La Generalitat demana 35 anys per al pederasta Benítez i omet el paper dels Maristes

La investigació judicial del cas Maristes ha quedat reduïda només a un dels 12 professors que van abusar sexualment d’alumnes escolaritzats en aquests col·legis: el professor d’Educació Física Joaquim Benítez, amb qui va començar aquest escàndol de pederàstia. Que l’organització religiosa al si de la qual es van produir les agressions sexuals no haurà de rendir comptes en el judici queda novament clar en l’escrit de qualificació presentat per la Generalitat com a acusació popular, en què es mostra implacable amb Benítez i no esmenta els Maristes.

La investigació d’EL PERIÓDICO va destapar delictes comesos amb total impunitat per docents maristes durant dècades, concretament entre 1970 i el 2010. Una dotzena de professors van ser, a més a més, denunciats formalment per una quarantena de víctimes. No obstant, la justícia espanyola no va tractar el cas com una causa única i les denúncies, per torn de repartiment, van anar caient en jutjats d’instrucció diferents que no van arribar a investigar res –excepte en el cas de Benítez– donat que feien al·lusió a delictes que ja havien prescrit. Van rebre les demandes i les van arxivar. Per aquest motiu, dels 12 sospitosos de pederàstia –aquest diari fins i tot va arrencar confessions a tres–, únicament Benítez serà jutjat pels delictes que va cometre. Encara que ni tan sols aquest agressor sexual pagarà per les 18 denúncies que van recaure sobre ell, sinó només per quatre, les més recents, que encara no han prescrit.

MASSA TEMPS PENSANT

La Generalitat va meditar durant massa temps si s’havia de personar o no com a acusació popular contra Benítez, l’únic professor que estava sent investigat. L’equip del Govern estava dividit a començaments de febrer del 2016, quan va esclatar el cas, entre la posició d’ERC, partidària d’exercir l’acusació, i la de l’encara Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), contrària a acusar Benítez. Quan finalment va resoldre exercir-la, a finals de novembre del 2016, deu mesos més tard, la instrucció que investigava Benítez ja estava tancada. És a dir, no va poder mediar perquè s’investigués, per exemple, el possible delicte d’encobriment per part de l’orde religiós dels Maristes, una sospita que van confirmar molts alumnes contactats per aquest diari. El seu absentisme en la causa ha facilitat que els col·legis maristes, centres concertats i, per tant, subvencionats a càrrec de l’erari públic, no hagin hagut de donar cap explicació a la justícia. Tot s’ha centrat en Benítez. Contra aquest, el gabinet jurídic de la Generalitat –segons la seva qualificació com a acusació popular que acaba de dipositar al jutjat número 21 de l’Audiència de Barcelona– sí que és contundent. Més que la fiscalia.

MÉS QUE LA FISCALIA

La qualificació del gabinet jurídic de la Generalitat sol·licita 35 anys de presó a Benítez pels abusos sexuals infligits a les quatre víctimes les denúncies de les quals encara eren vigents. La fiscalia, en total, demana 22 anys de presó, 13 menys que la Generalitat.

Els abusos més greus –segons aquesta acusació popular– són els que Benítez va cometre contra el fill de Manuel Barbero, el primer denunciant. La qualificació detalla que quan aquest jove tenia 14 anys, durant el curs 2008-2009, Benítez el va agredir sexualment en un «nombre indeterminat d’ocasions» tancant-lo al seu despatx, situat dins del centre educatiu, amb l’excusa de tractar-li una lesió d’esquena. Com a conseqüència d’aquests fets, el fill de Barbero, «que ja estava en una especial situació de vulnerabilitat per bullying», va patir «un greu impacte emocional» que va lesionar la seva autoestima i que va influir negativament «en el seu desenvolupament maduratiu». Malgrat el temps transcorregut, segueix patint «angoixa i insomni», afegeix l’escrit d’aquest gabinet jurídic.

Respecte al curs escolar 2007-2008, la Generalitat acusa també Benítez d’enredar un altre alumne amb la mateixa excusa: oferir-li un massatge per tractar la lesió d’una cama. En aquella trobada, el pederasta va acabar practicant-li una fel·lació i a l’acabar li va donar un bitllet de 10 euros. El menor «no hi va oposar resistència a causa de la diferència de corpulència entre tots dos i la por a ser agredit si ho feia». L’acusació popular exigeix així mateix 12 anys de presó per quatre episodis de tocaments diferents que va denunciar un tercer noi i tres més per a la quarta víctima. 35 anys en total.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Però en aquest escrit d’acusació popular no es fa cap al·lusió a la responsabilitat del centre, el lloc on Benítez va abusar dels alumnes durant 30 anys. El mateix Benítez, en una entrevista amb aquest diari, va arribar a afirmar que la direcció del centre de Sants-les Corts coneixia «la seva debilitat». L’escrit de qualificació és un text en què cada part aclareix quina pena sol·licita per al reu –Benítez en aquest cas– i és lògic que el de la Generalitat es limiti a qualificar els fets pels quals haurà de respondre l’acusat: els abusos als quatre alumnes. Per sol·licitar que s’hagués investigat la possible responsabilitat dels Maristes hauria sigut necessari demanar-ho durant el procés d’instrucció. Tampoc la fiscalia, l’acusació popular de l’Ajuntament de Barcelona o les acusacions particulars –amb excepció de la lletrada que defensa els interessos de Manuel Barbero, que s’ha incorporat a la causa recentment– van sol·licitar res en aquest sentit.

En definitiva, la justícia espanyola, a diferència de la xilena –on s’ha reproduït l’escàndol de pederàstia en centres que els Maristes van construir allà–, no ha volgut excavar. La fiscalia xilena ha aglutinat totes les denúncies que segueixen arribant de diferents alumnes que van ser acorralats pels seus mestres, amb independència de si al·ludeixen o no a delictes prescrits. Segons va aclarir l’organisme xilè a aquest diari, l’objectiu és acusar tota la institució marista d’un delicte d’encobriment. Perquè els responsables d’aquells col·legis sabien dels abusos i, en lloc de denunciar-ho, ho ocultaven. Als de Barcelona i Badalona va passar el mateix. Però a Espanya, ni els poders polítics ni el sistema judicial sembla que tinguin interès a parlar-ne.