Una jutge censura el servei de detecció d'abusos de menors

La nena tenia tres anys quan una pediatra li va preguntar què li havia fet el seu pare, davant la sospita que hagués abusat d’ella. «M’empeny, em pega... em toca la vulva, m’aixafa el cap, els ulls, les mans, els dits, el nas, les cames, els peus». I això de tocar-te la vulva, ¿quan ho fa?, va continuar la doctora. «Quan jo li rasco el penis». ¿I quan és això? «Quan em poso a la banyera». La trobada va ser gravada el maig del 2016 a la Unitat Funcional d’Abusos de Menors (Ufam) de l’hospital Sant Joan de Déu. Un comunicat mèdic havia corroborat mesos abans la «irritació de genitals externs» de la nena i un altre, que la causa era per «estimulació precoç».

Mentre un jutjat penal va arxivar el cas, una jutge de família ha acordat, en una resolució pionera, la suspensió de les visites i comunicació de la menor i del seu germà petit amb el progenitor, que ha recorregut la decisió. La resolució desacredita per «falta de coherència» l’informe de la Ufam. Una pediatra i una psicòloga van explorar la nena i van dictaminar que la mare, que no va ser mai visitada, podria haver influït en el discurs de la petita. No és la primera vegada que aquest servei està en el punt de mira.

Conductes inadequades

La interlocutòria judicial, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, sosté que si bé la nena va explicar les «conductes sexuals inadequades» (actes que després va reiterar als pèrits judicials), els especialistes de la Ufam van descartar les seves manifestacions, sense explicar de «manera objectiva i tècnica» per què les qualifiquen de «no creïbles». La jutge no entén la raó que va portar aquest servei a centrar-se en la figura materna, el relat de la qual tampoc l’accepten, «sense que consti cap avaluació d’ella». La psicòloga ressenya en el dictamen que de les paraules de la menor es percep una «preocupació materna elevada» i sobre les expressions de la nena detalla que les diu «excitada», però «no rememorant res traumàtic». El retret judicial es basa en el fet que la mare no va ser mai visitada.

Fonts del centre sanitari han assegurat que de vegades els menors fan determinades manifestacions per complaure l’adult, alhora que han incidit que ells valoren el nen i el seu vincle amb la mare, però no examinen el progenitor perquè no són especialistes en majors d’edat, al ser un hospital infantil.

Salta l'alarma

La Blanca (nom suposat) havia mantingut durant 17 anys una vida apacible amb el seu marit, fins que la seva filla de tres anys li va explicar el setembre del 2015 que el pare li havia fet mal «al culet». Aquell mateix dia es va encarar amb la parella. «No ho oblidaré mai. Es va empassar saliva i em va dir: tu ets tonta. Se li va escapar el riure i se’n va anar. Em vaig adonar que mentia», recorda la dona. Feia pocs mesos que havia tingut un altre fill, ara un nen.

Davant d’aquesta situació, va prohibir al seu marit banyar la nena i el va començar a controlar de prop. Va contractar un detectiu perquè posés càmeres al dormitori de la nena i al lavabo. No va trobar res. Però la seva filla continuava tenint por i ella no podia viure tranquil·la. Per això se’n va anar de casa amb els seus dos fills i va denunciar la seva parella per presumptament abusar de la seva filla. El cas va caure en un jutjat penal. En aquella ocasió, la nena no va rememorar els fets a l’equip d’assessorament del jutjat i es va limitar a dir que el seu pare era «molt dolent». «M’ha fet totes les coses dolentes», va dir. Els experts van sentenciar que hi havia «la possibilitat que els fets no hagin passat», que la mare en fes «una lectura equivocada» i que la menor «respongués de manera complaent» a la seva progenitora. Per tant, van concloure que existia una «absència del relat dels fets per la menor». El jutge penal va acabar arxivant l’assumpte el juliol del 2016.

Credibilitat de la víctima

La Blanca va aconseguir el divorci i en aquest procés es van adoptar mesures sobre la visites del seu exmarit als seus fills. L’entrega al pare havia de ser en un punt de trobada. Però la inestabilitat dels petits augmentava i la dona va reclamar al jutjat de família que anul·lés la comunicació del progenitor amb els dos menors, aportant noves proves.

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

La jutge va decidir el febrer passat suspendre aquest règim de visites dels nens amb el seu pare. En la seva resolució sosté que els informes pericials sobre els dos fills de la Blanca (fa poc va presentar una altra denúncia per abusos del seu segon fill) revelen «conductes sexuals inadequades compatibles amb abusos sexuals». Així mateix, incideix en la «credibilitat» del relat de la nena quan explica tocaments i les «pràctiques de perversió sexual del seu pare» i l’absència «de manipulació per la progenitora en el relat».

A més de censurar la Ufam, la jutge desvela l’«extrali-mitació» dels informes dels tècnics del punt de trobada on els menors eren recollits pel pare i que qualificaven «de manera subjectiva la progenitora», sense que consti que s’hagi fet tampoc cap «avaluació» de la dona. La magistrada afirma que la mare «no pateix cap patologia» i que la seva filla «té dret a continuar amb una infantesa normalitzada».