treballa Salcedo, compta amb 150 cranis de Tiahuanaco amb deformació i la idea és reconstruir-ne físicament fins a uns 30 o 40 i la resta fer-ho de forma digital.

Luis Castedo, únic antropòleg forense a Bolívia, ha sigut l'encarregat de reconstruir els tres primers cranis, dos d'adult i un d'un infant de 2 anys, per entendre millor el passat bolivià.

"L'objectiu d'aquesta reconstrucció és conèixer la fesomia dels antics pobladors de Tiahuanaco. A partir d'aquesta gestió l'impuls de la ministra de Cultures, Wilma Alacona, és l'interès de preservar el patrimoni cultural", va comentar a Efe.

Aquest projecte pilot va sorgir el 2015 gràcies a la gestió del centre d'investigacions arqueològiques i antropològiques de Tiahuanaco, amb l'elaboració i reconstrucció de motllos plàstics de cranis amb deformació intencionada.

El Ministeri de Cultures de Bolívia va decidir llavors apostar pel programa per "preservar el patrimoni cultural", en paraules de la ministra.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Aquest projecte pilot també servirà per conèixer el cost total de reconstruir cada crani, per la qual cosa el programa continuarà en funció de la quantia, que encara es desconeix, segons el ministeri.

El treball de Castedo es mostrarà en una exposició temporal, amb data encara per determinar, i comptarà amb un espai perquè els nens puguin conèixer millor als seus avantpassats a través de figures que podran modelar.